"Matèria. Revista internacional d’Art", número 14-15

Títol del monogràfic: Interseccions entre música, paraula i imatge

Enviaments: fins al dia 31 de gener de 2019

Coordinació: Dra. Magda Polo Pujadas

Presentació  

En un moment en què la interdisciplinarietat, la multidisciplinarietat, la pluridisciplinarietat, la transdisciplinarietat, etc., són uns termes molt presents en els estudis de molts àmbits, en aquest número 14 de la revista volem reflexionar com el primer concepte, el de la interdisciplinarietat, s’ha dut a terme al llarg de la història de l’art. Ens referirem a allò interdisciplinari com a allò relacionat amb més d'una branca del coneixement, sigui un producte o resultat, o bé una metodologia o procediment i agafarem com a centre neuràlgic la música en relació amb la paraula i la imatge, tractant aquesta recerca des de l’estètica, els estudis literaris i la història de l’art. Per tal que el monogràfic sigui el màxim d’obert possible es plantejarà amb una amplitud cronològica que aniràdes de l’antiguitat fins a l’actualitat. 

La influència que ha exercit la música en les arts plàstiques, la literatura, la dansa, el cinema, l’arquitectura, juntament amb la transformació de les tècniques, els temes utilitzats i l’aplicació de nous materials ha fet que la col·laboració entre els diferents llenguatges artístics hagi contribuït moltes vegades a laconcepció d’una obra d’art que es pot explicar tant des d’un llenguatge com des de l’altre. Això, moltes vegades, ha enriquit el discurs de l’historiador i teòric de l’art portant-los a resultats i deduccions molt més precises i, en alguns casos, més clarificadores de l’obra. 

Hi ha molts exemples de la història de l'art en els quals els artistes parlen de la influència de procediments o elements d'altres disciplines en la seva obra. Un fenomen com la sinestèsia en seria un clar exemple. Tot i així, cal tenir present que, malgrat queel terme “interdisciplinari” comença a utilitzar-se en el bressol de les primeres avantguardes artístiques, en la pràcticasempre n’hi ha hagut. Escoles com la Bauhaus o el Black MountainCollege en van generalitzar el seu ús entre els artistes, tot i que s’apliqués pràcticament en totes les èpoques. 

La idea de l'obra d'art total que és acariciada tantes vegades en la història de l’art, especialment des del Romanticisme amb els drames musicals de Wagner, no sempre desemboca en un resultat interdisciplinari. Quan, a finals del segle XVI, els intel·lectuals florentins i la Camerata dei Bardi idealitzaven el teatre grecoromà creant una nova forma artística,l'òpera,potser la interdisciplinarietat no estava present de manera conscient, però hi era. 

A través d’aquest monogràfic es té la voluntat de contribuir al debat i intercanvi d’estudis teoricocrítics i historiogràfics al voltant de l’estreta relació que ha tingut la música amb l’art. Per això, es convida a tota la comunitat investigadora a presentar estudis inèdits i anàlisis recents dins dels camps abans esmentats a fi de contribuir, tant a l'actualització i difusió de la relació de la música amb d’altres arts, com al seu debat. 

En aquest número fem una convocatòria pública d'articles que explorin les següents línies temàtiques que poden servir com a exemples: 

1. La relació de la plàstica amb la música. A partir de la iconografia es poden deduir moltes de les funcions que ha tingut la música al llarg de la història a partir defrescos, gravats, quadres, etc. L’organologia,indubtablement, ha ajudat a reforçar aquesta relació i n’ha esdevingut una eina molt eficaç
   
2. La vinculació de la música amb la paraula. Des del naixement de la música vocal, la paraula ha estat en íntim contacte amb la música. La concepció de la música segons els paràmetres literaris de ritme, rima, etc. han facilitat la seva l’analogia amb la poesia o la novel·la.    
3. L’acompanyament de la música en la dansa. La dansa, especialment, la contemporània ha vist transformat el seu concepte de cos arran del predomini de la música concreta, electrònica i aleatòria en moltes coreografies de la postmodern dance. 
4. L’aplicació de la música en el cinema.La música programàtica va encetar una representativitat més directe en la plasmació de les escenes audiovisuals, la qual cosa va començar a establir-se de manera clara en el cinema sonor, els musicals, etc.  
5. La similitud de l’arquitectura i la música. La base matemàtica de l’arquitectura i la música han estimulat la confluència d’ambdues disciplines, no només en l’àmbit dels estudis de l’acústica, sinó també en la plasmació dels plànols d’un edifici i la seva correspondència amb els intervals musicals. 

Presentació d’articles 

Consulteu la normativa de la revista aquí.