Del text a l’estampa: representacions de Santa Madrona de Barcelona en la literatura d’època moderna
DOI:
https://doi.org/10.1344/Materia2017.12.3Palabras clave:
Santa Madrona, gravat, goigs, literatura, Barcelona, santa patrona, època modernaResumen
El 22 de novembre de l’any 1564 el Consell de Cent decidí que el patronatge de la ciutat de Barcelona, assumit des d’època medieval per santa Eulàlia, passés a ser compartit amb la figura d’una altra verge i màrtir dels primers anys del cristianisme, santa Madrona. La nostra intenció en l’estudi present és analitzar algunes de les imatges d’aquesta santa inscrites en fonts literàries que ens permetin traçar unes primeres aproximacions a quins foren els significats que li atorgà la societat barcelonina dels diferents períodes d’època moderna, així com els usos de la seva representació i els gèneres propensos a la seva inclusió.
Citas
ALBAREDA, Anselm Maria, La Imprenta de Montserrat (s. xv–xvi), Montserrat, Monestir de Montserrat, 1919.
ALTÉS i AGUILÓ, Francesc Xavier, «La imprenta i el llibre a Montserrat (segles xv-xix)» Francesc Xavier ALTÉS i AGUILÓ, Josep MASSOT i MUNTANER, Josep FAULÍ (eds.): Cinc-cents anys de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005, p. 9-88.
AMADES, Joan i COLOMINES, Josep, Els Goigs (Imatgeria Popular Catalana), Barcelona, Editorial Orbis, 1946-1948.
BASORA SUGRAÑES, Teresa, «Incunables de la imprenta de Montserrat en la Biblioteca Museo Balaguer», Boletín de la Biblioteca Museo Balaguer, s. n., 1953.
BOUREAU, Alain La Légende dorée. Le système narratif de Jacques de Voragine († 1298), París, Les Editions du Cerf, 1984.
CABRÉ, Dolors «Santa Madrona. Origen de la seva veneració a la Ribera Terra-Alta i, sobretot, a Riba-roja d’Ebre», Miscel·lània del Centre d’Estudis de Ribera d’Ebre, 1988, núm. 6, p. 17-35.
CÀMARA, Hèctor, La Mare de Déu en el Flos sanctorum romançat (1494), Sant Vicenç del Raspeig, Universitat d’Alacant, 2009.
CARVAJAL GONZÁLEZ, Helena i GONZÁLEZ-SARASA HERNÁEZ, Silvia, «Los Flos Sanctorum: la impronta de la traducción manuscrita en la evolución de un producto editorial», Literatura medieval y renacentista en España: líneas y pautas, Salamanca, Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas, 2012, p. 433-442.
COLOMER AMAT, Emília, «Contribució a l’estudi dels Flos sanctorum catalans del segle xvi; una nova edició de Carles Amorós», Locus Amoenus, 1995, núm. 1, p. 121-126.
CORNUDELLA, Rafael, «La difusió del gravat en el Renaixement a Catalunya. Impremta i gravat entre el Gòtic i el Renaixement, ca. 1518-1550», Actes del I, II i III col·loquis sobre art i cultura a l’època del Renaixement a la Corona d’Aragó (Tortosa 1996-1999), Tortosa, 2000, p. 221-260.
COSTA i CORDEROCH, Júlia «La religiositat popular i el culte als sants: Santa Madrona i la ciutat de Barcelona», Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC (Vic, 20 i 21 de febrer de 2004), Vic, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, 2004, p. 402.
COURCELLES, Dominique de, Les histoires des saints, la prière et la mort en Catalogne, París, Publications de la Sorbonne, 1990.
FERNÁNDEZ LUZÓN, Antonio, La Universidad de Barcelona en el siglo XVI, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2005.
FERNÁNDEZ TERRICABRAS, Ignasi, «La implantació de la Reforma catòlica a les terres de parla catalana (1563-1700). Un procés reeixit?», Catalan Historical Review, núm. 4, 2011, p. 83-100.
FONTCUBERTA i FAMADAS, Cristina, «Art i conflicte: l’ús de la imatge a la Guerra dels Segadors», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 2003, vol. 2, núm. 23, p. 147-171.
FONTCUBERTA i FAMADAS, Cristina, «Art, conflicte i religió: l’ús de les imatges en la Guerra dels Segadors», Sílvia CANALDA i Cristina FONTCUBERTA i FAMADAS (eds.), Imatge, devoció i identitat a l’època moderna, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona & Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013, p. 135-156.
FONTCUBERTA i FAMADAS, Cristina, «“La capitana en campanya”: la imatge de Santa Eulàlia en època moderna. Usos polítics i transformacions iconogràfiques d’un culte medieval», Rosa Alcoy (ed.): L’art medieval en joc, Barcelona, Universitat de Barcelona Edicions, 2015, p. 213–230.
GARRIGA, Joaquim, L’Època del Renaixement: s. xvi (Història de l’Art Català, IV), Barcelona, Edicions 62, 1984.
GÓMEZ ZORRAQUINO, José Ignacio, «Los santos patronos y la identidad de las comunidades locales en la España de los siglos xvi y xvii», Revista de historia Jerónimo Zurita, 2010, núm. 85, p. 39-74.
JORBA, Jeroni, Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona, Barcelona, Hubertum Gotard, 1585.
KAMEN, Henry, The Phoenix and the Flame. Catalonia and the Counter Reformation, Londres i New Heaven, 1993.
LAMARCA, Montserrat, La imprenta a Barcelona (1501–1600), Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2015.
Manual dels Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, Barcelona, Imprempta de’n Henrich y Companyía, 1895 (Barcelona, 1562-1587), vol. 7.
MIRALPEIX VILAMALA, Francesc, «Pestes, plagas y guerras. El encargo artístico votivo en la Cataluña de la segunda mitad del siglo xvii», Xavier TORRES SANS (ed.): Les altres guerres de religió. Catalunya, Espanya, Europa (segles xvi–xix), Girona, Documenta Universitària, 2012, p. 231-257.
MIRALLES, Eulàlia, «La Corónica Universal del Principado de Cataluña de Jeroni Pujades, ¿una obra interpolada?», Llengua&Literatura, 2002, núm. 13, p. 223-272.
PEÑA DÍAZ, Manuel, Cataluña en el Renacimiento: libros y lenguas (Barcelona, 1473-1600), Lleida, Milenio, 1996.
PEÑA DÍAZ, Manuel, El laberinto de los libros. Historia cultural de la Barcelona del Quinientos, Madrid, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1997.
PEÑA DÍAZ, Manuel, Escribir y prohibir: Inquisición y censura en los Siglos de Oro, Madrid, Cátedra, 2015.
PERELLÓ FERRER, Antònia Maria, L’arquitectura civil del segle xvii a Barcelona, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996, p. 169-176.
PUJADES, Jeroni, Corónica universal del Principado de Cataluña, Barcelona, Josep Torner, 1831 [16--], vol. VII.
QUADRADO BALMANYA, Mònica, ROIG NIETO, Iolanda, SOCIAS BATET, Immaculada, «L’impressor-gravador català Llorenç Déu (c. 1580-1648). Algunes notícies», Matèria. Revista d’Art, 2001, núm. 1, p. 273-281.
RIBADENEIRA, Pedro de, Flos sanctorum de las vidas de los santos, Barcelona, Imprenta de los consortes Sierra, Olivér y Martí, 1790-1791 (Barcelona, XVI).
SALES, Núria, Els segles de la decadència (Història de Catalunya), Barcelona, Edicions 62, 1989.
SOCIAS BATET, Immaculada, «Una panoràmica sobre el gravat xilogràfic català del Sis–cents», D’Art, 1994, núm. 20, p. 281–294.
TORRES SANS, Xavier, «La ciutat dels sants: Barcelona i la historiografia de la Contrareforma», Barcelona quaderns d’història, 2014, núm. 20, p. 77-104.
TORRES SANS, Xavier, «La nació i el temple. Patriotisme i Contrareforma a la Catalunya moderna», Pedralbes: Revista d’història moderna, núm. 28, vol. 1, 2008, p. 85-102.
VALSALOBRE, Pep, «Elements per a una Catalunya sacra: sobre alguns aspectes de l’hagiografia de l’edat moderna catalana», Marinela GARCIA SEMPERE i Maria Àngels LLORCA TANDÓ (eds.): Vides medievals de sants: difusió, tradició i llegenda, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2012, p. 99-120.
Vicenç Doménec, Antoni, Historia general de los Santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña, Girona, Gaspar Garrich, 1630 (1602).
VILLEGAS, Alonso de, Flos sanctorum y historia general: en que se escribe la vida de la Virgen Sacratisima y las de los santos antiguos que fueron antes de la venida de Nuestro Salvador al mundo, Barcelona, Thomas Piferrer, 1775 (Barcelona, XVI).
VOLTES BOU, Pedro, Historia de Montjuich y su castillo, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1960.
VORAGINE, Santiago de la, La leyenda dorada, Madrid, Alianza Editorial, 1982.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
El/la autor/a que publica en esta revista está de acuerdo con los términos siguientes:
|  |
