Las barcas de paso y el retablo de San Bernardino de Siena (1455-1456) del convento de San Francisco de Stampace (Cáller, Cerdeña)
DOI:
https://doi.org/10.1344/Materia2020.16-17.4Palabras clave:
navegación, barca de paso, retablo, Baja Edad Media, Cerdeña, Cataluña, LlobregatResumen
En la Edad Media, había diferentes maneras de cruzar un río. Si era posible, las personas, los animales y los carros buscaban un paso o vado donde poder pasar a pie, siempre y cuando la corriente no fuera muy fuerte ni el agua pasara de la cintura. Cuando no se podía pasar a pie se construyeron puentes o bien se utilizaron barcas para poder pasar de una orilla a la otra. De estas barcas de paso hubo de dos tipos, la primera utilizada en el río Ebro y la segunda en el resto de ríos catalanes. El retablo de San Bernardino del convento de San Francisco de Stmapace (Cáller, Cerdeña) nos muestra una imagen totalmente excepcional en la mesa donde el santo atravesó el río Mincio. El autor, el barcelonés Rafael Tomàs, pintó una barca de paso, como las que conocía del río Llobregat.
Citas
Ainaud de Lasarte, Joan, «La pintura sardo-catalana», Els catalans a Sardenya, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 111-124.
Ainaud de Lasarte, Joan, «Les relacions econòmiques de Barcelona amb Sardenya i la seva projecció artística», VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Cerdeña, 8-14 diciembre 1957), Madrid, 1959, p. 637-645.
Arienzo, Luisa d’ (ed.), Sardegna. Mediterraneo e Atlantico tra Medioevo ed Età Moderna. Studi storici in memoria di Alberto Boscolo, Roma, 1993, 3 vols.
Arribas Palau, Antonio, La conquista de Cerdeña por Jaime II de Aragón, Barcelona, Horta-Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1952.
Aru, Carlo, «La pittura sarda nel Rinascimento. II. I documenti d’archivio», Archivio Storico Sardo, vol. XVI, Càller, 1926, p. 161-223.
Aru, Carlo, «Raffaelle Thomàs e Giovanni Figuera pittori Catalani», L’Arte. Rivista di storia dell’arte medievale e moderna, XXIII, 1920, 136-150.
Aru, Carlo, «Storia della pittura in Sardegna nel secolo XV», Anuari de l’institut d’Estudis Catalans, vol. IV, 1911-1912, p. 513-521.
Biarnès d’Asco, C., La navegació fluvial de l’Ebre, Ascó: Consell Local d’Ascó del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 1987.
Boscolo, Alberto, «Una societat comercial a Sardenya», Estudis d’Història Medieval, núm. 3, 1970, p. 123-126.
Brunelli, Enrico, «Appunti sulla storia della pittura in Sardegna. Pittori spagnoli del Quattrocento in Sardegna», L’Arte. Rivista di storia dell’arte medievale e moderna, vol. X, 1907, p. 359-371.
Cadeddu, M.E., Giacomo II d’Aragona e la conquista del regno di Sardegna e Corsica, Medioevo. Saggi e Rassegne, núm. 20, 1995, p. 251-316.
Carmona i Bustos, Antònia Victòria, «Imatge catalana de 1360 d’una nau amb aparell rodó de tres pals», Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, núm. XIV, 1996, p. 159-166.
Carrère, Claude, Barcelona 1380-1462. Un centre econòmic en època de crisi, Barcelona, Curial (Documents de cultura, 11), 1977-1978, 2 vols.
Casanovas, Àngels, «El timón según la iconografía medieval catalana», Archaeonautica, núm. 11 1993, p. 165-185.
Casula, Francesco Cesare, Profilo storico della Sardegna catalano-aragonese, Cagliari, 1982.
Casula, Francesco Cesare, La Sardegna aragonese, vol. 2 (La Corona d’Aragona. La Nazione sarda), Sàsser, Chiarella, 1990.
Codina, Jaume; El delta del Llobregat. La gent del fang: 965-1965, Granollers: Montblanc, 1966.
Conde y Delgado de Molina, Rafael, Aragó Cabañas, Antoni Maria, Castell de Càller. Cagliari catalano-aragonese, Cagliari, Edizioni dell’Istituto sui rapporti italo-iberici del CNR, 1984.
Del Treppo, Mario, «L’espansione catalano-aragonese nel Mediterraneo», Nuove questioni di Storia Medievale, Milano, Marzorati, 1964, p. 259-300.
Delogu, R., «Contributi a Giovanni Figuera», Belle Arti, núm. 5-6, 1948, p. 260-271.
Español Bertran, Francesca, «Le voyage d’outremer et sa dimension spirituelle. Les sanctuaires maritimes de la côte catalane», M. Bacci, M. Rohde (eds.), The Holy Portulano. The Sacred Geography of Navigation in the Middle Ages, Berlin, 2014, 321-359.
Farreny, Montserrat, Mauri, Alfred; Vives, Miquel, «La seqüència històrica del pont del Diable i el seu context territorial», M. Gómez, G. Gutiérrez, M. Luengo (eds.), Miscel·lània d’homenatge a Jaume Codina, El Prat de Llobregat, Columna, 1994, p. 219-250.
García i Sanz, Arcadi, Ferrer i Mallol, Maria Teresa, Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, VII), 1983, 2 vols.
Garriga i Riera, Joaquim, «Retaule de Sant Bernardí i l’àngel custodi», E. Jardí, R. Alcoy (coords.), Jaume Huguet, 500 anys, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993, p. 174-181.
González, Inma, Sancho, Mònica, «El pas de barca», Les embarcacions de treball de la costa catalana en declinar la vela (segles XIX i XX), Barcelona: Autoritat Portuària de Barcelona/Lunwerg, 1994, p. 53-54.
Maltese, Corrado, Arte in Sardegna dal V al XVIII, Roma, 1962.
Maltese, Corrado, Serra, Renata, «Episodi di una civiltà anticlassica», F. Barreca et al. (eds.), Sardegna, Venècia, 1969, p. 133-364.
March i Roig, Eva, «Jaume Huguet», A. Pladevall i Font (dir.), L’art gòtic a Catalunya. Pintura III. Darreres manifestacions, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006, 92-121.
Melis, Filippo, «I pittori catalani in Sardegna», Comunicazioni presentate all’VIII Convegno AISC, Nàpols, 2005, p. 1-12.
Molina i Figueras, Joan, «Caràcter i funció de les imatges en els retaules de Jaume Huguet», E. Jardí, R. Alcoy (coords.), Jaume Huguet, 500 anys, Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993, p. 74-85.
Mott, Lawrence V., «Medieval ship grafitto in the Palau Reial Major at Barcelona», The Mariner’s Mirror, núm. 76/1, 1990, p. 13-21.
Mott, Lawrence V., «Ships of the 13th Century Catalan Navy», The International Journal of Nautical Archaeology, núm. 19, 1990, p. 101-112.
Nonnoi, Valentina (dir.), Il Regno di Sardegna in epoca aragonese. Un secolo di studi e ricerche. 1900-1999, Pisa, ETS, 2001.
Nuet Blanch, Marta, «El salvamento de náufragos, metáfora de la penitencia en el gótico catalán», Locus Amoenus, núm. 5, 2000-2001, p. 53-65.
Pasolini, Alessandra, «I fondi d’oro e i motivi tessili nel Maestro di Castelsardo e nei retabli sardi tra la fine del ‘400 e gli inizi del ‘500», Alessandra Pasolini (ed.), I retabli sardo-catalani dalla fine del XV agli inizi del XVI secolo e il Maestro di Castelsardo, Càller, 2013, p. 95-114.
Post, Chandler Rathfon, A History of Spanish Painting, Cambridge (Mass.), vol. VII, part II, 1938, p. 315-322; vol. X, 1950, p. 379-380 (14 vols, 1932-1966).
Pujol i Hamelink, Marcel, «Iconografia naval a l’església de Sant Miquel de Montblanc (Conca de Barberà)», Unicum, núm. 4, 2005, p. 132-139.
Pujol i Hamelink, Marcel, «Tecnologia i pesca a la Baixa Edat Mitjana: les embarcacions de pesca i l’art de la batuda a la costa catalana», Barcelona. Quaderns d’Història. Barcelona i el mar, núm. 21, 2014, p. 156-168.
Pujol i Hamelink, Marcel, «El retaule de Sant Jordi (1468-1471) de Pere Niçard i la seva aportació al coneixement de la iconografia naval», Unicum, núm. 16, 2017, p. 43-58.
Pujol i Hamelink, Marcel, «El model de coca o nau catalana del segle XV: un segle d’incerteses al voltant de la mal anomenada ‘Coca de Mataró’», Drassana. Revista del Museu Marítim, núm. 26, 2018, p. 55-82.
Pusceddu, Enrico, «Il Retablo di San Bernardino, per uno sguardo alla Sardegna ai tempi del tardo gotico catalano», Rosa Alcoy, Pere Beseran (eds.), Imatges indiscretes. I. Art i devoció a l’Edat Mitjana, Barcelona, 2011, p. 145-160.
Pusceddu, Enrico, «I retabli sardi nella storiografia americana del primo novecento dai manoscritti inediti di Anna Rosa Giles a Georgiana Goddard King», Alessandra Pasolini (ed.), I retabli sardo-catalani dalla fine del XV agli inizi del XVI secolo e il Maestro di Castelsardo, Càller, 2013, 181-192.
Pusceddu, Enrico, «Il retablo di san Pietro martire e san Marco evangelista di Joan Figuera (1456-1477): un caso emblematico di pittura catalana desplazada», Rosa Alcoy, Pere Beseran (ed.), Art fugitiu: estudis d’art medieval desplaçat, Barcelona, 2014, p. 225-256.
Pusceddu, Enrico, Joan Barceló II (già Maestro di Castelsardo). Questioni di pittura in Sardegna intorno al 1500, tesi doctoral, Departament d’Història de l’Art – Universitat de Barcelona, 2014, 2 vols.
Pusceddu, Enrico, «Un documento chiave per la ricomposizione del retablo di San Bernardino di Cagliari», Matèria. Revista Internacional d’Art, núm. 9, 2015, p. 39-60.
Rosselló Bordoy, Guillermo, «Navegación y avances técnicos: un análisis iconográfico», XV CHCA (Jaca, 20-25 de septiembre de 1993). El poder real en la Corona de Aragón (siglos xiv-xvi), vol. V, Saragossa, 1996, pp. 449-474.
Ruiz Quesada, Francesc, Joan Figuera. The Retable of the Virgin, Saint Peter Martyr and Saint Mark, Madrid, Colnaghi, 2016.
Salavert y Roca, Vicente, Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1297-1314), Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Escuela de Estudios Medievales 1956, 2 vols.
Salis, Mauro, «Percorsi di indagine sui retabli pittorici dal tardo ‘400 al primo ‘500 negli archivi sardi e catalani», Alessandra Pasolini (ed.), I retabli sardo-catalani dalla fine del XV agli inizi del XVI secolo e il Maestro di Castelsardo, Càller, 2013, 115-126.
Scano, Dionigi, «Avanzi e ricordi di un insigne monumento francescano», Unione Sarda, 16 octubre 1938.
Scano Naitza, Maria Grazia, «Presències catalanes a la pintura de Sardenya», A. Pladevall i Font (dir.), L’art gòtic a Catalunya. Pintura III. Darreres manifestacions, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2006, p. 245-255.
Serra, Renata (amb la col.laboració de R. Coroneo), Pittura e scultura dall’età romanica alla fine del ‘500, Nuoro, Ilisso, 1990.
Tangheroni, Marco, «Il “Regnum Sardiniae et Corsicae” nell’espansione mediterranea della Corona d’Aragona. Aspetti economici», La Corona d’Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII), Atti delXIV Congresso di Storia della Corona d’Aragona, (Sassari-Alghero, 19-24 maggio 1990). I. Relazioni, Sassari, Carlo Delfino, 1993, p. 47-88.
Utgés, Maria, «La construcció i manteniment del pont de barques a l’època baixmedieval», Lo Pont de Barques. L’antic pas de l’Ebre a Tortosa, Barcelona, Llibres de l’Index, 1993, p. 45-73.
Verrié, Pau, Ainaud de Lasarte, Joan, «Una ‘nueva’ obra de Huguet: el retablo de San Bernardino y el ángel custodio», Anales y Boletín de los museos de arte de Barcelona, Barcelona: Junta de Museus, vol. I-2, 1942, p. 11-33.
Vives Tort, Miquel, L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l’època romana fins al tercer decenni del segle XX, tesi doctoral inèdita, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 2007.
Winter, Heinrich, Die Katalanische Nao von 1450, Magdeburg, Loef, 1956. Versió catalana: Winter, Heinrich, La nau catalana de 1450 (amb estudi annexe de Santiago Hernández Izal), Barcelona, Diputació de Barcelona, 1986.
Yarza Luaces, Joaquín, «¿Dibujos, esbozos, modelos?», J. Molina Figueras (ed.), Bernat Martorell i la tardor del gòtic català. El context artístic del retaule de Púbol, Girona, Museu d’Art de Girona, 2003, pp. 149-150.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
El/la autor/a que publica en esta revista está de acuerdo con los términos siguientes:
|  |
