Trameses

Praxiografia*: Pràctiques i institucions.

Aquesta secció ofereix l'oportunitat d'abordar temes de pràctiques de recerca, crítica de les estructures institucionals, i convida a exploracions audaces de maneres d'organitzar, viure i imaginar diverses praxis, ja siguin dins del camp de l'acadèmia, l'ensenyament, l'art o l'activisme. Convidem a contribucions teòriques, experimentals i experiencials des de diverses perspectives feministes, així com a peces escrites en col·laboració o col·lectivament.

Convidem a presentacions de joves investigadores, acadèmiques en posicions precàries i investigadores independents, artistes i organitzadors. Donem la benvinguda especialment a contribucions de investigadores indígenes, POC, trans i/o no binaries, i perspectives dels contextos de l'Europa Oriental/postsoviètica/postsocialista i del Sud Global.

Editores de secció: Olga Cielemęcka i Monika Rogowska-Stangret

Comitè científic: Mónica Cano Abadía, Tara Mehrabi i Arun Saldanha

Creant Llenguatge i Teoritzant Literatura

S'ha acusat el llenguatge d'haver rebut massa poder (Barad, 2003: 801) i, més d'una dècada després, això s'ha adoptat com a premisa per a qualsevol tipus de treball materialista. No obstant això, com definim el llenguatge? Quines són les propietats que donem per descomptat el seu poder? Com a concepte, el "llenguatge" s'ha convertit en un concepte auto-referencial inserit en el nostre sentit comú i vocabulari acadèmic, però definit en els seus propis termes. Aquesta secció busca perspectives alternatives del llenguatge basades en la obertura de processos rizomàtics de crítiques afirmatives en lloc de clarificacions lingüístiques (van der Tuin, 2015) que donen per descomptada una experiència comunicativa. Obtenir una definició operativa del llenguatge requereix apel·lar directament a la seva naturalesa relacional, en lloc de la seva característica comunicativa humana principal. Per tant, per poder definir el llenguatge i la materialitat de les seves característiques lingüístiques sense concedir-li massa poder, aquesta secció situa el llenguatge a través de tres àmbits (però no limitats a ells): la reconceptualització de l'estètica de la peça literària, la reflexió sobre les metodologies d'escriptura que produeixen diferències que importen; i una noció relacional del llenguatge que enfatitza com aquest llenguatge està més enllà d'una característica humana depenent dels termes de la seva intra-acció. Així, podem veure diferents llenguatges com el llenguatge de la tecnologia, el llenguatge de les matemàtiques, el llenguatge dels éssers més enllà dels humans i també les altres definicions culturals del llenguatge. Convidem a contribucions per a aquesta secció que busquin teoritzar i practicar el llenguatge i la literatura d'una manera material per situar el llenguatge en el fenomen com a part intraactiva i enredada i no per sobre, per sota o més enllà del propi fenomen.

Editores de secció: Helen Palmer i Beatriz Revelles Benavente

Comitè científic: Belén Martín-Lucas, Serenella Iovino i Ana M. Fraile

Mapeig Quàntic

Els nous materialismes han estat interessats des del principi en situar, qüestionar i millorar els processos de canonització i classificació. Els nous materialismes van heretar l'adjectiu complicat "nou" dels filòsofs i teòrics que van acunyar el terme, argumentant que "el que podem anomenar una 'nova tradició' [...] ens dóna simultàniament un passat, un present i un futur" (Dolphijn i Van der Tuin, 2012). Generalment, la investigació ha pres dues direccions interconnectades: d'una banda, treballant en la bibliografia del nou materialisme des de zero; i de l'altra, inventant alternatives metodològiques per a la canonització progressiva i la classificació vertical. Aquesta secció de Matter convida a contribucions que abordin almenys una d'aquestes direccions i, idealment, les actualitzin al mateix temps. Quines acadèmiques, pensadores i practicants haurien de ser considerades "nous materialistes" en l'actualitat, i com arriba el seu treball a passats i futurs? Quina feina realitzen els nous materialismes que és, parlant amb Braidotti, "digne del present"? Quines metodologies teòricament informades existeixen perquè les acadèmiques i estudiants dels nous materialismes les utilitzin i innovin de maneres que facin justícia als processos bibliogràfics i dinàrcics no lineals i inclusius, parlant amb Ernst? Pensen en cartografies i rizomàtiques que emergeixen del treball filosòfic de Deleuze i Guattari, Braidotti i Foucault; de la diferència a la llum de Derrida i Kirby; de lectures i escriptures difractives que provenen de Minh-ha, Haraway i Barad; de topologies desplegades per Lury; de les genealogies feministes de Tamboukou; etc. Juntes, busquem presentar investigacions i metodologies que mapegin el camp en relació amb els processos quàntics que produeixen els valors atípics i les reduccions irreductibles en termes de Latour, que romanen invisibles quan ens aferram a paradigmes clàssics. Les contribucions poden ser teòriques o empíriques, preferiblement ambdues: en resum, donem la benvinguda especialment a articles que mostrin com els enfocaments nous materialistes funcionen en la pràctica i amb quin efecte.

Editors de secció: Maria Tamboukou i Iris van der Tuin

Comitè científic: Aud Sissel Hoel, Malou Juelskjaer, Dorota Golanska i Rick Dolphijn

Ciencimetria

Com a praxi col·laborativa que creua i supera les fronteres disciplinàries, els nous materialismes feministes han ofert noves implicacions amb els processos de càlcul i mesura de la matèria, els materials i la materialització. El neologisme "intra-activitat" de Karen Barad concep les mesures científiques com a agències entrelaçades i afirma la indeterminació dins l'entrelligadissa/marcatge de la mesura i la determinació. Les mesures són pràctiques que fan món en lloc de revelar-lo i són promogudes per formes de vida diverses que tenen la capacitat d'encriptar, numerar, enginyar i més.

Aquesta secció convida a una erudició teòricament innovadora i creativa metodològicament que implica les potencialitats de fer importar/mesurar que obren diferents històries i futures de fenòmens preocupants. De quina manera els nous materialismes promouen una reconsideració de la noció de calculabilitat? Com desestabilitzen les col·laboracions amb el més que humà les fronteres entre la natura i la tecnologia; la matèria i el codi; l'energia i la informació; la ciència i la filosofia? Com ens fem responsables del que supera el càlcul i la determinació? Quines noves metodologies híbrides, inventives i especulatives requereixen aquestes investigacions? Com podríem desenvolupar alfabetitzacions científiques i agentives feministes en implicacions amb comunitats diverses? I què podria implicar el treball de la decolonització de maneres tecnocientífiques i algorítmiques de conèixer en un marc de nous materialismes?

Editores de secció: Elizabeth de Freitas i Dagmar Lorenz-Meyer

Comitè científic: Vera Bühlmann, Claude Draude i Corinna Bath

Ètica, Afectes i Pedagogies

Aquesta secció busca explorar les implicacions del pensament del nou materialisme per a la reflexió i la pràctica ètica, pedagògica i educativa. Considera la pedagogia en sentit ampli, tant en contextos educatius com a gran escala. Pren com a punt de partida la proposició que l'afecte és pedagògic i, a la inversa, que totes les pedagogies tenen dimensions afectives que comporten una ètica: és a dir, que redueixen o augmenten les capacitats d'actuar en qualsevol assemblatge donat. Els editors estan particularment interessats en la intersecció entre l'ètica i la pedagogia. Aquesta secció busca generar noves maneres de pensar amb els conceptes del nou materialisme en lloc de simplement "aplicar-los" o utilitzar-los de manera "il·lustrativa". Animeu als autors a explorar com les idees derivades de l'ampli corpus anomenat 'nou materialisme' empenyen diverses rearticulacions, reutilitzacions i reimaginacions de l'ètica, l'educació i la pedagogia. Com el fet de considerar els aspectes ètics de la pràctica pedagògica afectiva pot canviar les agendes i les pràctiques de recerca? Es valoraran les contribucions que responguin a aquesta convocatòria en sentit ampli o a les preguntes específiques ofertes.

Editores de secció: Anna Hickey-Moody i Aislinn O'Donnell

Comitè científic: Elisabeth St. Pierre, Nathalie Sinclair, Hillevi Lenz Taguchi i Fikile Nxumalo

Arts mediàtiques i cultura

Busquem contribucions de tot tipus de practicants que puguin contribuir amb coneixements sobre el que significa la culturització dels mitjans per al nostre temps, i quin paper té que jugar la culturització dels mitjans en el món. Si les societats humanes i l'ecosistema (el planeta) estan en crisi en l'actualitat, pot ser que un canvi en la cultura abordat per les arts i la producció de mitjans ofereixi formes de superar la tendència autodestructiva dels humans.

En aquesta secció, volem mostrar articles i pràctiques que explorin una varietat de posicions que involucren qualsevol matèria que es pugui fer, entendre o materialitzar com a "mitjans", que describim com: plataformes d'energia per cultivar noves arts biosfèriques. Aquestes discussions poden abordar qualsevol forma d'energia que prenguin les arts dels mitjans (anàloga, digital, quàntica, basada en aigua, basada en èter, basada en so, basada en imatges, basada en text, enfocada en materials, joguines sexuals, rentadores, tecnologies intel·ligents, tèxtils intel·ligents, metalls preciosos, plantes, animals, etc.).

Aquesta secció es pregunta: Quina és la matèria dels mitjans i quines són les formes en què els mitjans culturalitzen la matèria de la vida? Com entenem aquests termes? Les pràctiques feministes nou-materialistes van obrir una crítica addicional de la matèria que requereix que de-culturitzem les pràctiques dels mitjans; explorant com diferents formes de mitjans poden bloquejar o generar i, per tant, reorientar la informació sobre la matèria i la seva materialització per les infraestructures culturals i polítiques. Les plataformes de mitjans permeten que l'agència d'aquestes infraestructures es torni visible; per la seva apropiació cultural, renderització, crítica, presentació, rebuig, destrucció. Quan no funcionen, les percebem; a mesura que canvien, els seus usuaris s'adapten i organitzen els seus modes de compromís amb les actualitats i possibilitats de coses i experiències en el món. Les societats humanes es comprometen en la vida a través de mitjans que modelen i permeten l'orientació de la matèria del món. Les plataformes de mitjans són sistemes ja creats; proporcionant una lent perceptiva sobre coses potser invisibles o desconegudes, encara no pensades, sense explorar, o potser només imaginades o somiades.

Editores de secció: Felicity Colman i Ana M. González Ramos

Comitè Científic: Maaike Bleeker, Rebecca Coleman, Katve-Kaisa Kontturi

Almanac

L'almanac està dissenyat com un glossari de termes per documentar, catalitzar i fer públic el discurs dins dels camps del nou materialisme i la recerca associada. Convidem a entrades que siguin una introducció rigorosa a un terme clau, una reinterpretació provocadora de la nomenclatura existent o una explicació creativa d'un neologisme més esotèric que hagi desenvolupat.

L'almanac va començar la seva vida en línia (www.newmaterialism.eu) com un dispositiu per traduir la recerca dins de l'Acció COST del Nou Materialisme entre 2016 i 2018. Escrit per experimentades professores i estudiants universitàries, compren més de 40 entrades diverses. Estem entusiasmades amb el que la migració del projecte al diari MATTER pot oferir, com es poden augmentar les entrades existents i com es poden presentar noves.

Demaneu que es consideri escriure entrades sobre termes que siguin importants tant per a la seva recerca com per a la pràctica del nou materialisme en general. Acceptem textos coautorals, múltiples entrades sobre el mateix terme, i també estem interessats en publicar entrades que operin més enllà dels marcs textuals tradicionals, com ara entrades basades en imatges, experimentació tipogràfica o enllaços a materials en línia que poden ser sonors o basats en el temps, per exemple. Les entrades seran revisades per les editors i suggerim una extensió d'entre 500 i 1000 paraules.

Les entrades poden ser una introducció a un terme clau, una reinterpretació de la nomenclatura existent o una explicació creativa d'un neologisme més esotèric. La reelaboració d'entrades existents a través de la presentació formal o el fòrum obert és benvinguda. Les convocatòries futures també convidaran a entrades sobre termes nous i emergents.

Editors de secció: David Gauthier i Sam Skinner.

Revisions afectives afirmatives

Aquesta secció té com a objectiu fomentar el diàleg entre disciplines, connectant el nou materialisme i el feminisme amb la política, l'ètica, l'ontologia, l'epistemologia i la metodologia. Les ressenyes poden avaluar l'abast d'un llibre, així com exposar el seu contingut, però aquesta revista considera que han d'anar més enllà. Una ressenya adequada ha de començar per la capacitat reflexiva de l'autor per proporcionar una avaluació crítica del llibre. No obstant això, les crítiques que proposem han de ser afirmatives (Van der Tuin, 2011), ja que és precisament aquesta afirmació la que constitueix "el nou" del Nou Feminisme dels Materialismes. L'autor de la ressenya ha de desenvolupar el seu propi argument i idees sobre el llibre. D'aquesta manera, el text es converteix en una realitat material que val la pena llegir per si mateixa, no com a substitut del llibre. D'aquesta manera, les ressenyes que sol·licitem esdevindrien part de les discussions teòriques i polítiques, així com dels debats entre diferents disciplines en relació amb la teoria feminista i el nou materialisme contemporani. Les ressenyes han de tenir una extensió de 1000-2000 paraules i no han d'incloure un resum ni paraules clau.

Editora de secció: Mónica Cano Abadía.