D'ulls i homes: violència difractada, visió encarnada i objectivitat discontinua
DOI:
https://doi.org/10.1344/jnmr.v7i1.42246Resum
Segons Donna Haraway, el mètode científic incorpori es basa en paràboles sobre l'objectivitat (Haraway, 1988, p. 575f.). Aquesta s'emmarca com el principi obligatori per a visualitzar un coneixement representatiu el qual s'accedeix mitjançant eines de l'empirisme, principalment l'ull fàl·lic. Aquest article (torna) a una famosa paràbola sobre l'objectivitat: The Sandman d'E.T.A. Hoffmann, entrellaçant-ho amb els coneixements situats de Donna Haraway i la concepció de dis/continuïtat de Karen Barad. S'enfoca en la violència que es desplega en la producció de coneixement i ofereix una alternativa: un altre tipus d'objectivitat que ni desatén ni afirma incondicionalment aquesta violència, sinó que la transforma en sentir que un acte violent sempre torna el cop.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Matter: Journal of New Materialist Research
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
The authors who publish in this journal agree to the following terms:- Authors retain copyright and grant the journal the right of first publication.
- Texts will be published under a Creative Commons Attribution License that allows others to share the work, provided they include an acknowledgement of the work’s authorship, its initial publication in this journal and the terms of the license.
