Insuficiències de l'ètica discursiva com a marc filosòfic integrador per a la neuroética en la proposta d'Adela Cortina. Una complementació des de la Teoria Dual de Gianfranco Basti

Autors/ores

  • Cristopher Mendoza Soto Autor

DOI:

https://doi.org/10.1344/oxi.2022.i21.38078

Paraules clau:

Monisme, Dualisme, Teoria Dual, Metalleguatge, Marc integrador

Resum

La neuroética ofereix dades rellevants a la comprensió biològica de l'agència moral. Donada la naturalesa empíric-naturalista i fragmentària d'aquestes dades es torna necessari un marc de recepció que integri aquests descobriments. Adela Cortina ha proposat l'ètica del discurs com un adequat marc integrador, no obstant això, aquí evidenciem que es tracta d'una proposta insuficient. Primer, perquè no es dona una integració sistemàtica entre el marc filosòfic d'integració i les dades neuroéticos, sinó una mera juxtaposició. Segon, perquè no s'ofereix una ontologia ni una antropologia sobre les quals es basi l'anomenada neuroética. Per a fer front a aquestes insuficiències, s'exposa l'anomenada Teoria Dual. La rellevància d'aquesta teoria radica en el fet que implica una teoria intencional de la cognició, així com en què parteix de la distinció entre informació (ordenació o forma) i energia (matèria), esquivant així tot possible reduccionisme. Conclourem que la proposta d'Adela Cortina és insuficient, que podem acostar-nos a la suficiència cobrint els buits teorètics que manca i que la Teoria Dual cobreix aquests buits, la qual cosa ens acosta una mica més a la suficiència en aquesta cerca per un marc integrador.

Referències

BASTI, G. (2019). De la física de la información al conocimiento y libertad de la persona. Toledo: Instituto Teológico San Ildefonso.

BASTI, G. (2020). Instituciones de filosofía formal. De la lógica formal a la ontología formal. Toledo: Instituto Teológico San Ildefonso.

BASTI, G. (2011). Filosofía del hombre. Toledo: Instituto Teológico San Ildefonso.

BERLANGA, A. (2913). Origen y desarrollo de la Neuroética: 2002-2012, Revista de Bioética y Derecho, No. 28, (mayo), 48-60.

BIRD, SJ. (2005). «Neuroethics», en: Mitcham, C. (ed.). (2005). Encyclopedia of Science, Technology, and Ethics, Macmillan Reference,1310-1316.

CHURCHLAND, P. (2011). Braintrust, Princeton, N.J.: Princeton University Press.

CORTINA, A. (2013). Ética del discurso: ¿un marco filosófico para la neuroética?, Isegoría, N.º 48, (enero-junio), 127-148.

CORTINA, A. (2911). Neuroética y neuropolítica: sugerencias para la educación moral, Madrid: Tecnos.

CORTINA, A. (2007). Ética de la razón cordial. Educar en la ciudadanía del siglo XXI, Oviedo: Ediciones Nobel.

CORTINA, A. (2010). Neuroética: ¿bases cerebrales de una ética universal con relevancia política?, Isegoría, N.º 42, (enero-junio), 129-148.

CORTINA, A. (ed.). (2012). Guía Comares de Neurofilosofía práctica, Granada: Comares.

DAMASIO, A. (1994). Descartes’ error: Emotion, reason and the human brain, New York: Putnam’s Sons.

DAMASIO, A. (1996). El Error de Descartes: La Emoción, la Razón y el Cerebro Humano, Barcelona: Crítica.

DESCARTES, R. (2011). Discurso del método, Trad. de Manuel García Morente, Madrid: Gredos.

EVERS, K. (2011). Neuroética: Cuando la Materia se Despierta (vol. 3071), Buenos Aires; Madrid: Katz.

ECCELS, J. - POPPER, K. (1977). Lío ed il suo cervello, (3 vols), Roma: Armando.

FREGE, G. (1892). Über Sinn und Bedeutung, en: Zeitschrift fur Philosophie und Philosophische Kritik, 100, 25-50.

GAZZANIGA, M. (2006). El Cerebro Ético, Barcelona: Paidos.

GAZZANIGA, M.-IVRY S.-MANGUN G. (2013). Cognitive Neuroscience: The Biology of the Mind, 4ª ed., New York: Norton & Co.

GAZZANIGA, M. (2011). Who is in charge? Free will and the science of the brain, New York: Harper Colins Publ.

GREELY, H. (2007). On Neuroethics, Science, No. 318, 533pp.

GREENE, J. et al. (2001). An fMRI investigation of emotional engagement in moral judgment, Science, No. 293, 2105-2108.

GREENE, J. (2003). From Neural “Is” To Moral “Ought”. What Are The Moral Implications of Neuroscientific Psychology?», en Defining Right and Wrong in Brain Science, Walter GLANNON (ed.). New York: Dana Press. (original en: Nature Reviews Neuroscience, vol. 4, (2003), 847-850.

HADIT, J. (2012). «El perro emocional y su cola racional: un enfoque intuicionista sobre el juicio moral», en: Cortina, A. (ed.). (2012). Guía Comares de Neurofilosofía práctica, Granada: Comares.

ILLES, J. – SAHAKIAN, B. (2011). Oxford Handbook of Neuroethics, Oxford: Oxford University Press.

ILLES, J. - RAFFIN, T. (2002). Neuroethics: An emerging new discipline in the study of brain and cognition. Brain and Cognition, Vol. 50, Issue 3, (December), 341-344.

KANT, I. (1978). Crítica de la razón pura, Madrid: Alfaguara.

LEIBNIZ, G. (1981). Monadología, Oviedo (España): Pentalfa ediciones.

LEVY, N. (2007). Neuroethics, New York: Cambridge University Press.

LEVY, N. (2007). Neuroethics, Cambridge: Cambridge University Press.

MARCUS, J. (ed.). (2002). Neuroethics. Mapping the Field, New York: The Dana Press.

MORA, F. (2007). Neurocultura, Madrid: Alianza.

MUGUERZA, J. (1977). La razón sin esperanza, Madrid: Taurus.

Nature (Editorial). (2006). «Neuroethics Needed. Researchers Should Speak Out on Claims Made on Behalf of Their Science», Nature, No 441.

PENROSE, R. (1989). The Emperor’s New Mind: Concerning Computers, Minds and the Laws pf Physiscs, Oxford UK: Oxford Universiti Press.

PENROSE, R. (1994). Shadows of the Mind: A Search for the Missing Science of Consciousness, Oxford UK: Oxford Universiti Press.

PENROSE, R. (2013). Foreward. A computable universo. Understanding and exploring nature as computattion, H. Zenil (ed.), NJ-London, Singapore-Hackensack, i-xxxvi.

PIAGET, J. (1952). Psicologia dell’intelligenza, Firenze: Giunti.

PLATÓN. (2011). República, Trad. de Conrado Eggers Lan, Madrid: Gredos.

PLATÓN. (2011) Timeo, Trad. de Francisco Lisi, Madrid: Gredos.

PLATÓN. (2008). Diálogos. Tomo IX. Leyes. Libros VII-XII, Trad. de Francisco Lisi, Madrid: Gredos.

PUTNAM, H. (1960). Minds and Macines, en S. Hook (ed.). (1960). Simensions of mind, New York: Collier.

ROSKIES, A. (2002). Neuroethics for the New Millenium, Neuron, No. 35.

ROBINSON, D. (1977). La meraviglia di essere uomo. Roma: Armando.

SAFIRE, W. (2002). Visions for a New Field of “Neuroethics”. En: Marcus, S. J. (ed.). (2002). Neuroethics. Mapping the Field, New York: The Dana Press, 3-9.

SKYRMS, B. (1966). Evolution of the Social Contract, Cambridge: Cambridge University Press.

TOMMASELLO, M. (2010). ¿Por qué cooperamos?, Buenos Aires: Katz.

WILSON, J. (1993). The Moral Sense, New York: Free Press.

Descàrregues

Publicades

2022-07-03

Com citar

Mendoza Soto, C. (2022). Insuficiències de l’ètica discursiva com a marc filosòfic integrador per a la neuroética en la proposta d’Adela Cortina. Una complementació des de la Teoria Dual de Gianfranco Basti. OXIMORA Revista Internacional d’Ètica I Política, (21), 22–38. https://doi.org/10.1344/oxi.2022.i21.38078

Número

Secció

Articles