Tàctiques polítiques i activitats d'imatge en el discurs normalista estudiantil
DOI:
https://doi.org/10.1344/oxmora.2023.i22.41036Paraules clau:
Discurs de l'estudiant normalista, imatge social, activitats d'imatge, táctiques polítiquesResum
En el present article plantegem resoldre qüestions referents a les activitats vinculades amb la construcció de la imatge que en l'intercanvi comunicatiu elaboren estudiants normalistes; el tipus d'estratègies discursives que adopten, ja sigui cortesia, descortesia i/o autoimatge, així com la forma de la imatge: reparació, protecció o realç. Articulem amb l'anterior les tàctiques polítiques que es configuren en el discurs normalista i el seu funcionament. Amb base en la teoria i en el coneixement del corpus, partim del següent supòsit: La cura de la imatge pròpia per part dels normalistas es realitza mitjançant activitats d'autoimatge, en particular en la forma de realç, acudeixen a les tàctiques de legitimació i resistència per a enfortir la imatge de si mateixos com a docents i a la deslegitimació dels professors d'origen universitari per a distanciar-se d'ells. En aquest estudi s'acudeix la teoria de la imatge social de Goffman i la sociopragmàtica cultural amb les contribucions de Bravo i Hernández; per a l'estudi de les tàctiques polítiques a les propostes de Chilton i Schäffner i Chilton.
Referències
Bourdieu, P. (1997). Razones prácticas. Sobre la teoría de la acción. Barcelona: Anagrama.
Bravo, D. (2021) Atenuación, conflicto interlocutivo e identidad de imagen. Pragmática sociocultural. Revista Internacional sobre lingüística del español, 9(2), 184-205.
________ (2017). Cortesía en español: negociación de face e identidad en discursos académicos. Texts in Process, 3(1), 49-127.
________ (2015). Pragmática sociocultural para el análisis social del discurso. En D. Bravo, y M. Bernal (Eds,). Perspectivas y socioprágmáticas y socioculturales del análisis del discurso (pp. 49-90). Buenos Aires: Dunken.
________ (2012). Cortesía lingüística y communicativa. En S. De los Heros, y M. Niño-Murcia (Eds.). Fundamentos y modelos del estudio pragmático y sociopragmático del español (pp. 114-169). Washington DC: Georgetown University Press.
Chilton, P. (2004). Analysing Political Discourse: Theory and Practice. London &. New York: Routledge.
Chilton, P. y Schäffner, Ch (2000). Discurso y política. En T. Van Dijk (Ed.). El discurso como interacción social (pp. 297-329). Barcelona: Gedisa.
Goffman, E. (2009). La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu.
__________ (2006). Game analysis. Los marcos de la experiencia. Madrid: CIS/Siglo XXI.
__________ (1983). Interaction Order. American Sociological Review, 48, 1-17.
__________ (1970). Ritual de la interacción. Ensayos sobre el comportamiento cara a cara. Buenos Aires: Tiempo Contemporáneo.
__________ (1967). Ineraction ritual. Essays on face-to-face behavior. New York: Pantheon books.
Foucault, M. (1992). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets.
Hernández, N. (2013). Actividad de imagen: caracterización y tipología en la interacción comunicativa. SOPRAG , 1(2), 175-198.
Van Dijk, T. (2006). Ideology and discourse analysis, Journal of political ideologies, 11(2), 115-140.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 LARIZA ELVIRA AGUILERA RAMIREZ
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
a) El/la autor/a conserva los derechos de autoría, otorgando a la revista el derecho de primera publicación de la obra.
b) Los textos se difundirán con la licencia de reconocimiento de Creative Commons (CC BY) que permite compartir la obra con terceros, siempre que estos reconozcan su autoría, su publicación inicial en esta revista y las condiciones de la licencia.
