Epistemologia de les decisions: la construcció relacional d’inexistències
DOI:
https://doi.org/10.1344/oxmora.2023.i22.41045Paraules clau:
Existència epistèmica, epistemicidi , metaargumentació, raonabilitatResum
En aquest article s'explora la idea que la “existència epistèmica” és una condició relacional que advé quan un participa activament en la presa de les decisions que li concerneixen. En primer lloc, es revisa aquest concepte en el context de les relacions cara a cara, apel·lant a un cas típic d'una parella en la qual tots dos -sense advertir-ho- es construeixen epistèmicament com a inexistents. Es mostra l'operació d'una lògica de funcionament epistemicida. En la segona part, es proposa que una estratègia de sortida d'aquesta manera de funcionament es donaria a partir de la possibilitat de metaargumentar. Per a això, es realitza una distinció entre el nivell informacional i el nivell relacional de les converses (es planteja, també, que aquesta diferència pot ser, ella mateixa, font de nou conflicte). En la tercera i quarta seccions, s'analitza com les dinàmiques oposicionals entre interlocutors vinculats afectivament adquireixen un tint emocional que complica enormement l'argumentació, especialment quan els argumentadors comparteixen -sense saber-ho- una representació pledejaire o bel·licosa sobre l'intercanvi de raons. Finalment, es conclou que aquestes pràctiques epistèmiques, invisibilitzades i internalitzades, van en detriment de la possibilitat d'augmentar el grau de raonabilitat entre els interlocutors, impedint, amb això, l'emergència de formes menys doloroses d'habitar els desacords.
Referències
Aberdein, A. (2010). Virtue in argument. Argumentation 24(2), 165-179.
Bateson, G. (1972). Steps to an Ecology of Mind: Collected Essays in Anthropology, Psychiatry, Evolution, and Epistemology. University Of Chicago Press.
Brockriede, W. (1972). Arguers as Lovers, Philosophy and Rhetoric, 5(1), 1–11.
Casey, J. (2020). Adversariality and Argumentation, Informal Logic, 40(1), 77–108.
Cecchin, G., Lane, G. & W. Ray. (2003) Irreverencia: Una Estrategia de Supervivencia Para Terapeutas, Barcelona: Paidós Ibérica ediciones.
Cohen, D. (2019). Argumentative Virtues as Conduits for Reason’s Causal Efficacy: Why the Practice of Giving Reasons Requires that We Practice Hearing Reasons, Topoi, 38, 711–718.
Correia, V. (2012). The ethics of argumentation. Informal Logic 33(4), 471-485.
Gascón, J.A. (2015a). ¿Es posible (y deseable) una teoría de la virtud argumentativa?. Actas I Congreso internacional de la Red Española de Filosofía 1, 41-51.
Gascón, J.A. (2015b). Arguing as a Virtuous Arguer Would Argue. Informal Logic 35(4), 467-487.
Gascón, J.A. (2015c). Prácticas argumentativas y virtudes intelectuales: Una Mirada intercultural. Revista Iberoamericana de Argumentación 10, 1-39.
Gascón, J.A. (2016). Virtue and Arguers. Topoi 35, 441-450.
Gascón, J.A. (2020). “Las Motivaciones en la Argumentación”. En Cristian Santibáñez (ED.) Emociones, Argumentación y Argumentos Lima: Palestra. 53-74
Gascón, J.A. (2021). La metáfora de la confrontación y los argumentadores razonables. CRÍTICA, Revista Hispanoamericana de Filosofía. 53(158). 23–46. DOI: 10.22201/iifs.18704905e.2021.1269
Gensollen, M. (2015). Virtudes argumentativas. Conversar en un mundo plural. Aguascalientes: IMAC-CONACULTA.
Gensollen, M. (2017). El lugar de la Teoría de la virtud argumentativa en la teoría de la argumentación contemporánea. Revista Iberoamericana de Argumentación, 15, 41-59. doi: 10.15366/ria2017.15
Gilbert, M. (2020). “Emoción en los argumentos. Usos y expectativas”. En Cristian Santibáñez (ED.) Emociones, Argumentación y Argumentos Lima: Palestra. 75-96
Goffman, E. (1981). Forms of Talk. Filadelfia: University of Pensilvany Press.
Hample, D. (2005). Arguing: Exchanging Reasons Face to Face. Mahwah, N.J.: Lawrence Erlbaum Associates.
Kunda, Z. (1990). The case for motivated reasoning. Psychologucal Bulletin, 108(3). 480-498
Kunda, Z (1999). Social Cognition: Making Sense of People. MIT Press.
Pereda, C. (1994). Vértigos argumentales. Una ética de la disputa. Barcelona: Anthropos & UAM-Iztapalapa.
Pereda, C. (1996). ¿Qué es un buen argumento? Theoria. Segunda Época, 11(25), San Sebastián: Universidad del País Vasco, 7-20.
Pereda, C. (1999). Crítica de la razón arrogante. México: Taurus-Alfaguara.
Rooney, P., 2010, Philosophy, Adversarial Argumentation, and Embattled Reason, Informal Logic, 30 (3), 203–234.
Schreier, M., N. Groeben, U. Christmann. (1995). That’s not fair! Argumentational integrity as an ethics of argumentative communication. Argumentation 9(2), 267-289.
Schreier, M. & N. Groeben. (1996). Ethical guidelines for the conduct in argumentative discussions: An exploratory study. Human Relations 49/1, 123-132.
Tannen, D. (1991). No fue lo que quise decir. México: Paidós.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 María Luján Christiansen
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
a) El/la autor/a conserva los derechos de autoría, otorgando a la revista el derecho de primera publicación de la obra.
b) Los textos se difundirán con la licencia de reconocimiento de Creative Commons (CC BY) que permite compartir la obra con terceros, siempre que estos reconozcan su autoría, su publicación inicial en esta revista y las condiciones de la licencia.
