La definició socio-histórica de l'infant pedagogitzat

Resum

La definició soci-històrica de la infància, en sentit estricte, no constitueix el reconeixement específic del “nen” en si mateix, dins de la circumstància concreta del seu desenvolupament bio-psicosocial, sinó que representa la teològica invenció de l'infant pedagogitzat, la preventiva rectificació óntico-moral del qual se sustenta en l'analítica descodificadora de les teories de l'aprenentatge i l'acció recodificadora dels dispositius disciplinari-confessionals de l'escola, partint de les reflexions de Baquero i Narodowski (2015). Encara més es tracta d'una estratègia ideològica que possibilita infantilitzar a les classes subalternes, les persones considerades com a “incultes” i, per descomptat, els pobles de la perifèria d'Occident, amb la qual cosa es justifica tant la tutela política, com la reclusió escolar d'un ampli sector de la població, doncs, »qualsevol que sigui constituït en la posició d'alumne, al marge de la seva edat, per defecte és situat en el “com sí” de la infància», segons exposen Baquero i Narodowsky (2015), a propòsit de l'històric estudi de Ariès (1992). En aquest sentit, l'article representa l'avanç parcial d'una recerca genealògica respecte del descobriment social de l'infant, el desenvolupament històric de l'escola i els processos de formació inicial del professorat.