Sobre machos reales y santos ficticios: <i>Yo no tengo la culpa de haber nacido tan sexy</i> de Eduardo Mendicutti, entre lo global y lo local

Autors/ores

  • Dieter Ingenschay

Paraules clau:

Eduardo Mendicutti, estética camp, pastiche del discurso religoso, escena leather, globalización de la vida gay en España, camp aesthetics, pastiche of religious discourse, leather scene, globalization of gay life in Spain

Resum

En Yo no tengo la culpa de haber nacido tan sexy (1997), Eduardo Mendicutti cuenta unos episodios del “peregrinaje” de la todavía hermosa transexual Rebecca de Windsor a siete monasterios que visita en busca de la perfección religiosa y de la unión con el Amado divino. El texto despliega su estética camp a través del pastiche de los estilos, dicciones y temas de la lírica mística barroca, sobre todo por las referencias a Las Moradas de Santa Teresa de Ávila, su intertexto directo. A la vez logra describir las consecuencias de la globalización de las prácticas homosexuales y tematizar los rasgos específicos

Descàrregues

Publicades

2011-11-18

Com citar

[1]
Ingenschay, D. 2011. Sobre machos reales y santos ficticios: &lt;i&gt;Yo no tengo la culpa de haber nacido tan sexy&lt;/i&gt; de Eduardo Mendicutti, entre lo global y lo local. Lectora: revista de dones i textualitat. 17 (Nov. 2011), 67–78.

Número

No 17 (2011): Queerencias. Literaturas hispánicas y estudios LGBTQ

Secció

DOSSIER

Llicència

 

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).