De l'antifascisme au récit des passions révolutionnaires: le féminisme ambigu de Maria Antonietta Macciocchi (1922-2007)

Autors/ores

  • Christine Fauré

Paraules clau:

intellectuel, antifascisme, communisme, femme, féminisme, intelectual, antifascismo, comunismo, mujer, feminismo, intellectual, anti-fascism, communism, women, feminism

Resum

L’intellectuelle engagée que Maria Antonietta Macciocchi s’efforça d’incarner exerce son action selon trois modalités: le récit de la vie quotidienne dans ses moindres détails et son intensité, les commentaires des événements du monde culturel et l’histoire politique des transformations majeures du monde avec la création de l’Europe parlementaire et les nouvelles idéologies communistes. L’émergence des mouvements radicaux et du féminisme des années 1970 permit à cette personnalité du communisme italien de l’après-guerre d’accéder à une modernité critique empreinte d’un nomadisme philosophique. Elle était de tous les combats de son temps. Dans l’éclectisme de Macciocchi, on distingue la volonté d’inventer, après Simone de Beauvoir, un nouvel archétype d’intellectuel au féminin qui fit longtemps défaut en Occident.

Descàrregues

Publicades

2011-11-18

Com citar

[1]
Fauré, C. 2011. De l’antifascisme au récit des passions révolutionnaires: le féminisme ambigu de Maria Antonietta Macciocchi (1922-2007). Lectora: revista de dones i textualitat. 17 (Nov. 2011), 155–165.

Número

No 17 (2011): Queerencias. Literaturas hispánicas y estudios LGBTQ

Secció

MISCEL·LÀNIA

Llicència

 

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).