TEORIA I PRÀTICA DE LOPE I MORATÍN: LA NOVA COMÈDIA, 'LA COMEDIA NUEVA'

Autors/ores

  • Elia Saneleuterio Temporal Universidad CEU Cardenal Herrera

Paraules clau:

comèdia nova, art nou, reflex dels costums, versemblança, regles dramàtiques, didactisme

Resum

En aquest article, per primera vegada, s’hi posen en relació les teories teatrals de dos dramaturgs espanyols que van fer escola: Lope de Vega i Leandro Fernández de Moratín. Les seves creacions les separen dos segles, però tots dos van pretendre renovar l’escena amb les seves poètiques, tots dos van pretendre una «nova comèdia» que trenqués les tradicions teatrals immediatament anteriors. Les obres dramàtiques d’un i altre autor, en realitat se situen en pols oposats quant a la seva extensió; la de Lope abasta més de quatre-cents títols, mentre que Moratín a penes posseeix mitja desena de peces. El poeta dramàtic espanyol més fecund i internacional i el més moderat d’entre els dramaturgs d’ampli reconeixement tenen en comú una peculiar pretensió de reflectir amb les seves obres la realitat del món. Parafrasejant el mateix Lope, comoedia speculum humanae vitae podria utilitzar-se com a lema de tots dos autors. Partint de l’Arte nuevo de hacer comedias (1609) i La comedia nueva o el café (1792) desentranyem la realitat teatral d’ambdós autors, i les contextualitzem en els respectius moments històrics.

Com citar

Saneleuterio Temporal, E. (2014). TEORIA I PRÀTICA DE LOPE I MORATÍN: LA NOVA COMÈDIA, ’LA COMEDIA NUEVA’. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (7), 105–118. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10843