DE LA CAVERNA PLATÒNICA A LES PRESONS MODERNES: VISIÓ I FOSCOR EN LA LITERATURA, EL CINEMA I L’ART POLÍTICS DEL SEGLE XX

Autors/ores

  • Patrícia Vieira Georgetown University

Paraules clau:

llum, foscor, ceguesa, literatura política, col·lectiu, subjectivitat, art

Resum

La llum ha estat associada, des de Plató fins a la Il·lustració, al Bé, al coneixement i a la Veritat. No obstant això, a partir del segle XIX, s’observa un repensar del discurs que valora la lluminositat com una cosa positiva i la foscor com ignorància. L’èmfasi en l’ombra i en la foscor, que comença amb el Romanticisme, es desenvolupa en la literatura, l’art i el cinema polítics del segle XX. La lluminositat apareix associada als excessos de la raó, que porten a la deshumanització de les societats contemporànies i al totalitarisme. En canvi, la foscor i la ceguesa deixen de ser simplement condicions negatives i es transformen en una metàfora de la resistència de l’individu quan fa front a l’opressió política. En aquest article s’explorarà aquesta nova comprensió de la foscor i la ceguesa en l’art d’Ana Maria Pacheco, en l’obra teatral La mort i la donzella d’Ariel Dorfman, en la pel·lícula Garaje Olimpo, dirigida per Marco Bechis, i en la novel·la Assaig sobre la ceguesa de José Saramago.

Com citar

Vieira, P. (2014). DE LA CAVERNA PLATÒNICA A LES PRESONS MODERNES: VISIÓ I FOSCOR EN LA LITERATURA, EL CINEMA I L’ART POLÍTICS DEL SEGLE XX. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (10), 146–165. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10922