L'HORITZÓ DE FINITUD EN 'UNA SOLITUD MASSA SOROLLOSA' DE BOHUMIL HRABAL

Autors/ores

  • Gerardo Argüelles Fernández Universidad Autónoma de Querétaro
  • Laura Andrea Montenegro Moreno Universidad Autónoma de Querétaro

Paraules clau:

art, horitzó, soledat, modernitat il·lustrada, reproductibilitat

Resum

El rerefons estètic que aquí ens ocupa s’orienta en el fenomen de la massificació i reproductibilitat de les obres d’art en detriment de les seves qualitats auràtiques, segons el fil conductor traçat per l’autor txec, Bohumil Hrabal en la traducció de Monika Zgustova. L’anècdota es construeix sobre les experiències íntimes de Hanta, que s’ocupa del reciclatge de paper tot dedicant especial atenció als patrimonis bibliogràfics i reproduccions artístiques subministrades en qualitat de deixalles. El nostre anàlisi, amb l’ajuda d’autors com Husserl, Jaspers, Benjamin, Safranski i Bauman, elucida també l’horitzó d’anhels del protagonista en tant que representant del fracàs de la modernitat il·lustrada, traduïda en malenconia, culpa i angoixa, enarborades per la «mort de l’art», atribuïda a Hegel, de la qual Hanta se’n sent alhora còmplice i redemptor. 

Biografies de l'autor/a

Gerardo Argüelles Fernández, Universidad Autónoma de Querétaro

Docente-Investigador de tiempo completo. Adscrito a la Facultad de Lenguas y Letras. Universidad Autónoma de Querétaro.

Laura Andrea Montenegro Moreno, Universidad Autónoma de Querétaro

Licenciada en Estudios Literarios, egresada de la Facultad de Lenguas y Letras. Becaria, asistente de investigación.

Publicades

2018-01-31

Com citar

Argüelles Fernández, G., & Montenegro Moreno, L. A. (2018). L’HORITZÓ DE FINITUD EN ’UNA SOLITUD MASSA SOROLLOSA’ DE BOHUMIL HRABAL. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (18), 145–162. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/19008