Lemebel, el neobarroc i la subversió de la llengua: Tengo miedo torero contra el discurs de la transició xilena

Autors/ores

  • Rodrigo Andrés Castro Rodríguez Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2021.24.11

Paraules clau:

Lemebel, Sarduy, neobarroc, llenguatge, diferència, transició

Resum

En aquest article s'analitza la novel·la de Pedro Lemebel Tengo miedo torero, entenent-la com una crítica a la transició xilena a la democràcia. Per a això, es llegeix el text des dels postulats neobarrocs del cubà Severo Sarduy, que permeten pensar la subversió del llenguatge com una forma de reivindicació política. En el cas de la novel·la, aquesta crítica suposa demostrar que la societat encara parla els mateixos llenguatges de la dictadura, i per a l'alliberament tant sexual com polític, és necessari posar les paraules en crisis. Des del personatge de la Loca, es pensa l'homosexualitat des d'una diferència que no cap en els discursos que el llenguatge de la dictadura ha llegat a la democràcia, i així es desmantella a poc a poc el discurs d'unitat i optimisme d'aquests anys.

Biografia de l'autor/a

Rodrigo Andrés Castro Rodríguez, Universitat de Barcelona

Licenciado en Letras con mención en Lingüística y Literatura Hispánicas. Pontificia Universidad Católica de Chile.

Licenciado en Educación. Pontificia Universidad Católica de Chile

Profesor de Lengua y literatura.

Estudiante del máster en Teoría de la literatura y literatura comparada, de la Universitat de Barcelona

 

Descàrregues

Publicades

2021-01-31

Com citar

Castro Rodríguez, R. A. (2021). Lemebel, el neobarroc i la subversió de la llengua: Tengo miedo torero contra el discurs de la transició xilena. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (24), 161–179. https://doi.org/10.1344/452f.2021.24.11