Amb un pessic d'antropomorfisme ens n'hi haurà prou?

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2023.29.5

Paraules clau:

Antropomorfisme, Contradicció performàtica , Literalitat, Poesia

Resum

Aquest treball discuteix el problema de la interpretació i les posicions enunciatives en el marc de la crítica general a l'antropocentrisme en l'escena teòrica actual. Les preguntes per qui interpreta i mitjançant quin llenguatge conduiran la reflexió cap a uns certs usos de l'antropomorfisme, qüestió que deixa en evidència dos punts clau: la contradicció performàtica i la pretensió de literalitat com a estratègia per a evitar posicions enunciatives antropocentrades. Un poema de la poeta argentina Beatriz Vallejos acompanya la reflexió i dona una clau per a pensar aquestes qüestions. Es postula, finalment, una categoria per a continuar amb la reflexió: la ficció teòrica i la seva potència crítica davant el repte imaginatiu que exigeixen els gestos crítics en l'actualitat.

Descàrregues

Publicades

2023-07-26

Com citar

Milone, G. (2023). Amb un pessic d’antropomorfisme ens n’hi haurà prou?. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (29), 75–90. https://doi.org/10.1344/452f.2023.29.5