Entre la pausa i la urgència. Reflexions sobre l'escriptura crítica en temps de desastre, a partir de Lo viral, de Jorge Carrión i Lo que no vemos, lo que el arte ve, de Graciela Speranza

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2023.29.6

Paraules clau:

Escriptura crítica, Urgència, Temporalitat, Crisi, Postpandèmia, Extractivisme hermenèutic

Resum

L'objectiu del present article és proposar una reflexió sobre les diferents modalitats de l'escriptura crítica en relació amb la nostra contemporaneïtat postpandèmica, marcada per una crisi ecològica global sense precedents. Ens proposem caracteritzar i contraposar, en l'escriptura crítica, dos règims de temporalitat específics, un que privilegia la resposta urgent davant la crisi, enfront d'un altre que aposta per una temporalitat més lenta, i es demora en l'atenció a la singularitat de les obres analitzades. Aquesta caracterització es posa a prova en el comentari dels assajos crítics recents Lo viral, de Jorge Carrión (en el qual preval la primera modalitat) i Lo que no vemos, lo que el arte ve, de Graciela Speranza (en el qual, segons sostenim, preval la segona modalitat).

Biografia de l'autor/a

Diego Peller, Universidad de Buenos Aires

Doctor en Letras. Profesor de Teoría Literaria en el Departamento de Letras Modernas de la UBA

Descàrregues

Publicades

2023-07-26

Com citar

Peller, D. (2023). Entre la pausa i la urgència. Reflexions sobre l’escriptura crítica en temps de desastre, a partir de Lo viral, de Jorge Carrión i Lo que no vemos, lo que el arte ve, de Graciela Speranza. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (29), 91–106. https://doi.org/10.1344/452f.2023.29.6