El simbolisme en l’últim cinema social espanyol: figures i gèneres de la més absoluta realitat

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2024.31.5

Paraules clau:

Simbolisme , Realisme , Cine social, Figures, Pel·lícules de crisi

Resum

Les conseqüències de la crisi de 2008 són un tema predilecte de les pel·lícules de denúncia social. Pel seu interès en l'actual se’ls titlla de realistes. L'últim cinema social espanyol, però, destaca per l'ús de procediments simbòlics aparentment oposats al realisme, amb els quals aspira a representar una realitat més profunda que la que emana dels continguts de l'actualitat. Proposem una comprensió més completa d'aquest cinema i els seus simbolismes a través de l'anàlisi d'un nombre representatiu de pel·lícules i servint-nos de tres eines: una teoria del simbolisme modern que va més enllà de la dupla realisme-simbolisme, un catàleg de símbols i una teoria dels gèneres basada en la forma del contingut simbòlic.

Descàrregues

Publicades

2024-07-30

Com citar

Viñuales Sánchez, A. (2024). El simbolisme en l’últim cinema social espanyol: figures i gèneres de la més absoluta realitat. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (31), 77–97. https://doi.org/10.1344/452f.2024.31.5