El resplandor de las mayorías y la dilatación de un doble conflicto: el Movimiento Estudiantil en Chile el 2011

Resumen

Les protestes estudiantils van marcar el 2011 a Xile. En aquest moviment van participar fonamentalment estudiants universitaris i secundaris les demandes dels quals es van enfocar en “la defensa de l'educació pública”. Les manifestacions han estat reconegudes com les més massives des de la tornada a la democràcia (1990) i han repercutit en l'avaluació del primer govern de dreta postdictadura, el qual -encapçalat per Sebastián Piñera- acaba l'any amb la pitjor xifra de suport que ha tingut un govern en 21 anys. La demanda estudiantil té a favor l'aprovació majoritària i creixent de la població xilena, la qual cosa s'explica per la segregació i desigualtat social que produeix el model educatiu a Xile i que no s'acompanya d'un augment de la qualitat de l'educació. Aquest model s'origina en la dictadura d'Augusto Pinochet, quan la lògica del lucre privat es va incorporar constitucionalment en la política pública educacional. A pesar que han existit diferents onades de protesta en relació a aquest escenari, el model ha romàs inalterat en el seu fonament. Això ha fet cada vegada més notori el malestar, tant per l'augment de la desigualtat social en un país que es vana del seu creixement econòmic, com per la tardança a eliminar l'estructura de política educativa implementada il·legítimament (en una dictadura) i que es percep com rebutjada per la majoria de la ciutadania.