15. De la lluita pel territori a la utilització de nens com objectes d’actes criminals a Antioquia, Colòmbia

Resum

Encara cuegen els efectes de la violència implantada pel cap del càrtel de Medellín, Pablo Escolar Gaviria, en el territori d’Antiòquia. Aquest personatge, catalogat com un dels delinqüents més coneguts del món, no només va exercir el seu comandament com a capo de la droga, sinó que també va ho va fer en el negoci de la vida i el de la mort, el de les ànimes i el dels desigs dels nostres nens, nenes i joves en tot el territori colombià. Com a conseqüència, a les comunes de Medellín i als municipis de la rodalia, s’hi va anar gestant una nova forma de viure i d’interactuar culturalment.

En un context de màxima delinqüència, les fortes i sòlides bases cristianes que venien de lluny i que eren compatibles amb una manera d’actuar hipòcrita, havien preparat la psique dels habitants menors i els adolescents per pensar i sentir d’acord amb la ideologia del capo: “la vida no té cap valor”; “pots aconseguir diners fàcils sense esforç”; “pots arrabassar la vida i els béns materials als altres sense cap problema legal a causa de la inimputabilitat de la teva condició de menor”, etc. Referents socials com el “parlache” [l’argot criminal colombià], els “sicaris”, i els “prepagaments” van esdevenir, en poc menys de tres dècades, el punt de partença d’un fenomen sense precedents: la utilització dels menors d’edat com a assassins absolts a qui la llei colombiana jutja inimputables.