Feministes i 8M-2020: Un estudi identitari del conflict

Autors/ores

  • Raquel Vidal Ruiz Universidad de Málaga

DOI:

https://doi.org/10.1344/ACS.2021.12.11

Paraules clau:

Identitat política, Feminisme, Organització femenina, Dona en política, 8M

Resum

Davant la creixent identificació política de les dones amb el feminisme, han estat nombroses les crítiques des de l'escena sociopolítica espanyola, especialment el 2020 davant la polèmica referent al coronavirus i les manifestacions del 8M (Dia Internacional de la Dona). Aquesta nota de recerca pretén analitzar la profunditat d’aquest canvi identitari, observar les característiques sociodemogràfiques i polítiques que el defineixen, així com aprofundir en la valoració del 8M. Aquest estudi s'ha realitzat a través d'anàlisis descriptives i estadístiques amb les microdades del CIS. Els principals resultats revelen un increment de la identitat feminista, així com una important polarització de les feministes al voltant del vot, la valoració del 8M i les solucions davant de la desigualtat de gènere.

Referències

Augustín, M. (2003). Feminismo: Identidad personal y lucha colectiva (Análisis del movimiento feminista español en los años 1975 a 1985). Universidad de Granada.

Bales, R. y Parsons, T. (2013[1956]). Family: Socialization and Interaction Process. Routledge.

Beck, U. (2002). La sociedad del riesgo global. Siglo Veintiuno.

Benford, R. y Snow, A. (2000). Framing Processes and Social Movements: An Overview and Assessment. Annual Review of Sociology, 26, 611-639. https://doi/abs/10.1146/annurev.soc.26.1.611

Bernstein, M. (2005). Identity politics. Annual Review of Sociology, 31, 47-74. https://doi.org/10.1146/annurev.soc.29.010202.100054

Campos, A. y Méndez, L. (1993). Teoría feminista: Identidad, género y política. Argitarapen zerbitzua.

Connell, R. W. (1984). Making the difference: schools, families and social division. Routledge.

Collins, P. H. (1998). Fighting Words: Black Women and the Search for Justice. University of Minnesota Press.

Engels, F. (2017[1884]). Origen de la familia, de la propiedad privada y del Estado. Akal.

Flesher, C. (2015). El sentido común, lo “político”, el feminismo y el 15M Encrucijadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales, 9(r0901).

Foucault, M. (1972). La arqueología del saber. Siglo Veintiuno.

Freud, S. (1991[1921]). Group Psychology and the Analysis of the Ego. Penguin.

Galdón, C. (2018). Cosmovisiones feministas en clave generacional. Del movimiento 15M a la Huelga Feminista del 8M. Encrucijadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales, 16(v1601).

Giddens, A. (1998). Modernidad e identidad del yo. Península.

Guerra, M. J. (1998). Mujer, identidad y reconocimiento. Habermas y la crítica feminista. Centro de Estudios de la Mujer.

Husserl, E. [1931] (1979). Meditaciones cartesianas. Paulinas.

Inglehart, R. (1999). Modernización y posmodernización: el cambio cultural, económico y político en 43 sociedades. CIS.

Juárez J., Calvo, P. y Sánchez, I. E. (2021). Políticas de incomunicación ante la COVID-19 en España: Estrategias de manipulación para la culpabilización de las manifestaciones del 8M. Historia de la comunicación social, 26, 31-40. https://dx.doi.org/10.5209/hics.74239

McCall, L. (2001). Complex Inequality: Gender, Class, and Race in the New Economy. Routledge.

Melucci, A. (1994). ¿Qué hay de nuevo en los nuevos movimientos sociales? En E. Laraña, E. y J. Gusfield (Eds.), Los nuevos movimientos sociales. De la ideología a la identidad (pp. 119-150). CIS.

Olson, M. (1992). La lógica de la acción colectiva: bienes públicos y la teoría de grupos. Limusa.

Poulain de la Barre, F. (1996). Sobre la igualdad de los sexos. Figuras del Otro. Escuela Libre.

Puche, T. (2012). El feminismo más crítico de los años veinte en España: los peligrosos artículos de Magda Donato. Sociocriticism, 27(1 y 2), 127-146.

Seco, M. M. (2007). Las mujeres de la República y la Guerra Civil desde la perspectiva democrática actual. Pasado y memoria. Revista de Historia Contemporánea, 6, 73-93. http://dx.doi.org/10.14198/PASADO2007.6.05

Smelser, N (1989[1962]). Teoría del comportamiento colectivo. Fondo de Cultura Económica.

Tarrow, S. (1997). El poder en movimiento. Alianza.

Tejerina, B. (1998). Los movimientos sociales y la acción colectiva. De la producción simbólica al cambio de valores. En P. Ibarra y B. Tejerina (Eds.), Los movimientos sociales. Transformaciones políticas y cambio cultural (pp. 111-138). Trotta.

Tilly, C. Lesley, J. y Wood, L. (2010). Los movimientos sociales, 1678-2008. Crítica.

Wittgenstein, L. (2017[1953]). Investigaciones filosóficas. Trotta.

Wollstonecraf, M. (2000). Vindicación de los derechos de la mujer. Cátedra.

Descàrregues

Publicades

2021-12-31

Com citar

Vidal Ruiz, R. (2021). Feministes i 8M-2020: Un estudi identitari del conflict. Anuari Del Conflicte Social, (12), e–36601. https://doi.org/10.1344/ACS.2021.12.11

Número

Secció

Secció I: Conflictes focals de l’any