CONJUNTURA CRÍTICA DE NEGOCIACIÓ ENTRE L’ESTAT DE XILE I EL POBLE-NACIÓ MAPUTXE

Resum

L’estudi respon a una revisió actual del conflicte maputxe, el més antic entre un Estat i un poble indígena a l’Amèrica Llatina, el qual s’ha intensificat des de l’any 1997 amb un augment de l’apoderament indígena a favor de l’autodeterminació, la demanda de reconeixement constitucional, devolució de terres i recursos per a una política pròpia de desenvolupament. La conjuntura crítica d’alta conflictivitat social i territorial a Xile ha polaritzat la postura autonomista indígena, amb l’Estat que insisteix en una estratègia assistencialista i neoproductivista sense negociació política ni reconeixement plurinacional a la Constitució. Per la seva part, el moviment maputxe, que coincideix en el seu rebuig a la política estatal xilena, mostra diferents vessants que promouen estratègies i agendes diferents, no sempre complementàries o sinèrgiques. Els resultats obtinguts mostren que les relacions impulsades des dels governs, en funció de la seva política assistencial, de seguretat i de participació simbòlica, no han estat efectives, que el model neoproductivista basat en la renda i el monocultiu aplicat com a estratègica de desenvolupament no coincideix amb la cosmovisió del poble maputxe. Per la seva banda, les diferents agrupacions polítiques, comunitàries i identitàries maputxes no arriben a coincidir en un únic model d’autogovern, la qual cosa suggereix que qualsevol negociació ha de ser flexible en el reconeixement de la realitat confederal del principal poble-nació indígena de Xile.