Balanç de l’any i reflexions finals des de la societat xilena

Resum

L’esclat social convida a revisitar la relació entre el poble maputxe i l’Estat des de la perspectiva xilena. Els antecedents d’aquesta relació acrediten el caràcter estructural que el racisme i la discriminació han tingut en la construcció de l’esmentada relació. Malgrat que l’esclat social incrementa la legitimitat de les demandes maputxes i les articula amb les demandes transversals del poble xilè, la resposta de l’Estat i de les elits no abandona el que ha estat la seva pràctica habitual: construir una imatge de l’altre que resulti funcional per als los interessos mercantils que serveixen de suport a les seves propostes modernitzadores. La incapacitat de reflexionar teòricament sobre el problema, al costat de la miopia de les autoritats en analitzar les seves pròpies dades i la seva fixació amb la propietat privada individual, porten l’Estat a un doble fracàs: el del Pla Araucania i el de la Consulta Indígena. Davant de les demandes maputxes, al govern no li queda sinó apel·lar a un Estat de dret que serveix als propòsits empresarials i a l’exercici de la repressió com a mitjà de control. L’escenari es torna, malgrat l’avenç del moviment popular, inestable, i provoca una tensió creixent que no sembla que modifiqui substancialment el patró històric. Por una altra banda, la convergència del poble maputxe i el poble xilè en la mobilització contra el neoliberalisme obre la porta a un diàleg intercultural que podria transformar la relació entre l’Estat i el poble maputxe.