Un cambio fonético discutible
Paraules clau:
evolución de u(w)i en latín, flūtare (LUCR. III 189, IV 77) < fluitare, fluo y su familia, prosodia y métrica de Lucrecio, síncopa vs. contracción.Resum
Este artículo pretende revisar algunas ideas propuestas por M. Leumann, en su Lateinische Laut- und Formenlehre (1977), acerca del encuentro de las vocales u e i en latín con el resultado ū. Se dedica especial atención a las formas del verbo flūtare, que aparece en Lucrecio al lado de fluitare, del cual deriva. Se propone para dicho proceso una explicación basada en la síncopa de la i de la forma originaria.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
Taxes d'enviament i publicació: Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia no cobra taxes per tramesa de treballs, ni tampoc quotes per la publicació dels seus articles.
