Πῶς ἀξιολογεῖται: entorn dels enfocaments teòrics en l'avaluació de les llengües clàssiques

Resum

Per als professors de llengües clàssiques, la qualitat de la pedagogia lingüística emprada afecta directament el resultat de l’ensenyament de la llengua. Fins i tot hi ha una broma entre els classicistes segons la qual la proporció de gramàtiques gregues clàssiques per professors és de 10:9, i semblantment podríem dir de l’enfocament triat d’avaluació. Aquest article exposa algunes reflexions generals sobre l’avaluació del grec i del llatí. L’autor parteix d’un tema evident: en el mètode tradicional l’avaluació es limitava a un examen final (en la major part dels casos, només escrit) que verificava els coneixements de llengua adquirits per l’estudiant (per exemple, el coneixement de les regles gramaticals). En la mesura que es tracta d’una mena d’educació que ofereix un model de gramàtica normativa i en què la llengua esdevé un fi en si mateix, que exigeix una reflexió metalingüística i que sovint és exemplificada per models literaris, no és d’estranyar que el “test” tingui en compte criteris morfològics i sintàctics i que inclogui proves de traducció per verificar que s’han après el vocabulari i les normes d’ortografia. Aquest article, que parteix de la revisió de l’etern problema de l’objectivitat a l’hora d’avaluar el llatí i el grec, proposa alguns possibles enfocaments teòrics per millorar-ho i prova de donar algunes breus propostes concretes de millora o de canvi de paradigma. El nostre punt de partida ha estat el nou model de docència universitària que s’esdevé amb la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. De totes les implicacions associades al procés de convergència europea, aquest document se centra també en el procés d’adquisició i avaluació de les competències transversals, per poder-lo abordar des de qualsevol ensenyament universitari i a la secundària.