Alexandre el Gran i els surrealistes grecs: relectures d'un personatge històric i mític
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFAM2020.10.2.2Paraules clau:
Embirikos, Engonópulos, tradició clàssica, Alexandre el Gran, surrealismeResum
Aquest article estudia el tractament de l’Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópulos a través de la figura d’Alexandre el Gran, especialment interessant per les dimensions mítiques que adquirí a Orient i a Occident. En el folklore grec, és el protagonista d’una multitud de llegendes i mites, i en la historiografia, des del començament del segle XIX i sobretot a partir de Paparrigópulos, esdevé un element clau del relat de la “continuïtat” (συνέχεια) que uneix els grecs actuals a l’Antiguitat, integrant-hi l’època hel·lenística, la romana i la bizantina. A través de l’anàlisi de la figura d’Alexandre en els dos autors, es posa en pràctica la lectura dels usos de la tradició per presentar la seva originalitat i la seva visió alternativa del passat. Embirikos utilitza elements de la biografia d’Alexandre per desenvolupar narrativament problemàtiques i conceptes psicoanalítics, com també del relat de Paparrigópulos per a la projecció de la seva utopia de futur, i Engonópulos mostra el convencionalisme de la tradició establerta alhora que fa d’Alexandre un emblema de la seva visió heteròclita del passat.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
Taxes d'enviament i publicació: Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia no cobra taxes per tramesa de treballs, ni tampoc quotes per la publicació dels seus articles.