La poesia profètica en l'ORATIO AD COETVM SANCTORVM

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/AFAM202121136406

Paraules clau:

Constantí el Gran, discurs, poesia, Virgili, Sibil·la

Resum

En l’Oratio ad coetum sanctorum, atribuïda a Constantí el Gran, trobem dues peces de caire poètic: un Oracle Sibil·lí (8, 217-250) i diferents versos de l’Ègloga 4 de Virgili, textos que, en un primer moment, semblaria que són inconnexos al context del discurs i que tan sols hi són transmesos com a exercici retòric. No obstant això, l’emperador empra aquestes dues composicions per demostrar que l’adveniment de Crist ja havia estat vaticinat anteriorment i les posa a tall d’exemple, l’una de tirada, l’altra intercalant-hi una anàlisi exegètica.

En aquest article, mirem de veure quina relació s’estableix amb la resta del discurs i de quina manera l’emperador Constantí mira d’enllaçar les diferents idees inserides en ambdós textos poètics per treure el màxim de profit possible al seu ús.

Descàrregues

Publicades

2021-09-21 — Actualitzat el 2021-09-21