Elements novel.lístics a la Periègesi de Pausànias

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/AFAM2024.14.5

Paraules clau:

Pausànias, historiografia, novel.la, sacrifici, simbologia

Resum

La Periègesi de Pausànias s’ha d’entendre com una obra literàriament complexa i en connexió amb les tendències estètiques de la seva època. El present article mira de mostrar com al llibre VIIè, on el narrador ens situa a l’àrea de Patra, el discurs historiogràfic integra diversos relats de signe eròtic. En analitzar-los advertim l’ús per part de Pausànias dels mateixos tòpics i la mateixa fraseologia emprats per la novel.lística contemporània. La concentració dels relats al llibre setè ha de respondre a una estratègia narrativa que en faci el signe d’una característica del marc geogràfic. Altrament dit, els personatges de les històries d’amor actuen com a evocadors d’una simbologia.

Referències

Aly, Friedrich Eduard Wolfgang (1921 [1969]), Volksmärchen, Sage und Novelle bei Herodot und seinen Zeitgenossen: Eine Untersuchung über die volkstümlichen Elemente der altgriechischen Prosaerzählung, Göttingen, Vandenhoeck & Rupprecht.

Anderson, Graham (2000), Fairytale in the Ancient World, Londres/Nova York, Routledge.

Auberger, Janick (1992), «Pausanias romancier? Le témoignage du livre IV», Dialogues d’Histoire Ancienne, 18, 257-280.

Bartsch, Shadi (2014), Decoding the Ancient Novel: the Reader and the Role of Description in Heliodorus and Achilles Tatius, Princeton, Princeton University Press.

Brelich, Anton (1969), Paides e parthenoi i, Roma, Dell’ Ateneo.

Casevitz, Michel & Lafond, Yves (2000), Pausanias. Description de la Grèce VII, París, Les Belles Lettres.

Childs, Breward S. (1965), «The Birth of Moses», Journal of Biblical Literature, 84, 109-122.

Clo, Magdeleine (2014a), Les objets dans le roman grec, tesi doctoral, Grenoble, Université de Grenoble.

Clo, Mgdeleine (2014b), «Les bijoux éthiopiens: une princesse blanche à la recherche de ses origines», en Héros voyageurs et constructions identitaires, Jay-Robert, Ghislaine & Jubier-Galinier, Cécile (eds.), Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, pp. 325-338.

Cueva, Edmund P. (1994), «Anth. Pal. 14, 34, and A.T. 2.14», Greek, Roman & Byzantine Studies, 35, 281-286.

Errington, Robert Malcolm (1969), Philopoemen, Oxford, Oxford University Press.

Fantuzzi, Marco (2020), The Rhesus attributed to Euripides, Cambridge, Cambridge University Press.

Franz, Reinhold (1890), «De Callisto Fabula», Leipziger Studien zur classischen Philologie, 12, 236-365.

Gallé Cejudo, Rafael Jesús (2021), Elegíacos helenísticos, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Grégoire, Henri (1948), «L’étymologie d’Artémis Laphria et les origines d’Esculap, dieu taupe», Bulletin de l’Académie Royale de Belgique, 34, 603-612.

Habicht, Christian (1985), Pausanias’ Guide to Ancient Greece, Berkeley, University of California Press.

Hughes, Dennis D. (1991), Human Sacrifice in Ancient Greece, Londres/Nova York, Routledge.

Hutton, William (2010), «Pausanias and the Mysteries of Hellas», Transactions of the American Philological Association, 140, 423-459.

Kakridis, Joannis Theodoros (1949), «Coresus and Callirhoë», Homeric Researches, Lund, C.W.K. Gleerup, 149-151 (= “Zu Pausanias VII, 21, 1 ff.”, Phil. Wochens. 13, 1930, coll. 494-496).

Kretschmer, Paul (1921), «Griechisch, das Literaturbericht für das Jahr 1917», Glotta, 11,

-110.

Krevans, Nita (2000), «On the margins of epic: the foundation-poems of Apollonius», en Apollonius Rhodius, Harder, Annette Marie, Regtuit, Remco & Wakker, Gerry C. (eds.), Lovaina, Peeters, pp. 69-84.

Lafond, Yves (1996), «Pausanias et l’histoire du Peloponnèse depuis la conquête romaine», en Pausanias historien, Bingen, Jean (ed.), Ginebra, Fondation Hardt, pp. 167-198.

Lavagnini, Bruno (1922), «Le origini del romanzo greco», Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, 28, 1-104 (= en Beiträge zum griechischen Liebesroman, Gärtner, Hans (ed.), Hildesheim, Olms, 1984, 68-101).

Lavagnini, Bruno (1985), «Ancora sul romanzo greco», Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, 15, 69-80.

Lepore, Ettore (1986), «Epiteti a divinità plurime: Artemide Laphria», en Les grandes figures religieuses. Lire les polythéismes I, Levêque, Pierre & Mactoux, Marie-Madeleine (eds.), París, Les Belles Lettres, pp. 149-156.

López Martínez, M. Paz (1994), Fragmentos papiráceos de novela griega, Alacant, Universitat d’Alacant.

Musti, Domenico (1994), «La struttura del discorso storico in Pausania», en Pausanias historien, Bingen, Jean (ed.), Ginebra, Fondation Hardt, pp. 9-43.

Nagy, Gregor (2018), «Pausanias as novelist: a micro-sample» [en línia]. Classical Inquiries [Consulta: 20/07/2018]. Disponible a: <https://classical-inquiries.chs.harvard.edu/pausanias-as-novelist-a-micro-sample/>.

Pasquali, Giorgio (1913), «Die schriftstellerische Form des Pausanias», Hermes, 48, 161-223.

Pellizer, Ezio (1991), La peripezia dell’eletto. Racconti eroici della Grecia antica, Palerm, Sellerio.

Pellizer, Ezio (1996), «Un esperimento in Paus. 7, 23, 1-3», Lexis, 14, 159-182.

Piccaluga, Giulia (1981), «L’olocausto di Patrai», en Le sacrifice dans l’Antiquité, Reverdin, Olivier (ed.), Vandoeuvres/Ginebra, Fondation Hardt, pp. 243-277.

Reardon, Bryan P. (1975), Courants littéraires grecs des II et III siècles après J.-C., París, Les Belles Lettres.

Redford, Donald B. (1967), «The Literary Motif of the Exposed Child (Cf. Ex. II 1-10)», Numen, 14, 209-228.

Redondo, Jordi (1992), «L’art retòrica de Xenofont i la composició de l’Agesilau», Ítaca. QCCC, 6-8, 83-114.

Redondo, Jordi (2003), Literatura grecorromana, Madrid, Akal.

Regenbogen, Otto (1956), «Pausanias», RE VIII, Stuttgart, Metzler, coll. 1008-1097.

Renner, Timothy T. (1981), «A Composition concerning Pamphilus and Eurydice», en Proceedings of the XVIth. Papyrological Congress, Bagnall, Roger S. et al. (eds.), Chico, Scholars Press, pp. 93-101.

Robert, Carl (1909), Pausanias als Schriftsteller. Studien und Beobachtungen, Berlín, Weidmann.

Rodríguez-Noriega Guillén, Lucía (2020), «Santuarios, imágenes, relatos. Eros en la Descripción de Grecia de Pausanias», en Eros en la literatura griega, López Férez, Juan Antonio (ed.), Madrid, Ediciones Clásicas, pp. 639-665.

Rohde, Erwin (19143 [1876]), Der griechische Roman und seine Vorläufer, Leipzig, Breitkopf & Härtel.

Rudich, Vasily (1993), Political Dissidence under Nero: The Price of Dissimulation, Nova York, Routledge.

Ruipérez, Martín Sánchez (1947), «El nombre de Artemis, dorio-ilirio: etimología y expansión», Emerita, 15, 1947, 1-60.

Stramaglia, Antonio (2001), «Piramo e Tisbe di Ovidio?: P.Mich. inv. 3793 e la narrativa d‘intrattenimento alla fine dell‘età tolemaica», Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, 134, 81-106.

Thompson, Stith (1955-1958), Motif-Index of folk-literature. A classification of narrative elements in folktales, ballads, myths, fables, medieval romances, exempla, fabliaux, jest-books, and local legends, Bloomington, Indiana University Press.

Vidal-Naquet, Paul (1968), «Le chasseur noir et l’origine de l’éphébie athénienne», Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, 23, 947-964 (=Vernant, Jean-Pierre & Vidal-Naquet, Pierre, La Grèce ancienne III. Rites de passage et transgressions, París, Les Éditions du Seuil, 1992, 119-147).

Vidal-Naquet, Paul (1981), Le chasseur noir. Formes de pensée et formes de société dans le monde grec, París, Maspero.

Vidal-Naquet, Paul (1989), «Retour au chasseur noir», en Mélanges Pierre Levêque II, Mactoux, Marie-Madeleine & Geny, Eveline (eds.), Besançon, Université de Franche-Comté, pp. 387-411 (= La Grèce ancienne III, 215-251).

Vieilleville, Claire (2014), «La vaine navigation d'Habrocomès ou la necessité du voyage romanesque», en Héros voyageurs et constructions identitaires, Jay-Robert, Ghislaine & Jubier-Galinier, Cécile (eds.), Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, pp. 309-324.

Vieilleville, Claire (2015), Aspects de la représentation de l’autre dans les romans grecs et les Métamorphoses d’Apulée, tesi doctoral, Lió, Université de Lyon.

von Wilamowitz-Möllendorf, Ulrich (1877), «Die Thucydides-Legende», Hermes, 12, 326-336.

Wesselmann, Katharina (2011), Mythische Erzählstrukturen in Herodots Historien, Berlín/Boston, De Gruyter.

Winkler, Jack (1982), «The Mendacity of Kalasiris and the Narrative Strategy of Heliodorus’ Aithiopika», en Oxford Readings in the Greek Novel, Swain, Simon (ed.), Oxford, Oxford University Press, pp. 286-350.

Zimmermann, Bernhard (1989), «Roman und Enkomion. Xenophons ‘Erziehung des Kyros’», Würzburger Jahrbücher für die Altertumswissenschaft, 15, 87-105.

Descàrregues

Publicades

2024-12-20

Com citar

Redondo, J. “Elements novel.Lístics a La Periègesi De Pausànias”. Anuari De Filologia. Antiqua Et Mediaeualia, no. 14, Dec. 2024, pp. 89-110, doi:10.1344/AFAM2024.14.5.

Número

Secció

Articles