Relevancia e injerencia política del poder democrático en la épica arcaica: un abordaje desde el pensamiento homérico

Gastón Alejandro Prada

doi:10.1344/AFAM2024.14.2

Autors/ores

Gastón Alejandro Prada UBA-CONICET https://orcid.org/0000-0003-0199-1005

DOI:

https://doi.org/10.1344/AFAM2024.14.2

Paraules clau:

Homer, política , èpica, filosofia, democràcia

Resum

Hi ha un consens generalitzat entre els historiadors que l’adveniment de la democràcia grega va sorgir a partir de la transformació de les pràctiques i l’espai plebiscitaris del període arcaic en una configuració més estable i lògic-jurídica de l’ofici i de la llei que es materialitza a l’Atenes clàssica. Aquestes dinàmiques assembleàries constitueixen un dels pilars fonamentals de la narrativa homèrica, la qual cosa ha suggerit que la Ilíada i l’Odissea expressen la mentalitat igualitària i protodemocràtica grega. Tanmateix, s’ha sostingut que el poble exerceix una ingerència política limitada, ja que només condiciona de manera exígua o, com a màxim, serveix com un òrgan consultiu. Aquest article analitza l’abordatge filosòfico-polític dels problemes plantejats en els poemes homèrics al voltant d’una concepció democràtica de l’exercici sobirà. Es pretén mostrar la proposta i posicionament de l’èpica homèrica en relació amb el poder democràtic, no tant des d’una perspectiva ideològica, sinó més aviat amb una mirada problematitzadora. Això és: es pot observar en els poemes un intent de reflexió filosòfico-política per part del poeta sobre la rellevància, els abasts, els límits i les tensions que presenten les pràctiques polítiques i socials que poden denominar-se «democràtiques».

Referències

Abritta, Alejandro et al. (versión provisoria a), Ilíada: Canto 1. Traducción comentada. Tercera edición, ampliada y corregida [en línea]. Buenos Aires: Ediciones Ilíada Argentina, 2024 [Consulta: 14/01/2024]. Disponible en: <http://www.iliada.com.ar>.

Abritta, Alejandro et al. (versión provisoria b), Ilíada: Canto 2. Traducción comentada. Tercera edición, ampliada y corregida [en línea]. Buenos Aires: Ediciones Ilíada Argentina, 2024 [Consulta: 14/01/2024]. Disponible en: <http://www.iliada.com.ar>.

Allan, William y Cairns, Douglas (2011), «Conflict and Community in the Iliad», en Competition in the Ancient World, Fisher, Nick y van Wees, Hans (eds.), Swansea, Classical Press of Wales, pp. 113-146.

Allen, Thomas (ed.) (1931), Homeri Ilias 2-3, Oxford, Clarendon Press.

Asmonti, Luca (2015), «Gentrifying the ‘demos’: Aristocratic Principles and Democratic Culture in Ancient Athens», Studi Classici e Orientali, 61, 55-75.

Barceló, Pedro y Hernández de la Fuente, David (2014), Historia del pensamiento político griego, Madrid, Trotta.

Barker, Elton (2009), Entering the Agon: Dissent and Authority from Homer to Tragedy, Nueva York, Oxford University Press.

Blanshard, Alastair (2004), «What Counts as the demos? Some Notes on the Relationship between the Jury and ‘The people’ in Classical Athens», Phoenix, 58, 28-48.

Calhoun, George (1934), «Classes and Masses in Homer», CP, 29, 192-208.

Cantarella, Eva (2002), Itaca. Eroi, donne, potere tra vendetta e diritto, Milán, Feltrinelli.

Dalby, Andrea (1995), «The Iliad, the Odyssey and their Audiences», CQ, 45, 269-279.

De Jong, Irene (2004), A Narratological Commentary on the Odyssey, Cambridge, University Press.

DELG = Chantraine, Pierre (1968-80), Dictionnaire étymologique de la langue grecque. Histoire des mots (DELG), París, Klincksieck.

De Ste. Croix, Geoffrey Ernest (1988 [1981]), La lucha de clases en el mundo griego antiguo, Barcelona, Crítica.

Edwards, Mark (1991), The Iliad: A Commentary. Vol. V (books 17-20), Cambridge, Cambridge University Press.

Elmer, David (2013), The Poetics of Consent: Collective Decision Making and the Iliad, Baltimore, The Johns Hopkins University Press.

Erbse, Harmut (1969), Scholia Graeca in Homerii Iliadem (Scholia Vetera) I; (1975), III, Berlín, De Gruyter.

Feldman, Abraham (1952), «Homer and Democracy», CJ, 47(8,) 337-345.

Gallego, Julián (2015), «La desubjetivación del démos: pérdida del coraje político y olvido del acontecimiento democrático», Phoînix, 21, 59-84.

Gallego, Julián (2017), La pólis griega. Orígenes, estructuras, enfoques, Buenos Aires, Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Buenos Aires.

Geddes, Anne (1984), «Who’s Who in ‘Homeric’ Society?», CQ, 34, 17-36.

Giesecke, Annette (2007), «Mapping Utopia: Homer’s Politics and the Birth of the Polis», College Literature, 34, 194-214.

Hammer, Dean (1998a), «The Politics of the Iliad», CJ, 94, 1-30.

Hammer, Dean (1998b), «Homer, Tyranny, and Democracy», GRBS, 39, 331-360.

Hammer, Dean (2002), The Iliad as politics. The performance of Political Thought, Norman, University of Oklahoma Press.

Hammer, Dean (2005), «Plebiscitary Politics in Archaic Greece», Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 54, 107-131.

Hainsworth, John Bryan (1993), The Iliad: A Commentary. Vol. III (books 9-12), en The Iliad: A Commentary, Cambridge, Cambridge University Press.

Halverson, John (1985), «Social order in the Odyssey», Hermes, 113, 129-145.

Haubold, Johannes (2000), Homer’s people. Epic Poetry and Social Formation, Cambridge, Cambridge University Press.

Heubeck, Alfred, West, Stephanie y Hainsworth, John Bryan (eds.) (1988), A Commentary on Homer’s Odyssey, Vol. I: books I-VIII, Oxford, Clarendon Press.

Jaeger, Werner (2001 [1942]), Paideia: Los ideales de la cultura griega, México, FCE.

Leaf, Walter (ed.) (1886), The Iliad, edited, with apparatus criticus, prolegomena, notes, and appendices, Londres, Macmillan.

Lejeune, Michel (1987 [1972]), Phonétique historique du Mycénien et du grec ancien, París, Klincksieck.

Míguez Barciela, Aida (2007), «La problematización del ejército aqueo en el canto II de la Ilíada», Ex novo, 4, 47-58.

Marks, Jim (2005), «The Ongoing Neikos: Thersites, Odysseus, and Achilleus», AJP, 126,

-31.

Morgan, Lewis (1877), Ancient Society, or Researches in the Lines of Human Progress from Savagery through Barbarism to Civilization, Chicago, Charles H. Kerr & Company.

Nagy, Gregory (2003), Homeric Responses, Austin, University of Texas.

Quinlan, Stephen (2009), The Iliad, the Athlete and the Ancient Greek Polis, Ottawa, University of Ottawa.

Raaflaub, Kurt (1997), «Homeric Society», en A New Companion to Homer, Morris, Ian y Powell, Barry (eds.), Leiden/Nueva York/Colonia, Brill, pp. 624-648.

Raaflaub, Kurt (2004), «Homer and the Beginning of Political Thought in Greece», en Ancient Greek Democracy. Readings and Sources, Robinson, Eric (ed.), Malden/Oxford/Carlton, Blackwell Publishing, pp. 28-40.

Rankin, Herbert (1972), «Thersites the Malcontent. A discussion», SO, 47, 32-60.

Rose, Peter (1997), «Ideology in the ‘Iliad’: ‘Polis’, ‘Basileus’, ‘Theoi’», Arethusa, 30, 151-199.

Russo, Joseph, Heubeck, Alfred, y Fernández-Galiano, Manuel (eds.) (1992), A Commentary on Homer’s Odyssey, Vol. III: books XVII-XXIV, Oxford, Clarendon Press.

Ruzé, Françoise (1997), Délibération et pouvoir dans la cité grecque: de Nestor à Socrate, París, Publications de la Sorbonne.

Seaford, Richard (1994), Reciprocity and ritual. Homer and tragedy in the developing city-state, Oxford, University Press.

Scheid-Tissinier, Évelyne (2002), «Laos et dèmos, le peuple de l’épopée», L'Antiquité Classique, 71, 1-26.

Scodel, Ruth (2011), «Demodokos», en The Homer Encyclopedia II, Finkelberg, M. (ed.), Oxford, Wiley-Blackwell, pp. 203-204.

Stuurman, Siep (2004), «The voice of Thersites: Reflections on the Origins of the Idea of Equality», Journal of the History of Ideas, 65, 171-89.

Thalmann, William (1988), «Thersites: Comedy, Scapegoats, and Heroic Ideology in the Iliad», TAPA, 118, 1-28.

van Thiel, Helmut (ed.) (1991), Homeri Odyssea, Hildesheim, Olms-Weidmann.

van Thiel, Helmut (ed.) (2010), Homeri Ilias, Hildesheim, Olms-Weidmann.

Ventris, Michael y Chadwick, John (1959), Documents in Mycenaean Greek: Three Hundred Selected Tablets from Knossos, Pylos and Mycenae with Commentary and Vocabulary, Cambridge, University Press.