D'Iluro a Matarone: L'Enigma de la Civitas Fracta
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFAM2025.15.4Paraules clau:
Iluro, Alarona, Civitas Fracta, Mataró, Ca la MadronaResum
Una qüestió filològica-històrica secular ha tornat a ressorgir a l'àmbit arqueològic aquest any proppassat: la de l’evolució del nom de la ciutat de Mataró. S'ha revifat un debat que arrenca des del segle xvii, i això ha estat argument i possibilitat d'interpretació de l'excavació del jaciment de Ca la Madrona. En aquest article em remeto a les opinions dels erudits per a passar, a la discussió, a fer dues anàlisis duals: la referent a la geografia i a la toponímia, i a l'onomàstica i la historia. Mitjançant l'estudi detallat, el màxim d'exhaustiu possible, puc justificar el rebuig a la idea de què Civitas Fracta signifiqués una dualitat de dominis feudals. Aquest estudi és, a més, un exemple de la necessitat de la interdisciplinareitat a fi d'assolir resultats sòlids.
Referències
Alarcon i Campdepadrós, Xavier (2024), Història del castell de Mataró i dels seus senyors feudals (1031-1419), Mataró, Fundació Iluro. Alarcon i Campdepadrós, Xavier (2008b), «Estudis. Nobles, cavallers i altres poderosos homes», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 91, 5-20.
Alarcon i Campdepadrós, Xavier (2008a), «Els inicis de la parròquia de Santa Maria. Història de la Civitas Fracta fins a l’any 1008», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 90, 13-33.
Albert Corp, Esteve (1973), D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana.
Banks, Philip (1984), «The Roman inheritance and topographical transitions in early medieval Barcelona», Papers in Iberian Archaeology (BAR International Series 193; Oxford), 600-634.
Bonnassie, Pierre (2001), «Le littoral catalan durant les Haut Moyen Age», Zones côtières littorales dans le monde méditerranéen au Moyen Âge: défense, peuplement, mise en valeur. Castrum, 7, 251-272.
Canal, Jaume et al. (1995), «La crisi de les VILLAE i de la noblesa de la TARRACONENSIS en el canvi del segle V al VI. Fonts textuals i evidències arqueològiques», Empúries: Revista de Món Clàssic i Antiguitat Tardana, 55, 185-98.
Cuadrada, Coral; Vilademunt Corney, Josep (en premsa), «El castell de Vilassar: mapa dels dominis (segles XV-XVI), Fulls del Museu. Arxiu de Santa Maria.
Cuadrada, Coral (2020 [2017]), «Dones i terres catalanes medievals (segles X-XIII)», Estudis d’Història Agrària, 29, 35-63. https://doi.org/10.1344/eha.2017.29.35-63
Cuadrada i Majó, Coral (1989), «Civitas Fracta: Tornem-hi a pensar!», Civitas Fracta-ll, 9-13.
Cuadrada i Majó, Coral (1988b), «Les parròquies medievals del Baix Maresme», IV Sessió d'Estudis Mataronins, 39-48.
Cuadrada i Majó, Coral (1988a), El Maresme Medieval. Les jurisdiccions baronals de Sant Vicenç-Vilassar i Mataró: Hàbitat, Economia i Societat, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana.
Cuadrada i Majó, Coral (1986), «Els senyors feudals de Mataró (segles XI-XIV)», Sessió d’Estudis Mataronins, 3, 17-30.
Ferrer i Clariana, Lluís (1968), Santa Maria de Mataró: la parròquia, el temple, Barcelona, Museu i Arxiu Històric Arxiprestal.
Giménez i Blasco, Joan (2001), Mataró en la Catalunya del segle XVII: un microcosmos en moviment, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana.
Graupera i Graupera, Joaquim (2019), «La ‘Civitas Fracta’», dins Autobiografia de Mataró. La història de la ciutat a través dels seus documents, Capdevila Muntadas, Alexandra & Serrano Méndez, Alexis (coords.), Mataró, Efadós, pp. 34-35.
Graupera i Graupera, Joaquim (2018-2019), «Santa Maria del Mar. Promoció artística, memòria i devoció», Lambard. Estudis d’Art Medieval, XXVIII, 83-106.
Graupera i Graupera, Joaquim (1999), «El Baix Maresme durant el període carolingi. De la conquesta a l’organització del territori», XVI Sessió d’Estudis Mataronins, 75-88.
Illa i Paris, Jesús (1976), Topònims del Maresme i consideracions històriques a l'entorn dels mateixos, Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i El Maresme, Mataró, Ajuntament de Mataró-Museu Municipal.
Janer Torrens, Antoni (2015), «L’origen dels noms i cognoms catalans. Les arrels antroponímiques que marquen una identitat», dins II Congrés de la Societat d’Onomàstica i la XXVII Jornada d’Antroponímia i Toponímia de la UIB, Universitat de les Illes Balears, pp. 181-183.
Járrega Domínguez, Ramon (2006), «L’Antiguitat Tardana al Maresme», dins De Constantí a Carlemany. El pas de l’Antiguitat Tardana al món medieval. III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, Mataró, Grup d’Història del Casal, pp. 27-60.
Llovet i Verdura, Joaquim (2011), «Roig i Jalpi, Mataró i les santes», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 100, 16-19.
Llovet i Verdura, Joaquim (2000), Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània, Mataró, Caixa Laietana.
Llovet i Verdura, Joaquim (1996), «Balari i Jovany i el seu model de civitas fracta», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 54, 18-20.
Llovet i Verdura, Joaquim (1959), La ciutat de Mataró, Barcelona, Editorial Barcino.
Nolla Brufau, Josep M.; Palahí Grimal, Lluís & Sureda Jubany, Marc (2003), «Una guerra litúrgica amb inscripció trobada a Sant Julià de Ramis», Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 25, 255-269.
Prevosti i Montclús, Marta (2024), «La Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC reivindica la conservació in situ de les restes arqueològiques de Ca la Madrona, a Mataró», Frontissa, 46, 8.
Reixach i Puig, Ramon (2008), «Estudis. Aproximació a la història de Santa Maria de Mataró», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 92, 7-32.
Sabaté i Curull, Flocel (1997), El territori de la Catalunya Medieval. Percepció de l'espai i divisió territorial al llarg de l'Edat Mitjana, Barcelona, Fundació Vives Casajuana.
Salicrú i Lluch, Roser (1998), «’A foc! A foc!’ Assalt, incendi i destrucció del Castell de Mataró per part del sagramental a mitjan segona dècada del segle XV», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 60, 6-14.
Salicrú i Puig, Manel (1980), «Recopilació de dades de les dues parròquies antigues de Mataró, Santa Maria i Sant Martí de Mata (Del seu origen fins el segle XVI)», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 7, 3-13.
Quadrada Damont, Oriol (2009), «Més sobre la Civitas Fracta d’Alarona», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 95, 6-10.
Quadrada i Damont, Oriol (1981), «La Vila de Mataró», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 10, 8-16.
Quadrada Damont, Oriol (1979), «Els límits de Mataró i la parròquia de Santa Maria (d’Alarona), a l’actual municipi», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 6, 4-14.
Quadrada Damont, Oriol (1977), «El document més antic sobre Alarona (Mataró)», Cingles, 32-33, 608-609.
Vellvehí i Altamira, Jaume (1996), «Notes sobre el topònim Iluro per a un estat de la qüestió dels noms de Mataró», XII Sessió d’Estudis Mataronins, 167-179. Vilaginés Segura, Jaume (1990), «Els templers al Vallès», Notes, 4(4), 7-27.
Alturo i Perucho, Jesús (1999), Diplomatari d'Alguaire i del seu monestir santjoanista, de 1076 a 1244, Barcelona, Fundació Noguera.
Alturo i Perucho, Jesús (1985), L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, Fundació Noguera, vols. I-III.
Bach Riu, Antoni (2002), Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200), Barcelona, Fundació Noguera, vols. I-II.
Balaguer Cirera, Víctor (1860-1863), «Mataró a trozos, o sea historia de la ciudad de Mataró, antes Civitas Fracta, y anteriormente lluro, por un sugeto que no es natural de ella», dins Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, Barcelona, Librería de Salvador Manero, pp. 144-168.
Balari i Jovany, Josep (1899), Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona, Establecimiento Tipográfico de Hijos de Jaime Jepús.
Baraut i Obiols, Cebrià (1994-1995), «Diplomatari de Tavèrnoles, segles IX-XIII», Urgellia, 12, 7-414.
Baraut i Obiols, Cebrià (1979), «Els documents, dels segles IX i X, conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell», Urgellia, 2, 7-145.
Bonnassie, Pierre (1981), Les cinquante mots-clés de l'histoire médièvale, Tolosa, Privat. Carreras Candi, Francesch (1980 [1908]), Lo castell de Burriach ó de Sant Vicents, Argentona, La Juliana.
Carreras Candi, Francesch (1891), Argentona histórica, Barcelona, La Renaixensa.
CODOLCAT. Corpus Documentale Latinum Cataloniae [en línea]. CSIC, 13(2024). Disponible a: <https://gmlc.imf.csic.es/glossarium/codolcat/> [Consulta: 18/08/2024].
Coromines i Vigneaux, Joan (2024), Onomasticon Cataloniae [en línea]. Fundació Joan Corominas / Institut d’Estudis Catalans. Disponible a: <https://oncat.iec.cat/e ntrada.asp> [Consulta: 25/11/2024].
Fàbrega i Grau, Àngel (1995), Diplomatari de la Catedral de Barcelona. Documents dels anys 844-1260, Barcelona, Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, vol. I.
Febrer, Jaume (1796), Trobes de mosen Jaume Febrer ...: en que tracta dels llinatges de la conquista de la Ciutat de Valencia e son Regne ..., València, En la Imprenta del Diari.
Feliu Monfort, Gaspar & Salrach Marès, Josep M. (dirs.); Arnall Juan, M. Josepa & Baiges Jardí, Ignasi Joaquim (coords.); Benito Montclús, Pere; Conde y Delgado de Molina, Rafael; Farías Zurita, Víctor & To Figueras, Lluís (1999), Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona, Fundació Noguera, vols. I-III.
Fita, Fidel (1902), «La ciudad de Alarona (Mataró) a mediados del siglo X», Boletín de la Real Academia de la Historia, 41, 347-348.
Flórez, Rdo. P. Enrique (1775), España Sagrada, tomo XXIX [en línea]. Books.Google. Disponible a: <https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=gYwvhyh2xwcC&o i=fnd&pg=PA277&dq=caresmar,+Iluro&ots=a2OWOdwQEE&sig=hD77ornm-w_WvPq1qXQJRVe7Agw#v=onepage&q=Fracta&f=false> [Consulta: 23/08/2024].
Marca, Pere de (1688), Marca Hispanica sive Limes Hispanicus, Paris, Franciscum Muguet.
Marquès i Planagumà, Josep M. (1993), Cartoral, dit de Carlemany, del Bisbe de Girona, s. IX- XIV, Barcelona, Fundació Noguera.
Martí Bonet, Josep M. (ed.); Rich i Abad, Anna (col.); Bellés i Sallent, Joan (col.); Guiteras Vilanova, Joan (pr.) (2003), Oleguer, servent de les esglésies de Barcelona i Tarragona (comentaris als documents de sant Oleguer), Barcelona, Arxiu Diocesà de Barcelona.
Matas, Jaume (1777), Memorias de la patria, martirio y culto de las bienaventuradas virgines y martires Juliana y Semproniana, que a gloria de las mismas santas, sus patricias y à honra de la ciudad de Mataró, Barcelona, Imprenta de Eulalia Pi-Ferrer Viuda, Impresora del Rey.
Miquel Rosell, Francisco (ed.) (1945), Liber Feudorum Maior. Cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón, Barcelona, CSIC, vols. I-II.
Miret i Sans, Joaquim (1899), Cartoral dels Templers de les comandes de Gardeny y Barbens, Barcelona, Tip. L’Avenç.
Ordeig i Mata, Ramon (1990), «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes, VI. Anys 1126-1150», Revista Catalana de Teologia, 15(1), 181- 201.
Papell i Tardiu, Joan (2005), Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975- 1225), Barcelona, Fundació Noguera, vols. I-II.
Pella y Forgas, José (1883), Historia del Ampurdan. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña, Barcelona, Luis Tasso y Serra.
Pellicer y Pagés, Josep M. (1887), Estudios histórico - arqueológicos sobre Iluro antigua ciudad de la España tarraconense: región layetana, Mataró, Establecimiento Tipográfico de Feliciano Horta.
Pérez Gómez, Xavier (1998), Diplomatari de la Cartoixa de Montalegre (segles X-XII), Barcelona, Fundació Noguera.
Ponsich i Rondes, Pere & Ordeig i Mata, Ramon (revis.); Mundó Marcet, Anscari M. (praef.) (2006), Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Catalunya Carolíngia, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, vol. VI/2.
Puig i Ustrell, Pere; Ruiz i Gómez, Vicent & Soler i Giménez, Joan (2001), Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara. Terrassa (anys 958-1207), Barcelona, Fundació Noguera.
Puig i Ustrell, Pere (1995), El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI, Barcelona, Fundació Noguera, vols. I-III.
Pujades, Hieronym (1609), Cronica universal del Principat de Cathalunya, Barcelona, Hieronym Margarit.
Ribas i Bertran, Marià (1968), Els orígens de Mataró, Mataró, Caixa Laietana.
Ribas i Bertran, Marià (1933), Notes històriques de Mata, Barcelona, Editorial La Hormiga de Oro.
Rius i Riba, Josep (1866), Memorias históricas de la ciudad de Mataró, Mataró, Imprenta de Josep Abadal.
Rius i Serra, José (1945-1947), Cartulario de San Cugat del Vallés, Barcelona, CSIC, 3 vols. Udina, Antoni M. (1984), La Successió Testada a la Catalunya Altomedieval, Barcelona, Fundació Noguera.
Virgili, Antoni (1997), Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193), Barcelona, Fundació Noguera.
VV. AA. (1999), Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentament precolonial a l’Empúries actual, Monografies Emporitanes. Nº IX, Girona.
Descàrregues
Publicades
Versions
- 2026-01-11 (2)
- 2025-12-28 (1)
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Coral Cuadrada

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
La política de drets d'autoria actual és CC-BY. Abans del 2013, les obres tenien tots els drets reservats.
a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
Taxes d'enviament i publicació: Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia no cobra taxes per tramesa de treballs, ni tampoc quotes per la publicació dels seus articles.


