D'Iluro a Matarone: L'Enigma de la Civitas Fracta

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/AFAM2025.15.4

Paraules clau:

Iluro, Alarona, Civitas Fracta, Mataró, Ca la Madrona

Resum

Una qüestió filològica-històrica secular ha tornat a ressorgir a l'àmbit arqueològic aquest any proppassat: la de l’evolució del nom de la ciutat de Mataró. S'ha revifat un debat que arrenca des del segle xvii, i això ha estat argument i possibilitat d'interpretació de l'excavació del jaciment de Ca la Madrona. En aquest article em remeto a les opinions dels erudits per a passar, a la discussió, a fer dues anàlisis duals: la referent a la geografia i a la toponímia, i a l'onomàstica i la historia. Mitjançant l'estudi detallat, el màxim d'exhaustiu possible, puc justificar el rebuig a la idea de què Civitas Fracta signifiqués una dualitat de dominis feudals. Aquest estudi és, a més, un exemple de la necessitat de la interdisciplinareitat a fi d'assolir resultats sòlids.

Referències

Alarcon i Campdepadrós, Xavier (2024), Història del castell de Mataró i dels seus senyors feudals (1031-1419), Mataró, Fundació Iluro. Alarcon i Campdepadrós, Xavier (2008b), «Estudis. Nobles, cavallers i altres poderosos homes», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 91, 5-20.

Alarcon i Campdepadrós, Xavier (2008a), «Els inicis de la parròquia de Santa Maria. Història de la Civitas Fracta fins a l’any 1008», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 90, 13-33.

Albert Corp, Esteve (1973), D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana.

Banks, Philip (1984), «The Roman inheritance and topographical transitions in early medieval Barcelona», Papers in Iberian Archaeology (BAR International Series 193; Oxford), 600-634.

Bonnassie, Pierre (2001), «Le littoral catalan durant les Haut Moyen Age», Zones côtières littorales dans le monde méditerranéen au Moyen Âge: défense, peuplement, mise en valeur. Castrum, 7, 251-272.

Canal, Jaume et al. (1995), «La crisi de les VILLAE i de la noblesa de la TARRACONENSIS en el canvi del segle V al VI. Fonts textuals i evidències arqueològiques», Empúries: Revista de Món Clàssic i Antiguitat Tardana, 55, 185-98.

Cuadrada, Coral; Vilademunt Corney, Josep (en premsa), «El castell de Vilassar: mapa dels dominis (segles XV-XVI), Fulls del Museu. Arxiu de Santa Maria.

Cuadrada, Coral (2020 [2017]), «Dones i terres catalanes medievals (segles X-XIII)», Estudis d’Història Agrària, 29, 35-63. https://doi.org/10.1344/eha.2017.29.35-63

Cuadrada i Majó, Coral (1989), «Civitas Fracta: Tornem-hi a pensar!», Civitas Fracta-ll, 9-13.

Cuadrada i Majó, Coral (1988b), «Les parròquies medievals del Baix Maresme», IV Sessió d'Estudis Mataronins, 39-48.

Cuadrada i Majó, Coral (1988a), El Maresme Medieval. Les jurisdiccions baronals de Sant Vicenç-Vilassar i Mataró: Hàbitat, Economia i Societat, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana.

Cuadrada i Majó, Coral (1986), «Els senyors feudals de Mataró (segles XI-XIV)», Sessió d’Estudis Mataronins, 3, 17-30.

Ferrer i Clariana, Lluís (1968), Santa Maria de Mataró: la parròquia, el temple, Barcelona, Museu i Arxiu Històric Arxiprestal.

Giménez i Blasco, Joan (2001), Mataró en la Catalunya del segle XVII: un microcosmos en moviment, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana.

Graupera i Graupera, Joaquim (2019), «La ‘Civitas Fracta’», dins Autobiografia de Mataró. La història de la ciutat a través dels seus documents, Capdevila Muntadas, Alexandra & Serrano Méndez, Alexis (coords.), Mataró, Efadós, pp. 34-35.

Graupera i Graupera, Joaquim (2018-2019), «Santa Maria del Mar. Promoció artística, memòria i devoció», Lambard. Estudis d’Art Medieval, XXVIII, 83-106.

Graupera i Graupera, Joaquim (1999), «El Baix Maresme durant el període carolingi. De la conquesta a l’organització del territori», XVI Sessió d’Estudis Mataronins, 75-88.

Illa i Paris, Jesús (1976), Topònims del Maresme i consideracions històriques a l'entorn dels mateixos, Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i El Maresme, Mataró, Ajuntament de Mataró-Museu Municipal.

Janer Torrens, Antoni (2015), «L’origen dels noms i cognoms catalans. Les arrels antroponímiques que marquen una identitat», dins II Congrés de la Societat d’Onomàstica i la XXVII Jornada d’Antroponímia i Toponímia de la UIB, Universitat de les Illes Balears, pp. 181-183.

Járrega Domínguez, Ramon (2006), «L’Antiguitat Tardana al Maresme», dins De Constantí a Carlemany. El pas de l’Antiguitat Tardana al món medieval. III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, Mataró, Grup d’Història del Casal, pp. 27-60.

Llovet i Verdura, Joaquim (2011), «Roig i Jalpi, Mataró i les santes», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 100, 16-19.

Llovet i Verdura, Joaquim (2000), Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània, Mataró, Caixa Laietana.

Llovet i Verdura, Joaquim (1996), «Balari i Jovany i el seu model de civitas fracta», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 54, 18-20.

Llovet i Verdura, Joaquim (1959), La ciutat de Mataró, Barcelona, Editorial Barcino.

Nolla Brufau, Josep M.; Palahí Grimal, Lluís & Sureda Jubany, Marc (2003), «Una guerra litúrgica amb inscripció trobada a Sant Julià de Ramis», Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 25, 255-269.

Prevosti i Montclús, Marta (2024), «La Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC reivindica la conservació in situ de les restes arqueològiques de Ca la Madrona, a Mataró», Frontissa, 46, 8.

Reixach i Puig, Ramon (2008), «Estudis. Aproximació a la història de Santa Maria de Mataró», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 92, 7-32.

Sabaté i Curull, Flocel (1997), El territori de la Catalunya Medieval. Percepció de l'espai i divisió territorial al llarg de l'Edat Mitjana, Barcelona, Fundació Vives Casajuana.

Salicrú i Lluch, Roser (1998), «’A foc! A foc!’ Assalt, incendi i destrucció del Castell de Mataró per part del sagramental a mitjan segona dècada del segle XV», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 60, 6-14.

Salicrú i Puig, Manel (1980), «Recopilació de dades de les dues parròquies antigues de Mataró, Santa Maria i Sant Martí de Mata (Del seu origen fins el segle XVI)», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 7, 3-13.

Quadrada Damont, Oriol (2009), «Més sobre la Civitas Fracta d’Alarona», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 95, 6-10.

Quadrada i Damont, Oriol (1981), «La Vila de Mataró», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 10, 8-16.

Quadrada Damont, Oriol (1979), «Els límits de Mataró i la parròquia de Santa Maria (d’Alarona), a l’actual municipi», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 6, 4-14.

Quadrada Damont, Oriol (1977), «El document més antic sobre Alarona (Mataró)», Cingles, 32-33, 608-609.

Vellvehí i Altamira, Jaume (1996), «Notes sobre el topònim Iluro per a un estat de la qüestió dels noms de Mataró», XII Sessió d’Estudis Mataronins, 167-179. Vilaginés Segura, Jaume (1990), «Els templers al Vallès», Notes, 4(4), 7-27.

Alturo i Perucho, Jesús (1999), Diplomatari d'Alguaire i del seu monestir santjoanista, de 1076 a 1244, Barcelona, Fundació Noguera.

Alturo i Perucho, Jesús (1985), L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, Fundació Noguera, vols. I-III.

Bach Riu, Antoni (2002), Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200), Barcelona, Fundació Noguera, vols. I-II.

Balaguer Cirera, Víctor (1860-1863), «Mataró a trozos, o sea historia de la ciudad de Mataró, antes Civitas Fracta, y anteriormente lluro, por un sugeto que no es natural de ella», dins Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, Barcelona, Librería de Salvador Manero, pp. 144-168.

Balari i Jovany, Josep (1899), Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona, Establecimiento Tipográfico de Hijos de Jaime Jepús.

Baraut i Obiols, Cebrià (1994-1995), «Diplomatari de Tavèrnoles, segles IX-XIII», Urgellia, 12, 7-414.

Baraut i Obiols, Cebrià (1979), «Els documents, dels segles IX i X, conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell», Urgellia, 2, 7-145.

Bonnassie, Pierre (1981), Les cinquante mots-clés de l'histoire médièvale, Tolosa, Privat. Carreras Candi, Francesch (1980 [1908]), Lo castell de Burriach ó de Sant Vicents, Argentona, La Juliana.

Carreras Candi, Francesch (1891), Argentona histórica, Barcelona, La Renaixensa.

CODOLCAT. Corpus Documentale Latinum Cataloniae [en línea]. CSIC, 13(2024). Disponible a: <https://gmlc.imf.csic.es/glossarium/codolcat/> [Consulta: 18/08/2024].

Coromines i Vigneaux, Joan (2024), Onomasticon Cataloniae [en línea]. Fundació Joan Corominas / Institut d’Estudis Catalans. Disponible a: <https://oncat.iec.cat/e ntrada.asp> [Consulta: 25/11/2024].

Fàbrega i Grau, Àngel (1995), Diplomatari de la Catedral de Barcelona. Documents dels anys 844-1260, Barcelona, Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, vol. I.

Febrer, Jaume (1796), Trobes de mosen Jaume Febrer ...: en que tracta dels llinatges de la conquista de la Ciutat de Valencia e son Regne ..., València, En la Imprenta del Diari.

Feliu Monfort, Gaspar & Salrach Marès, Josep M. (dirs.); Arnall Juan, M. Josepa & Baiges Jardí, Ignasi Joaquim (coords.); Benito Montclús, Pere; Conde y Delgado de Molina, Rafael; Farías Zurita, Víctor & To Figueras, Lluís (1999), Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona, Fundació Noguera, vols. I-III.

Fita, Fidel (1902), «La ciudad de Alarona (Mataró) a mediados del siglo X», Boletín de la Real Academia de la Historia, 41, 347-348.

Flórez, Rdo. P. Enrique (1775), España Sagrada, tomo XXIX [en línea]. Books.Google. Disponible a: <https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=gYwvhyh2xwcC&o i=fnd&pg=PA277&dq=caresmar,+Iluro&ots=a2OWOdwQEE&sig=hD77ornm-w_WvPq1qXQJRVe7Agw#v=onepage&q=Fracta&f=false> [Consulta: 23/08/2024].

Marca, Pere de (1688), Marca Hispanica sive Limes Hispanicus, Paris, Franciscum Muguet.

Marquès i Planagumà, Josep M. (1993), Cartoral, dit de Carlemany, del Bisbe de Girona, s. IX- XIV, Barcelona, Fundació Noguera.

Martí Bonet, Josep M. (ed.); Rich i Abad, Anna (col.); Bellés i Sallent, Joan (col.); Guiteras Vilanova, Joan (pr.) (2003), Oleguer, servent de les esglésies de Barcelona i Tarragona (comentaris als documents de sant Oleguer), Barcelona, Arxiu Diocesà de Barcelona.

Matas, Jaume (1777), Memorias de la patria, martirio y culto de las bienaventuradas virgines y martires Juliana y Semproniana, que a gloria de las mismas santas, sus patricias y à honra de la ciudad de Mataró, Barcelona, Imprenta de Eulalia Pi-Ferrer Viuda, Impresora del Rey.

Miquel Rosell, Francisco (ed.) (1945), Liber Feudorum Maior. Cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón, Barcelona, CSIC, vols. I-II.

Miret i Sans, Joaquim (1899), Cartoral dels Templers de les comandes de Gardeny y Barbens, Barcelona, Tip. L’Avenç.

Ordeig i Mata, Ramon (1990), «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes, VI. Anys 1126-1150», Revista Catalana de Teologia, 15(1), 181- 201.

Papell i Tardiu, Joan (2005), Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975- 1225), Barcelona, Fundació Noguera, vols. I-II.

Pella y Forgas, José (1883), Historia del Ampurdan. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña, Barcelona, Luis Tasso y Serra.

Pellicer y Pagés, Josep M. (1887), Estudios histórico - arqueológicos sobre Iluro antigua ciudad de la España tarraconense: región layetana, Mataró, Establecimiento Tipográfico de Feliciano Horta.

Pérez Gómez, Xavier (1998), Diplomatari de la Cartoixa de Montalegre (segles X-XII), Barcelona, Fundació Noguera.

Ponsich i Rondes, Pere & Ordeig i Mata, Ramon (revis.); Mundó Marcet, Anscari M. (praef.) (2006), Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Catalunya Carolíngia, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, vol. VI/2.

Puig i Ustrell, Pere; Ruiz i Gómez, Vicent & Soler i Giménez, Joan (2001), Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara. Terrassa (anys 958-1207), Barcelona, Fundació Noguera.

Puig i Ustrell, Pere (1995), El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI, Barcelona, Fundació Noguera, vols. I-III.

Pujades, Hieronym (1609), Cronica universal del Principat de Cathalunya, Barcelona, Hieronym Margarit.

Ribas i Bertran, Marià (1968), Els orígens de Mataró, Mataró, Caixa Laietana.

Ribas i Bertran, Marià (1933), Notes històriques de Mata, Barcelona, Editorial La Hormiga de Oro.

Rius i Riba, Josep (1866), Memorias históricas de la ciudad de Mataró, Mataró, Imprenta de Josep Abadal.

Rius i Serra, José (1945-1947), Cartulario de San Cugat del Vallés, Barcelona, CSIC, 3 vols. Udina, Antoni M. (1984), La Successió Testada a la Catalunya Altomedieval, Barcelona, Fundació Noguera.

Virgili, Antoni (1997), Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193), Barcelona, Fundació Noguera.

VV. AA. (1999), Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentament precolonial a l’Empúries actual, Monografies Emporitanes. Nº IX, Girona.

Descàrregues

Publicades

2025-12-28 — Actualitzat el 2026-01-11

Versions

Com citar

Cuadrada, Coral. “D’Iluro a Matarone: L’Enigma De La Civitas Fracta”. 2025. Anuari De Filologia. Antiqua Et Mediaeualia, no. 15, Jan. 2026, pp. 71-98, doi:10.1344/AFAM2025.15.4.

Número

Secció

Articles