«L'exclusió» del minotaure.
El mite narrat per Giovanni Malala (segle VI)
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFAM2025.15.3Paraules clau:
exili, monstre, laberint, exclusióResum
En el relat mitològic clàssic, el Minotaure assumeix la condició d’“exiliat” perquè és “exclòs” de la comunitat, obligat, en nom de la seva “monstruositat”, a un refugi forçat que consisteix en l’estada dins d’aquell laberint que és alhora símbol de protecció i de perdició. Una versió particular del mite es troba a l’obra de Joan Malalas, al segle VI. Aquí s’entreveu com el Minotaure és realment assimilat a l’exiliat en el sentit més propi, ja que el laberint perd la seva connotació de lloc tortuós i subterrani i s’identifica amb una regió de Creta. El Minotaure, aleshores, fuig a la recerca d’un altre lloc que li permeti escapar de la seva ciutat, que s’ha tornat inhòspita per a ell. Emergeix així una versió “política” particular del mite, en la qual el Minotaure és un dignatari de palau que, però, la societat no “integra”.
Referències
Alekou, Stella (2020), “La femme voyageuse dans les Héroïdes 10, 12 et 21: lectures intra-ovidiennes”, Classica et Mediaevalia, 68, 71-97.
Alekou, Stella (2021), The Art of Death in Ovid’s Heroides, Illinois Classical Studies, Spring/Fall, 46, 31-58. https://doi.org/10.5406/23285265.46.1.2.03
Ando, Clifford (2015), «Mythistory: The Pre-Roman Past in Latin Late Antiquity», in H. Leppin (Hg.), Antike Mythologie in christlichen Kontexten der Spätantike [Millennium-Studien / Millennium studies, 54]. Berlin – Boston, 207-220. https://doi.org/10.1515/9783110404951-207
Angelini, Anna (2010), “Inghiottiti e inghiottitori: di alcuni mostri nel mito antico” in S. Beta, F. Marzari (ed.), Zoomania. Animali,ibridi, mostri nelle culture umane, Università degli Studi di Siena, 4-5 giugno 2007, Firenze, Cadmo, 237-264.
Bettini, Maurizio (a cura di) (1992), Lo straniero, ovvero l’identità culturale a confronto, Bari, Laterza.
Bettini, Maurizio (2009), “Exilium”, Parolechiave, n. 1, 1-14.
Bettini, Maurizio (2020), Hai sbagliato foresta. Il furore dell’identità, Bologna, Il Mulino.
Bettini, Maurizio, Romani, Silvia (2015), Il mito di Arianna, Torino, Einaudi.
Botterill, Steven (1988), “The form of Dante’s Minotaur”, Forum Italicum. A quarterly of Italian Studies, XXII, 1, 60-73. https://doi.org/10.1177/001458588802200105
Burgess, Richard W., Kulikowski, Michael (2016), «The Historiographical Position of John Malalas. Genre in Late Antiquity and the Byzantine Middle Ages», in Malalas Studien I, Stuttgart, 93-117.
Carrara, Laura (2017), “Johannes “der Rhetor”. Eine rhetorische Quelle für die Chronik des Malalas (zu Malalas, Chronographia XVII 16)”, in L. Carrara, M. Meier, Ch. Radtki-Jansen (eds.), Die Weltchronik des Johannes Malalas. Quellenfragen, Stuttgart, 273-328.
Carrara, Paolo (1987), “A Line From Euripides Quoted in John Malalas’ Chronographia”, Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, 69, 20-24.
D’Alfonso, Francesca (2004), «Pindaro / Pisandro e i giganti anguipedi in Giovanni Malala (pp. 5,47-6, 65 Thurn)», in Medioevo greco. Rivista di storia e filologia bizantina, 4, 119-136.
D’Alfonso, Francesca (2006), Euripide in Giovanni Malala, Alessandria, Edizioni dell’Orso.
Di Giannatale, Fabio (2011), Escludere per governare. L’esilio politico fra Medioevo e Risorgimento, Milano, Le Monnier.
Di Matteo, Angela (2020), “Poema de Chile: Gabriela Mistral e il racconto dell’erranza” in DEP, 44, 188-192.
Doob, Penelope R. (1990), The idea of Labyrinth from Classical Antiquity through Middle Ages, Ithaca, Cornell University Press.
Gainsford, Peter (2012), «Diktys of Crete», in The Cambridge Classical Journal 58, 58-87. https://doi.org/10.1017/S1750270512000012
Gengler, Oliver (2022), "Der Chronist als Zeithistoriker. Eine Einleitung", in O. Gengler, M. Meier, Malalas Studien, IV, Stuttgart, 9-22.
Gengler, Oliver (2019), «Latin Literature in Johannes Malalas’s Chronicle», in A. Garcea, M. Rosellini, L. Silvano (eds.), Latin in Byzantium 248 I. Late Antiquity and beyond. [Corpus Christianorum – LinguaPatrum XII] Turnhout, 377-393.
Goldwin, Adamo J. (2015), «John Malalas and the origins of the allegorical and novelistic traditions of the Trojan war in Byzantium», in Troianalexandrina, 15, 23-49. https://doi.org/10.1484/J.TROIA.5.109873
Gualandri, Isabella (2010), “Un “generalissimo” semibarbaro suocero e genero di imperatori: Stilicone in Claudiano”, Acme, LXIII, 3, 33-61.
Ieranò, Giorgio (2017), Demoni, mostri e prodigi. L’irrazionale e il fantastico nel mondo antico, Venezia, Sonzogno.
Ieranò, Giorgio (2019), Eroi. Le grandi saghe della mitologia greca, Venezia, Marsilio.
Ieranò, Giorgio (2007), Il mito di Arianna. Da Omero a Borges, Roma, Carocci.
Ieranò, Giorgio (2024), Il racconto del labirinto, Torino, Einaudi.
Ieranò, Giorgio (2019), Teseo: un playboy nel labirinto, Venezia, Sonzogno.
Jeffreys, Elizabeth and Michael, Scott Roger (a translation by) (1986), The Chronicle of John Malalas, Australian Association for Byzantine Studies, Sydney. https://doi.org/10.1163/9789004344600
Jeffreys Elizabeth (1979), “The Attitudes of Byzantine Chroniclers towards Ancient History”, Byzantion, 49, 199-238.
Jeffreys, Elizabeth (2003), “The beginning of Byzantine Chronography: John Malalas”, in Greek and Roman Historiography in Late Antiquity, Fourth to Sixth Century A.D., Boston (edited by G. Marasco), 497-527. https://doi.org/10.1163/9789047400189_015
Kern, Hermann (1981), Labirinti, Milano, Feltrinelli, 1981. https://doi.org/10.1515/9783112417065
Lelli, Emanuele (a cura di) (2015), Ditti di Creta. L’altra Iliade, Milano, Bompiani.
Lelli. Emanuele (a cura di) (2015), L’altra Iliade. Il diario di un soldato greco, con la Storia della distruzione di Troia di Darete Frigio e i testi bizantini sulla guerra troiana, Bompiani, Milano.
Liebeschuetz, Wolfgang (1995), «Pagan Mythology in the Christian Empire», in International Journal of the Classical Tradition 2,2, 193- 208. https://doi.org/10.1007/BF02678620
Marasco, Gabriele (1997), “Giovanni Malala e la tradizione ellenistica”, Museum Helveticum, 54, 1, 29-44.
Mariev, Sergei (2016), «John of Antioch reloaded: a tutorial», in Malalas Studien I, Stuttgart, 253-265.
Mastromarco, Giuseppe (2012), «Dal Bellerofonte di Euripide alla Pace di Aristofane», in A. Melero, M. Labiano, M. Pellegrino (eds.), Textos fragmentarios del teatro griego antiguo: problemas, estudios y nuevas perspectivas, [Prosopa teatro greco: studi e commenti 4] Lecce, 93-118.
Mistral, Gabriela (1967), Poema de Chile, Barcellona, Pomaire.
Moreschini, Claudio, Norelli, Enrico (2019-2021), Storia della letteratura cristiana antica greca e latina, I-III, Morcelliana, Brescia.
Odorico, Paolo (2010), «La Chronique de Malalas entre littérature et philosophie», in R. Macrides (ed.), History as Literature in Byzantium, Farnham, Surrey, 275-288.
Orvieto, Paolo (2004), Labirinti castelli giardini, Roma, Salerno Editore.
Praet, Raf (2019), «Malalas and erudite memory in sixth-century Constantinople», in Malalas Studien, 3, 219-239.
Reinert, Stephen William (1981), Greek myth in Johannes Malalas‘ account of ancient history before the Trojan War (PhD diss.), Los Angeles.
Reynolds, Leighton D. (1983), Texts and Transmission. A survey of the Latin Classics, Oxford, Clarendon University Press.
Roberto, Umberto (2015), «Teosofia pagana e cronaca universale cristiana: Giovanni Malala e Giovanni di Antiochia», in Ph. Blaudeau, P. Van Nuffelen (éds.), L'historiographie tardo-antique et la transmission des savoirs (Millennium-Studien / Millennium studies, 55), Berlin – Boston, 209-225. https://doi.org/10.1515/9783110409239-013
Sarullo, Giulia (2018), Danze rituali nella Roma arcaica. Tra processioni saliari e Lusus Troiae, in Mura Tarquiniesi. Riflessioni in margine alla città, a cura di G. Bagnasco Gianni, Milano, ledizioni, 14, 87-132.
Scott, Roger (1990), «Malalas’ View of the Classical Past», in G. Clarke, B. Croke, R. Mortley, A.E. Nobbs (eds.), Reading the Past in Late Antiquity, Sidney, 147-164. https://doi.org/10.4324/9781351219464-14
Scott, Roger (2012), Byzantine Chronicles and the Sixth Century (Variorum collected studies series, CS 1004, XIV), Farnham.
Squillante Saccone, Marisa (1985), Le Interpretationes virgilianae di Tiberio Claudio Donato, Società Editrice Napoletana. Napoli.
Thilo, Georg, Hagen, Hermann (1961), Servii Grammatici qui feruntur in Vergilii Carmina Commentaria, Georg Olms, Hildescheim.
Treadgold, Warren (2007), «The Byzantine World Histories of John Malalas and Eustathius of Epiphania», in The International History Review, 29,4, 709-745. https://doi.org/10.1080/07075332.2007.9641139
Tuci, Paolo Andrea (2024), Clidemo di Atene. Testimonianze e frammenti, Roma, Tored.
Van Nuffelen, Peter (2017), «Malalas and the Chronographic Tradition», in Malalas Studien II, Stuttgart, 261-272.
Volpe, Paola (2017), “La concezione dell’esilio nell’opera di Plutarco”, Ploutarchos, 14, 107-116. https://doi.org/10.14195/0258-655X_14_5
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Paola Ricchiuti
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
Taxes d'enviament i publicació: Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia no cobra taxes per tramesa de treballs, ni tampoc quotes per la publicació dels seus articles.
