Les figures d'Hàgia Melània i les augustes Serena i Èlia Eudòcia en la Vita Melaniae (graeca et latina) de Geronci (453 d. C.)
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFAM2025.15.1Paraules clau:
Melània la Jove, Geronci, Flàvia Serena, Èlia Eudòcia, HagiografiaResum
En aquest article proposem l’anàlisi particular de les figures femenines descrites a la biografia de caràcter hagiogràfic Vita Melaniae, atribuïda a Geronci, sacerdot palestí i biògraf deixeble de l’asceta Melània la Jove. L’obra s’escrigué entre el 452-453 d. C., i compta amb dues recensions posteriors del text original o arquetipus atribuït a Geronci, una en grec i una en llatí. El biògraf detalla amb èmfasi en la versió grega les notícies de la formació, les pràctiques ascètiques i les trobades de Melània amb l´emperadriu Flàvia Serena i l’Augusta Èlia Eudòcia, unes anècdotes que en la versió llatina adquireixen matisos diferents i que, més enllà de la seva total veracitat, ens aporten una lectura alternativa a la biografia (VG i VL 11-13, i 58-59).
Referències
Anónimo (2000), Hechos de Jantipa y Polixena, col. Rhemata Textos Griegos, Reus/ Tarragona, Editorial Rhemata (trad. de Martinez Arias, Carlos Julio).
Blázquez Martínez, José Maria (2000), «Relaciones de los grandes ascetas de finales de la Antigüedad con las altas magistraturas del estado», dins Tempus implendi promissa, homenaje al prof. Dr. Domingo Ramos-Lisson, Pamplona, Reinhardt Elisabeth Publ., pp. 69-85.
Carrasson-Torrontegui, Oihana (2019), La Vita latinae Sanctae Melaniae Iunioris de Geroncio y su lectura; la difusión de un modelo femenino, tesis doctoral, Universidad del País Vasco.
Gerontius (1962), Vie de sainte Mélanie, Texte grec, Introducció, traducció i notes de Dr. Denis Gorce, París, Editions du Cerf.
Geronzio (2013), Vita latina di santa Melania, Introducció, traducció i notes de Lucio Coco, Collana di Testi Patristici 229, Roma, Città Nuova.
Magnani, Alberto (2002), Serena. L’ultima romana, Donne d’Oriente e d’Occidente 12, Milà, Jaca Book.
Marrou, Henri Irenée (1971), Historia de la educación en la Antigüedad, Madrid, Akal.
Nissa, Gregorio di (S.) (1988), La vita di S. Macrina, Introducció, traducció i notes de Elena Giannarelli, Torí, Edizioni Paoline.
Novembri, Valeria (2005), «L’educazione delle donne nel cristianesimo antico: fra modelli tradizionali e nuovi paradigmi», Storia delle Donne, 1, 187-200.
Przyszychowska, Marta (2022), Macrina the Younger, as a Substitute for Eustathius the Philosopher/Eustathius of Sebastea, Varsòvia, Center for Development of Research and Education.
Sirago, Vito A. (1985), «Funzioni di Serena nella Vita Melaniae», Vetera Christianorum, 22, 381-386.
Sironen, Erkki (1990), «An Honorary epigram for empress Eudocia in the Athenian agora», Hesperia, 59(2), 371-374.
Špidlik, Thomas (1996), Melania. La benefatrice, col. Donne d’Oriente e d’Occidente 2, Milà Jaca Book.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Arantxa Illgen Izquierdo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
La política de drets d'autoria actual és CC-BY. Abans del 2013, les obres tenien tots els drets reservats.
a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
Taxes d'enviament i publicació: Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia no cobra taxes per tramesa de treballs, ni tampoc quotes per la publicació dels seus articles.
