Manuals de llengua russa sota la mirada de la censura franquista

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/AFLM2024.14.1

Paraules clau:

manuals de llengua russa, censura, franquisme, Anna Semeonoff, Nina Potápova

Resum

Durant anys el franquisme va justificar la guerra civil com una croada contra el comunisme internacional, d’aquí que la censura fes especial atenció a les publicacions relacionades amb tot allò rus i soviètic. Quan a finals dels anys quaranta Espanya va començar a sortir de l’autarquia i va entrar a formar part del bloc capitalista, el rus es considerà una llengua estratègica i se’n va autoritzar l’estudi. Com a conseqüència, es van començar a publicar manuals de llengua russa. La censura revisava aquests textos i només els autoritzava si no hi detectava propaganda soviètica. Aquests expedients de censura, conservats a l’Arxiu General de l’Administració, són l’objecte d’estudi d’aquest article. S’hi fa una revisió sumària de la història de l’ensenyament del rus abans de la guerra civil i durant el franquisme així com dels manuals que es van utilitzar. S’analitza amb detall els expedients de dos dels manuals més problemàtics per als censors a partir dels anys cinquanta, A new Russian Grammar, d’Anna Semeonoff, i Manual breve de lengua rusa, de Nina Potàpova, per concloure que van ser les circumstàncies històriques i editorials les que van forçar la censura a autoritzar-los.

Publicades

2024-11-22

Número

Secció

Articles