La poesía de corte místico de la princesa turco-otomana Adile Sultan (1826-1899)
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFLM2020.10.9Paraules clau:
poesía, otomana, literatura, mística, Adile Sultan, mujer, sufismoResum
En el presente artículo se analiza la poesía mística de Adile Sultan como símbolo y comunicación con sagrado. Se recoge la rica experiencia de esta poeta para aproximarnos desde su visión a las realidades espirituales que vivía mediante su única obra poética Divan. En su época la búsqueda de la palabra poética es el motivo de una conversión hacia el modelo humano de la naturaleza divina que debía hacerse sensible. Como todas las mujeres místicas de las diferentes religiones Adile Sultan también ejerció de manera intensa la mirada interior. También analizaremos su época y literatura femenina turca del siglo xix y xx.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Nesrin Karavar
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
