Resignació, heroisme i germandat femenina a Dues dones de Gertrudis Gómez d’Avellaneda

Resum

La novel·la, publicada en quatre tomes entre 1842 i 1843, presenta la institució del matrimoni com una norma social imperfecta que inevitablement desemboca en la infelicitat dels esposos. Aquest fracàs portava la majoria de les dones a refugiar-se en la resignació, en no comptar amb una professió o uns mitjans econòmics que els permetessin mantenir-se per si mateixes, ja que trencar amb aquesta situació era una actitud heroica que molt poques podien permetre’s. Les protagonistes, Luisa i Catalina, encarnen dues imatges idealitzades molt a l’ús al Romanticisme: l’esposa fidel i angelical i l’amant apassionada i lliure. Però cap d’elles resulta ser tan arquetípica com podria semblar en un primer moment; per contra, totes dues exerceixen el paper d’«heroïnes resignades» integrant així dos conceptes aparentment oposats. L’escriptora ens mostra com n’era d’equivocada aquesta dicotomia mitjançant l’evolució de els seus protagonistes les quals, en lloc d’enfrontar-se, se sacrificaran valentament per superar la dolorosa situació en què es troben, mostrant la seva solidaritat envers l’altra. Gómez de Avellaneda va escriure l’obra amb un interès didàctic clar en defensar la necessitat de fomentar les xarxes de germanor femenines com a única manera d’aconseguir una veritable emancipació de les dones.