Declaració d’amor: d’Ovidi i Sèneca a O’Neill

Resumen

Aquest treball té com a objectiu explorar el tòpic literari de la «declaració d’amor» examinant els seus orígens en textos romans seleccionats i la seva revitalització a l’obra moderna d’Eugene O’Neill, Anna Christie (1921). S’argumenta que la «declaració d’amor» clàssica engloba diverses etapes, incloent l’admiració cap a l’estimat, elogiar l’amant, fomentar la recerca de l’amor i el gaudi de la joventut a través del matrimoni (carpe diem), expressar emocions i estendre’n una invitació a la companyia. Mitjançant l’anàlisi de la recontextualització d’aquest tòpic a l’obra de quatre actes d’O’Neill, s’estableix que si bé la trama d’Anna Christie no imita directament cap mite clàssic, la incorporació del tòpic s’assembla a l’estructura que es troba a Les Metamorfosis d’Ovidi, específicament en el mite de Vertumno i Pomona, així com l’expressió ambigua de l’amor per Fedra a la tragèdia de Sèneca. En conseqüència, la connexió entre aquests textos es basa en la presència d’una estructura compartida (tòpic clàssic) més que en una influència o recepció directa.