De la perifèria al centre: El cas de Ferdydurke de Witold Gombrowicz

Resumen

Seguir les traces de la novel·la Ferdydurke de Gombrowicz des de Polònia, a través de l’Argentina, París fins a Catalunya i Espanya, permet mostrar els mecanismes que fan que una obra d'un autor desconegut que escriu en una llengua minoritària arribi a estar present en altres àmbits culturals. Gombrowicz, exiliat a l’Argentina durant la Segona Guerra Mundial, tradueix Ferdydurke al castellà amb l'ajut d'uns amics llatinoamericans. L’obra passa desapercebuda a l'Argentina, a causa de la indiferència de l’elit cultural del país.Com que el règim comunista a Polònia no permet publicar autors polonesos exiliats, Gombrowicz edita les seves obres a París en un important centre de la cultura polonesa que aconsegueix que Ferdydurke es publiqui en francès. A partir de l’èxit francès, l’obra és publicada a la majoria dels països d’Europa occidental. A Espanya la primera edició de la novel·la és en català (1968), mentre que l’espanyola no es fa fins al 1984. L’exemple d’aquesta obra, una de les més importants i universals de la literatura contemporània polonesa, demostra que la literatura creada en llengües minoritàries no té possibilitats d’èxit internacional si no és "descoberta" prèviament al país que dicti les modes literàries.