Diàlegs impossibles en temps de post: ubicacions geogràfiques i identitats en José Saramago i Ruy Duarte de Carvalho

Resum

Les línies que segueixen es guien per un diàleg imaginari entre la dimensió teòrica de la idea d’identitat nacional proposada per la reflexió de José Saramago després de l’entrada de Portugal a la Comunitat Econòmica Europea i la reflexió de l’escriptor i antropòleg Ruy Duarte de Carvalho desenvolupada en les obres que tenen com a centre l’univers cultural del món kuvale del sud d’Angola, les quals van ser escrites en bona part durant els anys de la guerra civil que va tenir lloc després de la independència nacional del país. In- terrogant-se, repensant i provant de reequilibrar la relació entre els centres i els marges del que seria la idea d’un àmbit comú, tots dos autors cerquen un camí per imaginar una nova autocol·locació, capaç de ressignificar la idea de fracàs de la relació imperial d’una banda i, de l’altra, la fallida d’una idea de nació macrocèfala que sembla desconèixer les parts que componen el propi cos nacional. Amb aquesta base intento reflexionar sobre els termes de la proposta transiberista de Saramago tot establint un (impossible) diàleg amb la idea de continentalitat com a superació de la narrativa colonial i dels sabers produïts per aquesta idea en l’escriptura de Ruy Duarte.