«Todos somos necesarios e necesarias»: relacions entre poesia i moviments socials a través del recull Sempre mar. Cultura contra a burla negra.

Resum

L’article pretén estudiar el llibre d’autoria col·lectiva Sempre mar. Cultura contra a burla negra, publicat el 2003 com a part del moviment de protesta contra el naufragi del petrolier Prestige davant les costes gallegues i contra la gestió política d’aquest esdeveniment. Després de situar la publicació en el context més ampli de les relacions entre poesia i moviments socials en el marc del moviment ciutadà Nunca Máis, es presenta el marc teòric i metodològic, així com l’estat de la qüestió respecte a la bibliografia prèvia existent sobre la poesia vinculada a aquest esdeveniment històric. La segona part de l’article analitza els textos poètics del recull des de diferents perspectives: condicions generals del producte, persones participants, repertoris temàtics i característiques pragmàtiques i enunciatives. Com a conclusions principals, l’article estableix que aquesta publicació està estretament lligada al moviment social com a agent de participació política, davant d’altres publicacions de la mateixa època en què l’agència de l’escriptor, com a intel·lectual o personatge públic notable, tenia un protagonisme més destacat. A més, els repertoris temàtics predominants estan molt lligats a l’esdeveniment immediat, tot i que la variabilitat és força àmplia. Globalment, predomina el model convencional de la poesia social o compromesa, gairebé sempre monològica en la seva presentació pragmaticoenunciativa, tot i que els models alternatius de tipus no líric o dialògic també hi tenen cabuda.