Sobre la revista

Focus i abast

Crítica penal i poder (en endavant, CPiP), és una publicació electrònica de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (en endavant, OSPDH). En aquest sentit, tant el seu Comitè de direcció, d'Edició i Redacció estan constituïts per membres de l'OSPDH.

CPiP està dirigida a investigadors, estudiants, professionals, juristes vinculats amb les disciplines i àrees de coneixement pròpies d'un Estat constitucional, del sistema penal, de la criminologia, de les ciències penals i socials en general.

CPiP publica diferents tipus de materials i documents. D'una banda, es nodreix dels treballs produïts per les diferents Àrees de Recerca de l'OSPDH i, en aquest sentit, publica les pròpies produccions de l'OSPDH.

D'altra banda, CPiP publica articles de fons que es vinculin temàticament amb els objectes d'estudi relacionats amb la qüestió criminal en la seva especial vinculació amb la dimensió del poder i la dominació política, econòmica i cultural.

En aquest sentit, com s'ha dit abans, CPiP recull i pretén adaptar tota una llarga tradició crítica que, en l'àmbit de les ciències socials, es va originar en la més pura teoria crítica de l'Escola de Frankfurt i que, més endavant, va fonamentar en la gradual construcció d'una Sociologia del control penal.

Això fa que les "fonts" que han nodrit semblants corrents culturals són àmplies en el temps, en les biografies dels seus fundadors i als espais geogràfics i culturals en què aquelles s'han desenvolupat. En efecte, cal esmentar en aquest punt als col·legues i amics de diverses universitats d'Europa i d'Amèrica Llatina amb els quals es mantenen forts llaços de treball i investigació conjunta en la mateixa línia abans comentada.

Procés d'avaluació d'experts/ertes

Avaluació i selecció de treballs enviats

Els articles remesos en línia al comitè de Redacció de Critica Penal i Poder, previ registre i identificació de l'interessat en qualitat d'autor, han de respectar les normes per als autors i indicacions generals i específiques de publicació.

Els treballs rebuts són sotmesos a un procés d'avaluació anònim per dos especialistes, externs al Comitè Editorial i de Redacció (doble cec), que després de la seva revisió, han d'elaborar un informe motivat i confidencial sobre el seu contingut recomanant l'acceptació, la revisió o el rebuig del treball. Aquesta tasca de revisió serà cega, reforçant la imparcialitat de l'avaluació.

Per tal de decidir sobre l'acceptació, el rebuig o la promoció de millores del treball enviat per a publicació, els avaluadors valoraran especialment l'originalitat i la rellevància del tema tractat, així com la qualitat de la metodologia científica utilitzada, a més del compliment de les normes i directrius elaborades per CPiP per als autors. En cas de discrepància, el Consell Editorial de CPiP demanarà el pronunciament d'un tercer avaluador expert. De manera excepcional i en situacions d'urgència el comitè de redacció podrà sol·licitar la revisió d'articles a alguns dels membres de l'equip editorial.

Els informes confidencials elaborats pels avaluadors externs seran remesos als autors, als quals es notificarà per correu l'acceptació, el rebuig o la proposta de millores i correccions, sent el Comitè de Redacció qui decideix finalment sobre la publicació dels articles.

La revista compta també amb una secció oberta a col·laboracions, ressenyes, traduccions i invitació d'autors. En aquesta secció la revista presentarà articles i materials que pel seu valor, interès i aportacions considerem rellevant la seva presentació, encara que hagin estat publicats anteriorment, i per tant no requerirà d'una avaluació externa.

Freqüència de publicació

Semestral (novembre i maig). A causa de la situació general arran de la pandèmia i de la consegüent incertesa dels calendaris acadèmics, els anys 2021 i 2022 només ha estat possible dur a terme una publicació per any. A partir del 2023 es reprendrà el ritme semestral.

Política d’accés obert

Critica Penal y Poder proporciona accés immediat i gratuït al text complet de tots els seus articles.

Un cop publicats, l’autor/a pot difondre una còpia dels seus articles al seu web i en repositoris institucionals i temàtics sempre que en citin la font original.

Presentació de la revista

Epistemologies entorn de la qüestió criminal

Resulta evident que les formes de coneixement sobre el que s'ha denominat com a qüestió criminal, han estat diverses i fins a cert punt antagòniques. Diverses lectures i interpretacions de la història han promogut gnoseologies confrontades. En efecte, d’una part, els corrents de pensament vuitcentistes que es van orientar al coneixement de tal qüestió ho van fer des d’una perspectiva etiològica que traduïa una concepció binària de la societat (delinqüents i no delinqüents, sans i malalts, honests i no honests, amics i enemics). Per tant, el desafiament va consistir a conformar unes disciplines que fossin capaces de desentranyar les causes individuals del fenomen delictiu (al com se li va atorgar una qualitat ontològica) i dissenyar unes eines per al seu control i càstig. La ideologia racista va alimentar la “defensa social” i va culminar en la creació d’unes ciències penals concordes amb la funció ideològica que es va pretendre de les mateixes. La criminologia, el dret penal, la política criminal i la penologia van constituir un corpus pretesament científic que estaria així orientat a la defensa de la societat. La noció de progrés va estar indissolublement associada a tal projecte modern i l’avanç moral de la humanitat i de la civilització semblava inqüestionable en el seu abandó de la barbàrie pre-moderna, pre-Il·lustrada. El procés de creació del dret, la consolidació de les professions jurídic penals i, en definitiva, l’establiment de les burocràcies de les quals s’esperava ordre, administració i estabilitat, haurien de promoure l’avanç i el desenvolupament estable i racional de les organitzacions socials i polítiques.

Malgrat això, i d’una altra part, l'Holocaust va certificar el fracàs d’aquell projecte i va revelar fins a quin punt la creació de les burocràcies i el rol del Poder van ser determinants per al genocidi. 

Mentre això succeïa, els qui van conformar el que després es va denominar com a “Escola de Frankfurt” van pretendre avisar (sense cap èxit) que aquell foc ho consumiria tot. Com Benjamin va assenyalar per sempre, sobre aquells enderrocs i cadàvers es va edificar la història i la noció de progrés va quedar així qüestionada per sempre. La posterior obra d’Horkheimer i Adorn va posar de manifest la dialèctica sobre la qual s’ha mogut el projecte il·lustrat ressaltant el fracàs (parcial) del mateix. Des de llavors, l’activitat estatal i el rol de les burocràcies, lluny de promoure la certesa i estabilitat que antany els havia estat reconegudes, van mutar cap a un qüestionament profund davant la revelació que entre els seus plecs burocràtics i rutinaris pot trobar-se la producció del mal (tal com Arendt va revelar de manera aclaridora).

Aquesta nova comprensió va afectar també, i especialment, al camp de coneixement penalístic. La veritable revolució epistemològica es va produir quan, definitivament, l’objecte d’estudi de la tradicionalment denominada Criminologia va mudar del delicte al control del mateix. Com van poder assenyalar Baratta i Bergalli, una nova forma d’abordar la qüestió criminal havia estat inaugurada i, mitjançant aquesta, per primera vegada serien examinats els processos de creació de la llei penal (sistema penal estàtic) o la conformació i actuació de les agències de la policia, les judicials i les penitenciàries (sistema penal dinàmic). Resulta evident que la disciplina ja no era la mateixa, l’objecte d’estudi s’havia desplaçat de l’uomo delinqüent al Sistema Penal. Aquesta nova epistemologia, que ja posseeix algunes dècades de trajectòria i que ha conformat un nou corpus de coneixement és sobre la qual s’assenta el projecte editorial que aquí es presenta.

Un nou projecte editorial.

Crítica penal i poder (d’ara endavant, CPiP), és una publicació electrònica de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (d’ara endavant, OSPDH). En aquest sentit, tant el seu Comitè de direcció, d'Edició i Redacció estan constituïts per membres de l’OSPDH.

CPiP publica diferents tipus de materials i documents. D’una banda, es nodreix dels treballs produïts per les diferents Àrees de Recerca de l’OSPDH i, en tal sentit, publica les pròpies produccions de l’OSPDH. D’altra banda, CPiP publica articles de fons que es vinculin temàticament amb els objectes d’estudi relacionats amb la qüestió criminal en la seva especial vinculació amb la dimensió del poder i la dominació política, econòmica i cultural. En aquest sentit, com s’ha dit abans, CPiP recull i pretén adaptar tota una llarga tradició crítica que, en l’àmbit de les ciències socials, es va originar en la més pura teoria crítica de l'Escola de Frankfurt i que, més endavant, va cimentar en la gradual construcció d’una Sociologia del control penal. Això fa al fet que les “fonts” que han nodrit semblants corrents culturals són àmplies en el temps, en les biografies dels seus fundadors i en els espais geogràfics i culturals en els quals aquelles s’han desenvolupat. En efecte, cal esmentar en aquest punt als col·legues i amics de diverses Universitats d'Europa i d'Amèrica Llatina amb els qui es mantenen forts llaços de treball i investigació conjunta en la mateixa línia abans comentada.

Entre els primers, i molt vinculats a la celebració d'una activitat nuclear de l’OSPDH, com és la impartició del Màster Oficial en Criminologia i Sociologia Jurídic-Penal cal esmentar que el mateix es concerta dins de la Universitat de Barcelona, com un espai d’educació de postgrau orientat a la recerca, que compta amb la col·laboració de professorat de diferents universitats de Catalunya (Universitat de Lleida, Universitat Autònoma de Barcelona, Rovira i Virgili i Ramon Llull) així com de la Unió Europea (Universitat Erasmus de Rotterdam, Països Baixos; Universitat de Bologna i Universitat de Pàdova, Itàlia; Departament de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Gent, Bèlgica; Laboratori de Ciències Criminals de la Universitat de Tracia, Komotini, Grècia; Centre d'Investigació sobre Crim i Conflicte de la Universitat de Middlesex, Anglaterra; i Universitat d'Hamburg, Alemanya). L'actual versió del Màster al·ludit té el seu origen en un altre curs fundat i dirigit per Roberto Bergalli fins a l'any 2006, el qual, al seu torn, es va emmarcar en el Common Study Programme on Criminal Justice and Critical Criminology. Aquest programa europeu d’estudis en Criminologia, va ser concertat fa ja més de vint-i-cinc anys amb els centres universitaris europeus esmentats anteriorment. En aquestes iniciatives resideix l’autèntic origen d’aquesta línia de treball universitari, crític i compromès amb la realitat social de la qual pren i pretén aportar coneixement.

D’altra banda, la creació de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), a partir de l’any 2001, com a Centre de Recerca Reconegut de la Universitat de Barcelona, va donar un nou impuls a la investigació aplicada i compromesa amb la promoció d’una cultura dels drets humans. Tota la informació relativa a l’OSPDH, al Màster, així com al Programa de Doctorat en Ciències Polítiques i Jurídiques, pot ser expressament consultada en aquesta revista electrònica.

S’ha de dir que, al costat de tot això que es vincula a l’àmbit europeu, les activitats de l’OSPDH han mantingut des de la seva creació i fins al present, forts vincles amb similars equips, grups d’investigadors/es i Universitats d'Amèrica llatina. Això ha propiciat un permanent intercanvi de joves estudiants, docents i investigadors que han acudit a la Universitat de Barcelona a estudiar alguns dels diferents cursos esmentats al llarg de les darreres tres dècades. Avui podem afirmar llavors, l’existència de fortes relacions productives amb companys de Buenos Aires, Mar del Plata, Montevideo, Santiago de Xile, Sao Paulo, Brasília, Caracas, Bogotà, Cali, Barranquilla, Asunción, Lima, Mèxic DF i San José de Costa Rica. En totes aquestes ciutats s’han anat creant grups, xarxes, centres de recerca i nombroses iniciatives relacionades amb els àmbits abans esmentats.

Vol dir-se amb tot això, que la iniciativa de la revista electrònica CPiP pretén d’una banda, continuar, mitjançant la divulgació, amb tot el corpus crític produït en el decurs de dècades. D’altra banda, l’ocupació de les noves tecnologies en aquest cas, pretén també construir un pont que apropi i difongui l’elaboració d’un tipus de coneixement que resisteixi a les temptacions pan-penalistes tan pròpies del convuls temps que ens toca viure. Animem des d’aquí a sumar a aquesta aventura cultural i esperem la participació com a autors/es i lectors/es de quants estimin pertinent i important enfortir un tipus de coneixement com el que aquí s’ha assenyalat.

Iñaki Rivera Beiras (director)

Comitè de Redacció: Rodrigo Chaverra Agudelo; Lucía Sbriller Girardin; Maia Giancarelli Rivoira; Carlo Gatti; Juan Manuel Ternero Martín.

Declaració ètica i de bones pràctiques

Crítica Penal y Poder s'acull a la Declaració ètica i de bones pràctiques per a les revistes científiques editades per la Universitat de Barcelona.

La Universitat de Barcelona promou l’edició de revistes digitals en accés obert i vetlla per la transmissió del coneixement científic de qualitat i rigorós. Així mateix, es compromet a garantir l’ètica dels articles que publica tenint com a referència el Codi de conducta i bones pràctiques per a editors de revistes científiques que defineix el Comitè d’Ètica de Publicacions (COPE). És imprescindible que totes les parts implicades en el procés d’edició —directors, avaluadors i autors— coneguin i acatin els principis d’aquest codi.

• Equip editorial:

Es responsabilitza de la decisió de publicar o no els articles rebuts a la revista, que s’examinen sense tenir en compte la raça, el gènere, l’orientació sexual, la religió, l’origen ètnic, el país d’origen, la ciutadania o l’orientació política dels autors.

Publica directrius actualitzades sobre les responsabilitats dels autors i les característiques dels treballs enviats a la revista i sobre el sistema d’arbitratge utilitzat per seleccionar els articles i els criteris d’avaluació que els avaluadors externs han d’aplicar.

Es compromet a publicar les correccions, els aclariments i les disculpes necessaris en cas que ho consideri convenient i a no utilitzar els articles rebuts per als treballs de recerca propis sense el consentiment dels autors.

Garanteix la confidencialitat del procés d’avaluació: l’anonimat dels avaluadors i dels autors, el contingut que s’avalua, l’informe emès pels avaluadors i qualsevol altra comunicació que facin els comitès (editorial, assessor i científic). De la mateixa manera, manté la confidencialitat davant de possibles aclariments, reclamacions o queixes que un autor vulgui trametre als comitès de la revista o als avaluadors de l’article.

Declara el seu compromís pel respecte i per la integritat dels treballs que ja s’han publicat.

És especialment estricte respecte del plagi: els textos que s’identifiquin com a plagis s’eliminen de la revista o no s’arriben a publicar. La revista actua, en aquests casos, amb tanta rapidesa com li sigui possible.

• Els autors:

Es fan responsables del contingut de la seva tramesa.

Es comprometen a informar els directors de la revista en cas que detectin un error rellevant en un dels seus articles publicats, per tal que s’hi introdueixin les correccions oportunes.

Garanteixen que l’article i els materials associats són originals i que no infringeixen els drets d’autor de tercers.

En cas de coautoria, han de justificar que hi ha el consentiment de tots els autors afectats perquè la versió final de l’article es publiqui en una revista de la UB.

Conseqüències per males pràctiques: en cas de detectar incompliment d'aquest codi ètic i de les bones pràctiques relacionades amb la investigació i la publicació d'originals es procedirà a retirar l'article publicat.

• Els avaluadors/revisors:

Es comprometen a fer una revisió objectiva, informada, crítica, constructiva i imparcial de l’article. L’acceptació o el rebuig es basa, únicament, en la rellevància del treball, la seva originalitat, l’interès i el compliment de les normes d’estil i de contingut indicades en els criteris editorials.

Respecten els terminis establerts (en el cas que això no fos possible, han de comunicar-ho amb prou antelació a la direcció de la revista).

No comparteixen, difonen ni utilitzen la informació dels articles sotmesos a revisió sense el permís corresponent del director i/o dels autors.