A LA MEMORIA DE STEFANO RODOTÀ, JURISTA
Resum
En su inmortal opúsculo De los Delitos y de las Penas (1764), Cesare Bonesana, Marqués de Beccaria, milanés rico y de antiguo linaje, se expresó acerca del derecho de propiedad llamándolo “terrible, y quizá no necesario derecho” (pág. 189 de la edición española de Trotta, Madrid, 2011); una circunstancia que en mi memoria viene siempre asociada a la persona y a la obra del admirable jurista italiano Stefano Rodotà, fallecido ayer.
Rodotà, oriundo de Calabria, en el Sur de Italia, un jovenzuelo de mi edad a quien conocí hace apenas 54 años cuando se desempeñaba como asistente en el Instituto de Derecho Civil de la Universidad de Roma, adscrito, si no recuerdo mal, a la Cátedra del eximio maestro Rosario Nicolò, nos ofrece el ejemplo de un pensamiento que se nutre en la vigorosa tradición civil-romanista italiana de Francesco Ferrara, Filippo Vassalli, Roberto de Ruggiero, fruto del magisterio de Vittorio Scialoja y de los pandectistas alemanes; pero que pronto supera los esquemas de la dogmática jurídica para adoptar una vision crítica a partir de la realidad social y desembocar finalmente en el campo de la Política Jurídica.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
El/la autor/a conserva els drets d'autor i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els textos es difondran sota una llicència de reconeixement de Creative Commons 'Reconocimiento-No Comercial-SinObraDerivada 4.0 
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 que es veurà especificada en cada un dels articles.
la llicència permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial ni la creació d’obres derivades sense el permís del titular dels drets d’autoria.
En aquells casos en què un article ja hagi estat publicat, es respectaran els drets originals i s'ha d'advertir en una nota al peu d'aquella publicació original.
