La presó letal: homicidis consumats en presons uruguaianes entre 2017 i 2020

Autors/ores

  • Lucía Pellegrino Ceppi Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/cpyp.2023.24.41886

Paraules clau:

Presó, Homicidi, Violència, Drets Humans

Resum

El treball indaga sobre les característiques dels homicidis consumats en presons uruguaianes en el període 2017-2020. Per a aconseguir-ho es van analitzar els registres policials de les 75 víctimes identificades en tot el territori nacional. Es va adoptar una perspectiva crítica amb èmfasi en les expressions llatinoamericanes del sistema penal, considerant les violències, el sofriment i el mal social experimentats en la presó real, així com també l'apreciació de la responsabilitat estatal basada en la versió legal de la presó. L'anàlisi de la narrativa dels registres va ser complementat amb l'ús de fonts secundàries involucrades en l'àmbit penitenciari, de manera de poder caracteritzar, dimensionar i interpretar el fenomen adequadament. La perquisició permet sostenir que la violència letal es troba enquistada en determinades unitats del sistema carcerari, revelant importants problemes de convivència que afecten principalment homes joves. Addicionalment es presenta un registre oficial deficient sobre el que succeeix, la qual cosa dificulta les recerques sobre aquest tema. La presó letal revela la versió extrema dels patiments, les deterioracions i les agressions que atempten quotidianament contra els drets humans de les persones privades de llibertat, les quals es troben sota la custòdia i responsabilitat dels Estats. Aquesta recerca pot ser tinguda en compte per a l'estudi dels homicidis consumats en contextos de tancament total, especialment a Amèrica Llatina.

Biografia de l'autor/a

Lucía Pellegrino Ceppi, Universitat de Barcelona

Socióloga Uruguaya (FCS - UdelaR)

Estudiante del Máster en Criminología, Política Criminal y Sociología Jurídico-Penal (Universitat de Barcelona)

Referències

Baratta, A. (2004). Criminología crítica y crítica del derecho penal: introducción a la sociología jurídico penal (1era ed. 1era imp). (Trad. Á. Búnster). Siglo XXI Editores. (Trabajo original publicado en 1982).

Bergalli, R., Recasens i Brunet, A., Domínguez Figueirido, J. L., y Rivera Beiras, I. (1996). Control social punitivo. Sistema penal e instancias de aplicación (Policía, Jurisdicción y Cárcel). M.J. Bosch.

Bergalli, R., Rivera Beiras, I., y Bombini, G. (compiladores) (2008). Violencia y sistema penal. Del Puerto.

Comisionado Parlamentario Penitenciario. (2016). Informe especial sobre muertes en custodia en 2016. Parlamento del Uruguay.

https://parlamento.gub.uy/sites/default/files/DocumentosCPP/Muertes%20en%20Prisi%C3%B3n%20Final%20para%20web.pdf?width=800&height=600&hl=en_US1&iframe=true&rel=nofollow

Comisionado Parlamentario Penitenciario. (2017). Informe anual. Parlamento del Uruguay. https://parlamento.gub.uy/sites/default/files/DocumentosCPP/ARMADO%20interior%20inf%202017%20FINAL%20WEB.pdf?width=800&height=600&hl=en_US1&iframe=true&rel=nofollow

Comisionado Parlamentario Penitenciario. (2018). Informe anual. Parlamento del Uruguay. https://parlamento.gub.uy/sites/default/files/DocumentosCPP/Informe%20Comisionado%20Parlamentario%202018%20para%20web.pdf?width=800&height=600&hl=en_US1&iframe=true&rel=nofollow

Comisionado Parlamentario Penitenciario. (2019). Informe anual. Parlamento del Uruguay. https://parlamento.gub.uy/sites/default/files/DocumentosCPP/informe_comisionado_parlamentario_2019_para_web.pdf?width=800&height=600&hl=en_US1&iframe=true&rel=nofollow

Cuneo Nash, S. (2017). El encarcelamiento masivo. La imposición de modelos hegemónicos: de Estados Unidos a América Latina (1ª ed.). Didot.

Del Olmo, R. (2002). ¿Por qué el actual silencio carcelario? En Violencia, sociedad y justicia en América Latina (pp. 369-381). CLACSO.

Ferrajoli, L. (2016). ‘Jurisdicción y ejecución penal. La cárcel: una contradicción institucional’. Crítica Penal y Poder, (n°11), 1-10. (Trad. I. Rivera Beiras). Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos, Universidad de Barcelona.

Galtung, J. (1998). ‘Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de la guerra y la violencia’. (Trad. T. Toda). Red Gernika. https://www.gernikagogoratuz.org/portfolio-item/3r-reconstruccion-reconciliacion-resolucion-galtung/

Galtung, J. (2016). ‘La violencia: cultural, estructural y directa’, en Política y violencia: comprensión teórica y desarrollo en la acción colectiva (pp. 147-168). Instituto Español de Estudios Estratégicos, Cuadernos de estrategia (Nº 183). ISSN 1697-6924. http://www.ieee.es/Galerias/fichero/cuadernos/CE_183.pdf

García-Borés, J. (1996). ‘La desarticulación de discursos y la versión única como fenómeno e instrumento de poder’. En A. J.Gordo y J.L. Linaza (Coords.), Psicologías, discursos y poder (PDP) (pp.339-352). Visor.

https://www.researchgate.net/publication/49310101_Psicologias_Discursos_y_Poder_PDP

Garcia-Borés, J.; Pujol, J.; Montenegro, M. (2009), Paradigma Interpretativo en Psicología Social: consolidación y futuros. En J. Tous y J. M. Fabra, Actas del XI Congreso Nacional de Psicología Social, Vol. I. URV.

https://www.scribd.com/document/393041970/5-Garcia-bores-Pujol-Montenegro-2009-Paradigma-Interpretativo

Liebling, A. (2017). ‘The meaning of ending life in prison’. Journal of Correctional Health Care, 23(1), 20-31. https://doi.org/10.1177%2F1078345816685070

Madrid, A. (2012). La política y la justicia del sufrimiento. Trotta.

Matthews, R. (2003). Pagando tiempo. Una introducción a la sociología del encarcelamiento. (Trad. A. Piombo). Bellaterra. (Trabajo original publicado en 1999).

Ministerio del Interior. (2017). Homicidios. 1º de Enero al 31 de Diciembre (2016 - 2017). Observatorio Nacional sobre Violencia y Criminalidad.

https://www.minterior.gub.uy/observatorio/images/pdf/2017/homicidios_2017.pdf

Ministerio del Interior. (2018). Homicidios. 1º de Enero al 31 de Diciembre (2017 - 2018). Observatorio Nacional sobre Violencia y Criminalidad.

https://www.minterior.gub.uy/observatorio/images/pdf/2018/HOMICIDIOS_2018.pdf

Ministerio del Interior. (2019). Homicidios. 1º de Enero al 31 de Junio (2018 - 2019). Observatorio Nacional sobre Violencia y Criminalidad.

https://www.minterior.gub.uy/observatorio/images/pdf/2019/homicidios_primersem.pdf

Ministerio del Interior. (2020). Homicidios. 1º de Enero al 31 de Diciembre (2019 - 2020). Observatorio Nacional sobre Violencia y Criminalidad.

https://www.minterior.gub.uy/observatorio/images/pdf/2021/HC_-_31_de_Diciembre_2020.pdf

Pellegrino Ceppi, L. (2021). La Cárcel Letal: Homicidios consumados en cárceles Uruguayas entre 2017 y 2020. Un análisis crítico desde el sufrimiento, las violencias, el daño social y la responsabilidad estatal. http://hdl.handle.net/2445/181162

Rivera Beiras, I. (2018). ‘Cuerpo, espacio y tiempo: vectores de la privación de libertad’. Revista Eletrônica da Faculdade de Direito de Pelotas, 4(1), 47-70. https://periodicos.ufpel.edu.br/ojs2/index.php/revistadireito/article/view/13887/9133

Vigna, A. y Sosa Barón, S. (2019). ‘Muertes en las cárceles Uruguayas. Magnitud del fenómeno y problemas para estudiarlo’. Revista de Ciencias Sociales, 32(45), 39-66. Departamento de Sociología de la Facultad de Ciencias Sociales, Universidad de la República. https://doi.org/10.26489/rvs.v32i45.2

World Prison Brief. (2021). Highest to Lowest - Prison Population Rate. (Fecha de consulta: 20/04/2021). https://www.prisonstudies.org/highest-to-lowest/prison_population_rate

Zaffaroni, E. R. (2020). Morir de cárcel. Paradigmas jushumanistas desde el virus de nuestro tiempo. Ediar.

Descàrregues

Publicades

2023-05-31

Número

Secció

Articles de Fons