Potser no ha plogut tant

comentari a les SSTS 622/2011, de 15 de juny, i 704/2013, de 25 de setembre

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/cpyp.2024.26.46758

Paraules clau:

Tràfic de drogues, mules, tràfic d'éssers humans, principi de no penalització

Resum

En aquest comentari s'estudien dues sentències que enjudicien la conducta de dues dones que han introduït cocaïna a Espanya actuant com a «mules». Malgrat la sospita de què poguessin ser víctimes de tràfic d'éssers humans, en cap moment del procés es planteja aquesta possibilitat. Això dona lloc al fet que hagin de col·laborar amb les autoritats per a veure atenuada la seva responsabilitat. No obstant això, com els resultats de la seva cooperació són diferents, la condemna que reben és molt diferent. Això posa en relleu les dificultats que existeixen en l'ordenament jurídic espanyol per a moderar el retret penal que les víctimes de tràfic puguin merèixer pels delictes comesos en la seva situació d'explotació.

Referències

Fiscalía General Del Estado: Memoria elevada al Gobierno de S.M. presentada al inicio del año judicial por la Fiscalía General del Estado, 2023. Disponible en: https://www.fiscal.es/memorias/memoria2023/FISCALIA_SITE/recursos/pdf/capitulo_III/cap_III_4_2.pdf [Consulta: 09/01/2024].

García Sedano, T. (2020). La detección, identificación y protección de las víctimas de trata de seres humanos. BdeF.

Martínez Escamilla, M.; Valle Mariscal De Gante, M.; Sánchez Tomás, J.M.; Segovia Bernabé, J.L.; Asúa Batarrita, A.; Gimbernat Ordeig, E.; Villacampa Estiarte, C.; Ríos Martín, J.; Etxebarria Zarrabeitia, X., Y Vieyra Calderoni, M. (2022). Informe Jurídico. Víctimas de trata para delinquir: entre la protección y el castigo. El principio de no punición (art. 177 bis.11 del Código Penal). Disponible en: https://docta.ucm.es/entities/publication/9075fe0b-b50f-4828-9fcf-82e2107370e0 [Consulta: 10/01/2024].

Pozuelo Pérez, L. (2020). “La elasticidad interpretativa de las circunstancias modificativas: el cambiante efecto atenuante de la colaboración con la justicia”, en Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, nº22.

Requejo Naveros, M.ª T. (2015). “El delito de trata de seres humanos en el Código Penal español: panorama general y compromisos internacionales de regulación”. En Alcácer Guirao, R.; Martín Lorenzo, M.; Valle Mariscal De Gante, M (coords.), et al., La trata de seres humanos: persecución penal y protección de las víctimas. Edisofer, pp. 19-56.

Sánchez Tomás, J.M. (2015).”¿Por qué lo llaman trata cuando quieren decir explotación?”(prólogo). En Alcácer Guirao, R.; Martín Lorenzo, M.; Valle Mariscal De Gante, M (coords.), et al., La trata de seres humanos: persecución penal y protección de las víctimas. Edisofer, pp. 13-18.

UNODC:

• Global report on trafficking in persons, 2022. Disponible en: https://www.unodc.org/lpomex/uploads/documents/Publicaciones/Crimen/GLOTiP_2022_web.pdf [Consulta: 09/01/2024].

• Global report on trafficking in persons, 2020. Disponible en: https://www.unodc.org/documents/data-and-analysis/tip/2021/GLOTiP_2020_15jan_web.pdf [Consulta: 09/01/2024].

Valle Mariscal De Gante, M. (2015). “La víctima de trata de seres humanos como autor de delitos: la excusa absolutoria del art. 177 bis 11”. En Alcácer Guirao, R.; Martín Lorenzo, M.; Valle Mariscal De Gante, M (coords.), et al., La trata de seres humanos: persecución penal y protección de las víctimas. Edisofer, pp. 123-154.

Valverde-Cano, A.B. (2023). Más allá de la trata: el Derecho penal frente a la esclavitud, la servidumbre y los trabajos forzados. Tirant lo Blanch.

Villacampa Estiarte, C.:

• (2022). “Dificultades en la persecución penal de la trata de seres humanos para explotación laboral”, en InDret, nº2, pp. 163-202.

• (2011). El delito de trata de seres humanos. Una incriminación dictada desde el Derecho internacional. Tirant lo Blanch.

Villacampa Estiarte, C., y Torres Ferrer, C. (2021). “Aproximación institucional a la trata de seres humanos en España: valoración crítica”. En Estudios penales y criminológicos, nº61, pp. 189-232.

Villacampa Estiarte, C., Y Torres Rosell, N. (2016). “Trata de seres humanos para explotación criminal: ausencia de identificación de las víctimas y sus efectos”. En Estudios penales y criminológicos, nº36, pp. 771-829.

Descàrregues

Publicades

2024-05-30

Número

Secció

Dossier “Migració i tracta. Algunes sentències rellevants”