The Early Cretaceous coastal lake Konservat-Lagerstätte of La Pedrera de Meià (Southern Pyrenees)
DOI:
https://doi.org/10.1344/GeologicaActa2023.21.3Keywords:
Barremian, Konservat-Lagerstätte, Pyrenees, Lithographic limestone, PaleobiotaAbstract
A state of the art of the Barremian Konservat-Lagerstätte of la Pedrera de Meià site (Southern Pyrenees) is compiled here including the acquisition of new geological data. The relevance of this site, together with the nearby la Cabroa site, is due to its paleobiotic richness and the fact that 113 holotypes and paratypes of flora and fauna have already been defined. Since its discovery at the end of the 19th century and its exploitation as a lithographic limestone quarry, the site has been the object of paleontological interest by national and foreign research teams that are summarized here (including the catalogue of 224 publications). A survey of the existing type specimens in collections all over Europe is also provided, being France and Germany, the countries where more fossils are hosted other than Spain. The geological frame of this site is also reviewed, by revisiting unpublished geological mappings (mainly that of Krusat, 1966) and integrating it in a comprehensive map that includes 4 revisited outcrops of lithographic limestone which could be potential paleontological sites. Previous stratigraphic sections did allow the precise framing of paleontological data and findings, that now can be allocated in new stratigraphic sections accounting for 50m and that contain a minimum of 40.000 laminae, being a minimum estimation of the years represented in the la Pedrera de Meià site.
References
Aragonès, E., 2018. Els viatges de Lluís Marià Vidal al Montsec de Meià (1872-1916). In: Mata-Perelló, J.M., Ubach i Tarrés, M. (eds.) Primer congrés de patrimony miner i història de la mineria i de la geologia a Catalunya. Homenatge a Lluís Marià Vidal. Solsonès, Bages i La Noguera, Maig de 2018. Llibre d’actes, 189-210.
Barale, G., Blanc-Louvel, C., Buffetaut, E., Courtinat, B., Peybernes, B., Boada, L., Wenz, S., 1984. Les gisements de calcaires lithographiques du Crétacé inferieur du Montsech (Province de Lerida, Espagne) considérations paléoécologiques. Geobios, 8 (Mémoire Spéciale), 275-283.
Bataller, J.R., 1956. La paleontología y Luis Mariano Vidal. Del Boletín LXVII del Instituto Geológico y Minero de España, 67, 67-115.
Burrel, L., Teixell, A., 2021. Contractional salt tectonics role of pre-existing diapiric structures in the Southern Pyrenean foreland fols-thrust belt (Montsec and Serres Marginals). Journal of the Geological Society, 178(4) 2020-2085.
Cao, W., 2019. Global paleogeography since the late Paleozoic: integrating geological databases, plate tectonic models and reconstructions of past mantle flow. PhD Thesis. School of Geosciences, Faculty of Science, The University of Sydney, 74pp.
Choukroune, P., ECORS Team, 1989. The ECORS Pyrenean deep seismic profile reflection data and the overall structure of an orogenic belt. Tectonics, 8(1), 23-39. DOI: 10.1029/TC008i001p00023
Dietl, G., Schweigert, G., 2004. The Nusplingen Lithographic Limestone - A “Fossil lagerstaette” of Late Kimmeridgian age from the Swabian Alb (Germany). Revista Italiana di Paleontologia e Stratigrafia, 110(1), 303-309.
Ferrer Condal, L., 1951. Nuevos hallazgos en el Jurásico superior del Montsech. Instituto Geologico y Minero de España (I.G.M.E.), Notas y Comunicaciones, 23, 45-61.
Ferrer Condal, L., 1955. Nota sobre la fauna y flora de las calizas litográficas de Rubies (Lérida). Ilerda, 19, 7-16.
Fregenal-Martínez, M., Meléndez, N., 1995. Geological setting in Montsec & Montral-Alcover, Two Konservat-Lagerstätten, Catalonia, Spain. In: Martínez-Delclòs, X. (ed.). Field trip guidebook. II international symposium on lithographic limestones, 12-23.
Galobart, A., Sellés, A.G., Lacasa, A., Oró, J., 2018. Paleontologia de les terres de Lleida, la Pedrera de Meià i l’inici d’un món modern. Institut d’estudis ilerdencs de la Diputació de Lleida, 111pp. ISBN: 978-84-16452-48-4
Galobart, A., Párraga, J., Gil-Delgado, A., 2022. The spreading fossil heritage: how to valorise the lithographic limestones of
the La Pedrera de Meià and La Cabrua quarries in the Orígens Unesco Global Geopark (Southern Pyrenees, Catalonia). Geoheritage, 14, 34.
Garrido-Mejías, A., Ríos, L.M., 1972. Síntesis geológica del Secundario y Terciario entre los ríos Cinca y Segre (Pirineo Central de la vertiente sur pirenaica, províncias de Huesca y Lérida. Boletín Geológico y Minero, 83(1), 1-47.
Gibert, J.M., Fregenal-Martínez, LMA, Buatois, L.A., Mángano, L.G., 2000. Trace fossils and their palaeoecological significance in Lower Cretaceous lacustrine conservations deposits, El Montsec, Spain. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 56, 89-101.
Gómez-Alba, J., 1991. El Jaciment de “La Pedrera de Rúbies” en el Museu de Geología de Barcelona (Espanya). Resum de les seves col.leccions. In: Martínez-Delclòs, X. (ed.). The Lower Cretaceous lithographic limestones of Montsec: Ten years of paleontological expeditions, 27 - 30. Institut d’Estudis Ilerdencs.
Gomez, B., Daviero-Gomez, V, Coiffard, C., Martín-Closas, C., Dilcher, D.L., 2015. Montsechia, an ancient aquatic angiosperm. Proceedings of the National Academy of Sciences, 112(35), 10985-10988.
Hecht, M.K., 1970. The morphology of Eodiscoglossus, A complete Jurasic Frog. New York, American Museum of Natural History, Novitates, 2424.
Herendeen, P.S., Friis, E.M., Pedersen, K.R., Crane, P.R., 2017. Palaeobotanical redux: revisiting the age of the angiosperms.
Nature Plants, 3, 17015, 1-8.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2019. Mapa topogràfic de Catalunya 1:25000, full 65-24. Generalitat de
Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 2019. Mapa topogràfic de Catalunya 1:25000, full 66-24. Generalitat de Catalunya.
Krassilov, V., 2011. On Montsechia, an angiospermoid plant from the Lower Cretaceous of Las Hoyas, Spain: new data and interpretations. Acta Palaeobotanica, 51(2), 181-205.
Krusat, G., 1966. Beitrag zur Geologie und Paläontologie der Sierra del Montsec (Prov. Lerida- Spanien). Doctoral Thesis. Berlin, Arbeiten, Freie Universität, 118pp.
Lacasa, A., 1979. La Pedrera de Meià: 80 anys d’història. Càtedra de cultura catalana “Samuel Gili I Gaya” de Lleida. Excma. Diputació provincial de Lleida. Institut d’Estudis Ilerdencs, Psalm 138, 7-23.
Lacasa, A., Martínez-Delclòs, X., 1986. Nuevo género fósil de insecto isóptero (Hodotermitidae) de las calizas neocomienses del Montsec (Provincia de Lérida, España). Lleida, Institut d’estudis Ilerdencs, 1-65.
Lacasa, A., 1989. Nuevo género de ave fósil del yacimiento neocomiense del Montsec (Província de Lérida, España). Estudios geológicos, 45, 416-425.
Lacasa, A. 2016. De la litografia a la Paleontologia. Història del jaciment paleontològic de la Pedrera de Meià a la serra del Montsec (Lleida). Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida. 119 pp.
Liu, Z.-J., Wang, X., 2015. A perfect flower from the Jurassic of China. Historical Biology, 28(5), 707-719.
Martín-Closas, C., López-Morón, N., 1995. Chapter 4: Systematic paleontology. 4.1. The charophyte flora. In: Martínez-Delclòs, X. (ed.). Montsec & Montral-Alcover, Two KonservatLagerstätten, Catalonia, Spain. II international symposium on lithographic limestones, Field trip guidebook, 29-31.
Martín-Closas, C., López-Morón, N., 1996. The lower Cretaceous charophyte flora from el Montsec (Catalonia, Spain). In: Fanlo, E. (ed.). El patrimoni natural del Montsec, actes de les VI jornades de coneixement de patrimoni natural. Institut d’estudis Ilerdencs, 10-19.
Martínez-Delclòs, X., 1987. Insectos fósiles del Cretácico inferior del Montsec (Prov. Lérida). Licenciatura Thesis (inedit). Barcelona, Universidad de Barcelona, 242pp.
Martínez-Delclòs, X., 1991. Les calcàries litogràfiques del Cretaci inferior del Montsec. Deu anys de campanyes paleontològiques, 162pp. ISBN: 84-87029-22-1
Martínez-Delclòs, X., Ruiz de Loizaga, M.J., 1991. Fòssils de les calcàries litogràfiques del Montsec a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida (Catalunya, Espanya). In: Martínez-Delclòs, X. (ed.). Les calcàries litogràfiques del Cretaci inferior del Montsec. Deu anys de campanyes paleontològiques, 21-26.
Martínez-Delclòs, X. 1995. Montsec & Montral-Alcover. Two Konservat-Lagerstätten Catalonia, Spain. Field trip guide book of II International Symposium on Lithographic Limestones. Institut d’Estudis Ilerdencs, 97 pp.
Martínez-Delclòs, X. & Martinell, J. 1995. The oldest known record of social insects. Journal of Paleontology, 69 (3), 594-599.
Mercadé, L., 1991. Sedimentologia de les calcàries litogràfiques del cretaci inferior de la Serra del Montsec (Espanya). In: Martínez-Delclòs, X. (ed.). Les calcàries litogràfiques del Cretaci inferior del Montsec. Deu anys de campanyes paleontològiques. Institut d’estudis Ilerdencs, 31-44.
Meunier, F., 1902. Una nueva Cicada del Kimeridgense en el Montsech. Provincia de Lérida (Cataluña). Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Tercera Época, 76, 4(18), 269-275.
Moreau, J.D., Vullo, R., Charbonnier, S., Jattiot, R., Trincal, V., Néraudeau, D., Fara, E., Baret, L., Garassino, A., Gand, G., Lafaurie, G., 2022. Konservat-Lagerstätten from the Upper Jurassic lithographic limestone of the Causse Méjean (Lozère, southern France): palaeontological and palaeoenvironmental synthesis. Geological Magazine, 159, 761-781.
Muñoz, J.A., 1992. Evolution of a continental collision belt: ECORS-Pyrenees crustal balanced cross-section. In: McClay, K.R. (ed.). Thrust Tectonics. London, Chapman and Hall, 235-246.
Pérez Cano, J., 2021. The Barremian charophytes from the Maestrat Basin: taxonomy, palaeoecology, palaeobiogeograpy and biostratigraphy. PhD Thesis. Barcelona, Universitat de Barcelona. 245pp.
Peybernès, B., Oertli, H., 1972. La série de passage du Jurassique au Crétacé dans le Bassin sud-pyrénéen (Espagne). Comptes Rendus de l’Académie des Sciences Paris, 274, 3348-3351.
Peybernès, B., 1976. Le Jurassique et le Crétacé inférieur des Pyrénées franco-espagnoles entre la Garonne et la Meditarranné. Doctoral Thesis. Toulouse, University Paul Sabatier, 459pp.
Peybernès, B., 1979. Les algues du Jurassique et du Crétacé inférieur des Pyrénées Franco-Espagnoles. Intérêt biostratigraphique et paléoécologique, Paris, 23–26 avril, 2ème Symposium International sur les Algues Fossiles, Bulletin du Centre de Recherches Exploration-Production Elf-Aquitaine, 3, 733-741.
Pi, E., Badía, R., Samsó, J. Mª.,Arbués, P., Caus, E., Cuevas, J. L., Barberà, X., Corregidor, J., Florensa, R.Mª., Saula, E., Solà, J., y Montaner, J.(2002).Mapa geològic de Catalunya1:25.000, hoja 290-2-2 (Sant Salvador de Toló). Institut Cartogràfic de Catalunya.
Pi, E., Colomer, M., Samsó, J.M., Caus, E., Arbués, P., Cuevas, J.L., Barberà, X., Corregidor, J., Escuer, J., Solà, J., Montaner, J., Berástegui, X., 2003. Mapa geològic de Catalunya, 1:25000. Llimiana 290-1-2 (65-24). Institut Cartogràfic de Catalunya.
Poyato-Ariza, F.J., Buscalioni, A., 2016. Las Hoyas: A Cretaceous Wetland: A multidisciplinary synthesis after 25 years of research on an exceptional fossil Lagerstätte from Spain. Friedrich Verlag, 260pp. DOI: 9783899371536
Puigdefàbregas, C., Souquet, P., 1986. Tecto-sedimentary cycles and depositional sequences of the Mesozoic and tertiary from the Pyrenees. Tectonophysics, 129, 173-203.
Sauvage, H.E., 1903. Sobre los peces de la Caliza litográfica de la Provincia de Lérida (Cataluña). Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes, Tercera Época, 93, 4(35), 467-481.
Séguret, M., 1972. Etude tectonique des nappes et séries décollées de la partie centrale du vessant sud des Pyrénées. Caractère synsédimentaire, rôle de la compresion et de la gravité. PhD Thesis. Montpellier, Laboratoire de géologie structuraleUSTL, 155pp.
Selden, P.A., 1990. Lower Cretaceous Spiders from the Sierra del Montsech North-East Spain. Palaeontology, 33(2), 257-285.
Teixeira, C., 1954. La flore fossile des calcaires lithographiques de Santa María de Meyá (Lérida, Espagne). Boletim da Sociedade Geológica de Portugal, 12, 27-36.
Teixell, A., Muñoz, J.A., 2000. Evolución tectono-sediementaria Pirineo meridional durante el terciario: Una síntesis basada en la transversal del río Noguera Ribagorçana. Revista de la Sociedad Geológica de España, 13(2), 251-264.
Tugend, J., Manatschal, G., Kusznir, N.J., Masini, E., Mohn, G., Thinon, I., 2014. Formation and deformation of hyperextended rift systems: Insights from rift domain mapping in the Bay of Biscay Pyrenees. Tectonics, 33, 1239-1276. DOI: 10.1002/2014TC003529
Vidal, L.M., 1875. Geología de la Provincia de Lérida. Región Central. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España, 2, 273-349.
Vidal, L.M., 1898. “Compte-rendu des excursions dans la province de Lérida du 11 au 15 octobre 1898”. 14 Octubre Ascension du Montsech Bulletin de la Societé Géologique de France,Troisième Série, 26, 884-900.
Vidal L.M., 1902. Nota sobre la presencia deI tramo Kimeridgense en el Montsech (Lerida) y hallazgo de un batracio en sus
hiladas. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Tercera Época, 76, 4(18), 1-12.
Vidal, L.M., 1915. Nota geológica y paleontológica sobre el Jurásico superior de la provincia de Lérida. Boletín del Instituto Geológico y Minero España, 36, 1-43.
Wenz, S., 1964. Étude d’un nouveau Notagogus de la province de Lerida (Espagne). Bulletin de la Société Géologique de France, 7(VI), 269-272.
Wenz, S., 1968. Note préliminaire sur la faune ichthyologique du Jurassique supérieur du Montsech (Espagne). Bulletin de la Société Géologique de France, 7(X), 116-119.
Wenz, S., 1989. Une nouvelle espècie de Coelodus (Pisces, Pycnodontiformes) dur Crétacé inférieur du Montsech (Province de Lérida, Espagne): Coelodus subdiscus n.sp. Geobios, 22(4), 515-520.
Zeiller, R., 1902. Sobre algunas impresiones vegetales del Kimeridgense de Santa María de Meyá, Provincia de Lérida (Cataluña). Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes, Tercera Época, 85, 4(26), 345-356.
Downloads
Published
Issue
Section
License
Copyright (c) 2023 Geologica Acta
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 International License.
Copyright
Geologica Acta is the property of the UB, GEO3BCN, IDAEA and UAB. Geologica Acta must be cited for any partial or full reproduction. Papers are distributed under the Attribution-Share Alike Creative Commons License. This license allows anyone to reproduce and disseminate the content of the journal and even make derivative works crediting authorship and provenance and distributing possible derivative works under the same or an equivalent license.
Author Rights
Authors retain the copyright on their papers and are authorized to post them on their own web pages or institutional repositories. The copyright was retained by the journal from the year 2003 until 2009. In all cases, the complete citation and a link to the Digital Object Identifier (DOI) of the article must be included.
The authors can use excerpts or reproduce illustrations of their papers in other works without prior permission from Geologica Acta provided the source of the paper including the complete citation is fully acknowledged.
