La caiguda del mercantilisme: iniciatives anglo-hispàniques transpacífiques a Àsia a la fi de l’Imperi Espanyol (1816-1830)

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/jesb2023.8.1.34044

Paraules clau:

Francisco Xavier de Ezpeleta, Juan Nepomuceno Machado, Jardine, Matheson & Co., Mèxic, Filipines, Reial Companyia de Filipines

Resum

Els contactes entre tots dos costats del Pacífic de l’Imperi Espanyol, durant l’edat moderna, han estat estudiats amb anterioritat, i tanmateix, en són escasses les anàlisis sobre els desenvolupaments posteriors, durant les darreres dècades del segle XVIII i les primeres del XIX. Això afecta en particular l’estudi de les conseqüències dels desenvolupaments comercials a la fi del Galió de Manila i a la caiguda de l’Imperi Espanyol a Amèrica. A través de l’anàlisi de les xarxes professionals de Francisco Xavier de Ezpeleta i Juan Nepomuceno Machado, que enllaçaven Àsia i Mèxic a l’època, aquest article proposa algunes conclusions preliminars sobre els vincles transpacífics. L’estudi es focalitza en xarxes i connexions, i es basa en fonts d’arxiu, sobre tot del Jardine Matheson Archive de Cambridge. En el trànsit del segle XVIII al XIX, els protagonistes de la construcció de les xarxes comercials hispàniques en el que quedava de l’Imperi Espanyol es van reorganitzar per aprofitar les oportunitats aparegudes amb la fi de les limitacions mercantilistes. En fer-ho, en els anys de la dècada de 1820, els comerciants hispànics es van aliar amb els precursors de la firma britànica de Jardine, Matheson & Co., i van controlar les xarxes que en van resultar. Aquest article analitza així les connexions transpacífiques hispàniques durant l’expansió del comerç privat europeu entre l’Àsia oriental i el Pacífic mexicà. Els vincles entre comerciants britànics i hispànics són fonamentals per a l’anàlisi del comerç de l’opi i de l’imperialisme occidental a l’Àsia oriental, i del desenvolupament de l’hegemonia comercial britànica a l’Amèrica Llatina al segle XIX.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Ander Permanyer-Ugartemendia, Universidad Autónoma de Madrid

Profesor Visitante, Departamento de Historia Contemporánea, Universidad Autónoma de Madrid

Referències

Alfonso Mola, Marina, and Carlos Martínez Shaw. 2018. “Trade between Peru and Asia (1785–1820). An approximation.” In A Global Trading Network. The Spanish Empire in the World Economy (1580–1820), edited by José Ignacio Martínez Ruiz, 253-314. Seville: Editorial Universidad de Sevilla.

Bayly, Christopher Alan. 1998. “The First Age of Global Imperialism, c. 1760–1830.” The Journal of Imperial and Commonwealth History 26(2): 28-47. doi:10.1080/03086539808583023.

Besseghini, Deborah. 2020a. “The Anglo-American Conflict in the Far Side of the World: A Struggle for Influence Over Revolutionary South America (1812-1814).” Annals of the Fondazione Luigi Einaudi LIV: 35-56. doi:10.26331/1099.

Besseghini, Deborah. 2020b. “British Trade and the Fall of the Spanish Empire. Changing Practices and Alliances of Antony Gibbs & Sons in Lima during the Transition from Viceregal to Independentist Rule (1820-1823).” Nuevo Mundo Mundos Nuevos. doi: 10.4000/nuevomundo.79632.

Bonialian, Mariano Ardash. 2017. “Comercio y atlantización del Pacífico mexicano y sudamericano: la crisis del lago indiano y del Galeón de Manila, 1750-1821.” América Latina en la historia económica 24(1): 7-36. doi:10.18232/alhe.v24i1.791.

Cheong, Weng Eang. 1970. “Changing the Rules of the Game (The India-Manila Trade: 1785–1809).” Journal of Southeast Asian Studies 1(2): 1-19. doi:10.1017/S002246340002021X.

Cheong, Weng Eang. 1973. “China Houses and the Bank of England Crisis of 1825.” Business History 15(1): 56-73. doi:10.1080/00076797300000004.

Cheong, Weng Eang. 1979. Mandarins and Merchants. Jardine Matheson & Co., a China agency of the early nineteenth century. London: Curzon Press.

De Otazu, Alfonso. 1987. Los Rothschild y sus socios en España (1820-1850). Madrid: O. Hs. Ediciones.

Díaz-Trechuelo, María Lourdes. 1965. La Real Compañía de Filipinas. Seville: Escuela de Estudios Hispano-Americanos.

Fradera, Josep M. 1999. Filipinas, la colonia más peculiar. La hacienda pública en la definición de la política colonial, 1762-1868. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fradera, Josep M. 2004. “De la periferia al centro. (Cuba, Puerto Rico y Filipinas en la crisis del Imperio Español).” Anuario de Estudios Americanos 61(1): 161-199. doi:10.3989/aeamer.2004.v61.i1.146.

Furber, Holden. 1935. “An Abortive Attempt at Anglo-Spanish Commercial Cooperation in the Far East in 1793.” The Hispanic American Historical Review 15(4): 448-463.

García Gimeno, Jorge. 2017. “La fragata Santa Rita, ¿la ruina del comercio de Manila? Un estudio sobre los efectos de la independencia de México en Filipinas.” Paper presented at the IX Simposio Internacional de la Asociación Española de Americanistas “América y el Mar”, Cádiz, Universidad de Cádiz, 21-23 June.

Goode, Catherine Tracy. 2019. “The Pacific Borderlands of the Spanish Empire.” In The Oxford Handbook of Borderlands of the Iberian World, edited by Danna A. Levin Rojo and Cynthia Radding, 765-788. New York: Oxford University Press. doi:10.1093/oxfordhb/9780199341771.013.25.

Grace, Richard J. 2014. Opium and Empire. The Lives and Careers of William Jardine and James Matheson. Montreal: McGill-Queen’s University Press.

Greenberg, Michael. 1951. British Trade and the Opening of China. 1800–42. Cambridge: Cambridge University Press. doi:10.1017/CBO9780511896286.

Heath, Hilarie J. 1989. “Los primeros escarceos del imperialismo en México: las casas comerciales británicas, 1821-1867.” Historias 22: 77-89.

Heath, Hilarie J. 1993. “British Merchant Houses in Mexico, 1821-1860: Conforming Business Practices and Ethics.” The Hispanic American Historical Review 73(2): 261-90.

Irigoin, Alejandra. 2009. “The end of a silver era: the consequences of the breakdown of the Spanish silver peso standard in China and the US by the 1850s.” Journal of World History 20(2): 207-243.

Irigoin, Alejandra. 2010. “Las raíces monetarias de la fragmentación política de la América Española en el siglo XIX.” Historia Mexicana 59(3): 919-979.

Legarda, Benito J., Jr. 1999. After the Galleons. Foreign Trade, Economic Change and Entrepreneurship in the Nineteenth-Century Philippines. Madison: University of Wisconsin-Madison.

Lin, Man-houng. 2006. China Upside Down: Currency, Society, and Ideologies, 1808–1856. Cambridge, MA: Harvard University Asia Center.

Marks, Patricia H. 2007. Deconstructing Legitimacy. Viceroys, Merchants, and the Military in Late Colonial Peru. University Park: The Pennsylvania State University Press.

Mayo, John. 1987. “Consuls and Silver Contraband on Mexico’s West Coast in the Era of Santa Anna.” Journal of Latin American Studies 19(2): 389-411. doi:10.1017/S0022216X00020125.

Mayo, John. 2006. Commerce and Contraband on Mexico’s West Coast in the Era of Barron, Forbes & Co. New York: Peter Lang.

McMaster, John. 1959. “Aventuras asiáticas del peso mexicano.” Historia mexicana 8(3): 372-399.

Meyer, Jean. 1981. “Barrón, Forbes y Cía. El cielo y sus primeros favoritos.” Nexos, April 1.

Permanyer-Ugartemendia, Ander. 2014. “Opium after the Manila Galleon: The Spanish involvement in the opium economy in East Asia (1815–1830).” Investigaciones de Historia Económica - Economic History Research 10: 155-164. doi:10.1016/j.ihe.2014.07.001.

Permanyer-Ugartemendia, Ander. 2020. “Beyond the Galleons: China Trade, Colonial Agenda and Regional Integration in the Eighteenth-Century Philippines.” In Philippine Confluence: Iberian, Chinese and Islamic Currents, c. 1500–1800, edited by Jos Gommans and Ariel Lopez, 115-136. Leiden: Leiden University Press.

Pomeranz, Kenneth. 2000. The Great Divergence. China, Europe, and the Making of the Modern World Economy. Princeton: Princeton University Press.

Quiason, Serafin D. 1966. English “country trade” with the Philippines. Manila: Solidaridad Publishing House.

Reid, Anthony. 2015. A History of Southeast Asia. Critical Crossroads. Malden: Wiley Blackwell.

Ruiz de Gordejuela Urquijo, Jesús. 2006. La expulsión de los españoles de México y su destino incierto, 1821-1836. Seville: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Torales Pacheco, María Cristina. 1996. “Suegro comerciante, yerno financiero: Gabriel de Iturbe y su empresa mercantil en Nueva España, 1797-1812.” Ibero-Amerikanisches Archiv 22(1-2): 73-102.

Trocki, Carl. A. Opium, Empire and the Global Political Economy. A study of the Asian opium trade. 1750–1950. London: Routledge, 1999.

Valdés Lakowsky, Vera. 1987. De las minas al mar. Historia de la plata mexicana en Asia, 1565-1834. Mexico City: Fondo de Cultura Económica.

Van Dyke, Paul A. 2005. The Canton Trade. Life and Enterprise on the China Coast, 1700–1845. Hong Kong: Hong Kong University Press.

Yuste, Carmen. 2007. Emporios transpacíficos. Comerciantes mexicanos en Manila. 1710-1815. Mexico City: Universidad Nacional Autónoma de México.

Descàrregues

Publicades

2023-01-09

Com citar

Permanyer-Ugartemendia, Ander. 2023. “La Caiguda Del Mercantilisme: Iniciatives Anglo-hispàniques transpacífiques a Àsia a La Fi De l’Imperi Espanyol (1816-1830)”. Journal of Evolutionary Studies in Business 8 (1):212-39. https://doi.org/10.1344/jesb2023.8.1.34044.