Dessalar la Mediterrània? De quimera, negocis i béns comuns

Resumen

La pressió per augmentar la producció d’aigua dessalada a la Mediterrània no para de créixer. A redós de la pobresa del bioma i de l’extraordinària expansió demogràfica, la indústria de la dessalació pretén facilitar la “solució” definitiva del problema de l’aigua en forma de garantia de subministrament il·limitat i assequible. La inexistència d’estàndards públics sobre la qualitat i de participació comunitària en la gestió fan de la dessalació un imant per al creixement de consums i activitats indesitjables. De fet, trasllada el problema de la custòdia d’un bé comú (l’aigua potable) al de l’acceleració dels riscos d’altres no menys crucials (un clima respirable, la seguretat nuclear). La dessalació esdevé un paradigma de com el capitalisme aprofita les crisis per generar nous creixements quimèrics.