Dessalar la Mediterrània? De quimera, negocis i béns comuns
Paraules clau:
aigua, dessalació, Mediterrània, béns comuns, capitalismeResum
La pressió per augmentar la producció d’aigua dessalada a la Mediterrània no para de créixer. A redós de la pobresa del bioma i de l’extraordinària expansió demogràfica, la indústria de la dessalació pretén facilitar la “solució” definitiva del problema de l’aigua en forma de garantia de subministrament il·limitat i assequible. La inexistència d’estàndards públics sobre la qualitat i de participació comunitària en la gestió fan de la dessalació un imant per al creixement de consums i activitats indesitjables. De fet, trasllada el problema de la custòdia d’un bé comú (l’aigua potable) al de l’acceleració dels riscos d’altres no menys crucials (un clima respirable, la seguretat nuclear). La dessalació esdevé un paradigma de com el capitalisme aprofita les crisis per generar nous creixements quimèrics.
Descàrregues
Publicades
2008-08-24
Número
Secció
Articles
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).
