Diferencias regionales en el territorio brasileño: perspectiva diacrónica y sincrónica

Autors/ores

  • Maria Laura Silveira

Paraules clau:

use of territory, Brazil, regions, globalization, urbanization

Resum

Cuatro largos períodos pueden explicar la historia del uso del territorio brasileño. Primero, la presencia humana, indígena y europea se adaptaba a los sistemas naturales con escasas técnicas. Desde el siglo XVIII la mecanización selectiva de la producción, a partir del nordeste, da origen a un Brasil archipiélago. En un tercer momento, la mecanización de la circulación permite la integración del territorio y del mercado, con un significativo proceso de industrialización de hegemonía paulista durante la primera mitad del siglo XX. A partir de las últimas décadas del siglo, con la revolución de las telecomunicaciones, de la ciencia, de la información y de las finanzas aumentan las diferencias regionales, la urbanización y la metropolización. Crece la importancia de las regiones sudeste y sur, así como de las regiones periféricas con producciones modernas. A partir de esas bases esbozamos una propuesta de nueva división regional, buscando comprender las actuales diferenciaciones regionales.

Descàrregues

Publicades

2007-08-16

Número

Vol. 11 No 229-255 (2007)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).