A cidade de Maringá, PR. O plano inicial e as “requalificações urbanas”

Autors/ores

  • Carlos Roberto Monteiro de Andrade
  • Fabíola Castelo de Souza Cordovil

Paraules clau:

urban image, modern urban plan, Maringá, urban requalification

Resum

A cidade de Maringá, localizada no Noroeste do Paraná, Brasil, faz parte de uma extensa área colonizada pela Companhia de Terras Norte do Paraná que foi sucedida pela Companhia Melhoramentos Norte do Paraná. Construída a partir de um plano urbanístico moderno, elaborado em meados da década de 1940, Maringá emergiu rapidamente em meio à mata. Analisamos o plano inicial, os projetos para a reformulação da área central e as tendências das ações públicas na área urbana que se voltam para a promoção imobiliária e não consideram a participação popular. Em sua escala regional, Maringá segue a mesma orientação de cidades que se utilizam das operações de retórica e de marketing urbano dos planos estratégicos que esquecem a dimensão social. A obsessão pela modernidade leva à construção sistemática de novos espaços que substituem a memória e a história urbanas em projetos que reconduzem à espetacularização da paisagem urbana de Maringá.

Descàrregues

Publicades

2008-08-28

Número

Vol. 12 (2008): Diez años de cambios en el mundo, en la Geografía y en las Ciencias Sociales, 1999-2008

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).