El Cuaternario en el macizo de Sierra Nevada. Evolución paleoambiental y paisaje a partir de la interpretación de registros naturales y documentos de época

Autors/ores

  • Marc Oliva
  • Antonio Gómez Ortiz
  • David Palacios Estremera
  • Ferran Salvador Franch
  • Montserrat Salvà Catarineu

Paraules clau:

Sierra Nevada, Última Glaciación, deglaciación, Holoceno, Pequeña Edad de Hielo, registros naturales, fuentes documentales, paisaje

Resum

El conocimiento relativo a la evolución ambiental cuaternaria en las montañas de la Península Ibérica ha avanzado sustancialmente en las últimas décadas. Particularmente significativos son los progresos realizados en el macizo de Sierra Nevada, en el sur peninsular. En este caso, los investigadores se han servido de registros naturales y fuentes documentales para reconstruir la dinámica ambiental desde la Última Glaciación y posterior deglaciación del macizo hasta su evolución reciente. Los cambios ambientales detectados permiten inducir la variabilidad climática durante los últimos milenios. El impacto de la actividad antrópica en las cumbres de Sierra Nevada ha sido significativo durante el Holoceno superior, particularmente desde la ocupación musulmana

Descàrregues

Número

Vol. 18 (2014)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).